"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 30 d’octubre del 2008

Día 08. ... a Torres de Berellén

Avui comença el segon tram que va de SARAGOSSA A LOGRONYO, EN 7 DIES, des del 30 d'octubre al 6 de novembre.
Per fer aquest tros m'he basat en una descripció baixada d'Internet, sembla que del Dr. Enric Aguadé de Reus, en format pdf, i de la senyalització in situ.

Dia 30 d'octubre, surto a les 9 del matí després d'esmorzar en un bar prop de l'alberg (pam i mig d'entrepà de truita, coca-cola i cafè). De l'etapa d'avui no hi ha gaire cosa a explicar, vaig lent i cansat, no m'acabo de recuperar per què a les nits encara que dormo mes de 9h no descanso tot el que voldria.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Como dice la jota: El Ebro guarda silencio al pasar por el Pilar...La Virgen está dormida...no la quiere despertar...
Pero, al amanecer, La Virgen está muy despierta para despedir al romero y bendecir su larga peregrinación.
En silencio y por detrás de la Basílica comenzaremos a distanciarnos de las emblemáticas torres. A trescientos metros, el puente de Santiago, que no se cruza. Dos kilómetros más hay que caminar a la vera del río, entre zonas ajardinadas y deportivas, al final de dichas zonas ajardinadas se separa un tanto para rodear espacios vallados, y por una pequeña carretera se llega a las puertas del Parque deportivo Ebro.
Se trata de un extenso parque que se supera por la derecha siguiendo una estrecha carretera, que, rodeando la valla y después de caminar 5 kilómetros, nos conduce directamente hasta la primera localidad: Monzalbarba.
Esta pequeña población se abandona rápidamente y, muy pronto, por pedregosos caminos de concentración agrícola, se llega primero a Utebo, más tarde a Sobradiel y, finalmente, a Torres de Berrellen. Apenas 4 kilómetros es la distancia que separa las cuatro localidades entre sí, en consecuencia el recorrido o tramo final resulta bastante ameno.
La etapa es completamente llana y desde Monzalbarba hasta la meta podremos disfrutar de un fondo visual a nuestra derecha, que corresponde a los espectaculares escarpes de El Castellar antigua línea de fortificaciones musulmanas y cristianas”

La sortida de Saragossa es entre l'aparcament de l'Expo i el Riu Ebre. Se n'ha d'anar amb compte quan s'acaba el Parque Ebro per què llavors s'ha de deixar el camí del riu, i agafar a l'esquerra, tot seguint la paret del parc, la senyal no es veu gaire, jo la veig de casualitat.
Poc a poc vaig agafant el ritme, però abans d'arribar a Sobradiel comença a ploure, em poso la capa de la motxilla, les malles i els pantalons de plàstic, no puc posar-me la capelina i espero a veure que passa, encara que sembla que plourà fort. Passat Sobradiel em trec els pantalons de pluja, va ser un error comprar-me aquestos, no deixen transpirar i em mullo mes per la suor que per la pluja.
Arribo a Torres de Berellén a les15,05. Em trobo l'Albergue Municipal de Peregrinos tancat, pregunto pel poble però ningú sap res, llegeixo el cartell de l'entrada, on a part de les instruccions d'ús, diu on anar a buscar les claus, al Cafè Aroa, vaig i em donen les claus i em prenc una cervesa i pago l'alberg (6€).
L'alberg es nou, al segon pis d'un edifici municipal, està molt be, però l'aigua calenta no està connectada i em dutxo amb aigua freda, pel demés, molt be.
Vaig a comprar menjar per sopar una mica, pa, formatge, llet i una pasta, i m'ho menjo al mateix alberg.
Una etapa d'uns 23 kms, plana, amenitzada pels pobles que hi anat passant, per les vistes a la dreta de El Castellar, encara que des de Monzalbarba fins Torres es veu el mateix, i acompanyat pel soroll de les bombes de les maniobres militars a les Bardenes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada