"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 2 de novembre del 2008

Día 11. Tudela a Alfaro

Dia 11, diumenge, 02.11.08. Tudela a Alfaro
Durant nit ha estat ha estat plovent, a estones bastant fort. Després d'esmorzar un tros de l'entrapà que em vaig comprar ahir, surto amb una tempesta de pluja i vent. Com no llegeixo be la descripció de la guia, i no es la primera vegada, tombo una mica sense trobar la sortida correcte de Tudela, i em plantejo anar fins l'alberg per buscar els senyals, però ho rebutjo per què està a mes de 20 minuts, encara que el resultat es que hi perdut mes temps tombant en busca de la sortida que anant-hi.
Torno a mirar la guia i pregunto a una de les poques persones que hi ha pel carrer (diumenge, quarts de nou i amb tempesta), i m'indica la direcció. La descripció em passar per la catedral i va en busca del pont medieval a la sortida de Tudela. Allí trobo la primera senyal. Resulta que mentre tombava buscant la sortida hi passat dos vegades prop, però sense adonar-me. Surto a les 9,30h i sense poder fer fotografies de la ciutat degut al temps que fa.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Partir de Tudela tampoco es fácil para el peregrino. Las flechas se pierden por la ciudad. La referencia inequívoca que podemos dar, es que pregunte por el puente sobre el Ebro de la Carretera de Pamplona, el cual no se cruza, y es precisamente ahí donde podemos ver una discreta flecha amarilla que nos indica el camino o carretera de la izquierda, aunque últimamente nos han comunicado, que ha mejorado la señalización considerablemente.
Nueve kilómetros de pavimento, que se prolongan con otros seis de tierra, es el recorrido que hay que superar para alcanzar Castejón. La compañía del ferrocarril es casi una constante también en esta etapa, si bien unos trechos nos custodia por la derecha y otros lo hace por la izquierda.
Otros cuatro kilómetros, esta vez siguiendo una estrecha carretera, deberemos superar para llegar a Alfaro, precioso lugar donde hemos situado el final de esta tranquila y llana etapa.
ADVERTENCIA IMPORTANTE
En diversas partes del recorrido por las distintas etapas, nos hemos encontrado con perros, más ladradores que mordedores, que se asustan en cuanto les enseñas el palo. Por ello, aconsejamos a los peregrinos, que vayan provistos de un buen cayado o bordón”.
El camí es un toll continuo, que provoca una lentitud superior a la normal. La descripció diu que el primer tros es fa per carretera, encara que els senyals van per un camí paral·lel, jo m'equivoco al seguir els senyals, ja que per la carretera es mes curt i pel camí a mes de ser mes llarg, està completament enfangat i a més, he de passar per sota un pont amb un toll de 20 metres llarg i que l'aigua m'arriba fins el turmell, fet que farà que tot el dia porti els peus mullats.
El camí va prop del riu Ebre, i sembla bastant bonic, però el fort vent i l'aigua que cau em fa anar molt lent, i a més completament tapat, que em dificulta el caminar i veure be el camí. Hi ha un moment que em paro en mig del camí i em dic que ho deixo corre i que me'n vaig cap a casa, llavors m'adono que estic en mig del no res i que com a mínim he d'arribar a algun lloc.
Després de molt d'esforç arribo a Castejón, i com tots els pobles d'aquesta zona es molt llarg de passar, a més, com entro al poble a veure'l i fer fotos, al sortir em perdo i he de preguntar pel camí a seguir (em continuo dient que quan entro a un poble he de mirar, be, per on entro i llegir la guia, però continuo sense fer-ho i tenint problemes).
A la sortida de Castejón, estan fent una rotonda nova, pel que els senyals han desaparegut, vaig a una gasolinera a preguntar i l'empleat em diu la direcció correcta i que falten 6 kilòmetres, en realitat falten 4 tal i com diu la descripció.
Entro al poble, a les 16,15h aproximadament, els carrers del centre estan en obres, pregunto per l'alberg i aquí copio textualment el "mail" que hi enviat al Servei de Joventut de la Comunitat Autònoma de La Rioja:
“El día 23 de octubre salí a pie desde Reus para ir hasta Santiago de Compostela. El día 2 de noviembre llegué a Alfaro, bajo una gran tormenta de lluvia. Ese día estuvo todo el día lloviendo, a veces muy fuerte, en todo el recorrido que hice desde Tudela hasta Alfaro. Al entrar a la localidad, entre las 16 y las 16,30h., como digo con fuerte lluvia, pregunte a unas persones que encontré, pocas había por la calle, donde estaba el Albergue, y me indicaron que estaba en un edificio que había sido una cárcel, y me indicaron la dirección para llegar a su albergue.
Me dirijo hasta allí, llamo a la puerta y me sale una señora y me dice que eso era solamente un albergue de juventud y que allí no me podía quedar, intentando cerrarme la puerta sin mas explicación; insisto que según parece es el albergue de la ciudad y que al menos en una guía del Camino de Santiago me indicaba que era un albergue donde hospedarse, ella me vuelve a repetir que es solamente de juventud y que para pernoctar me tengo que poner en contacto con la Comunidad Autónoma de La Rioja, intentando sin mas cerrar la puerta. Jo vuelvo a insistir, ahora preguntando si es que hay algún otro albergue y intentando convencerla que con la lluvia que esta cayendo no tengo sitio donde ir, me comunica que me vaya a un hotel o a la Policía Municipal y ya me cierra la puerta.
Tengo que estar de acuerdo que es un Albergue de Juventud, que lo llevan desde la Comunidad, y que al parecer en Alfaro hay otro albergue, este municipal, pero no creo que las formas de actuar de esta señora son las correctas y si es verdad que hay un albergue municipal, ella lo tiene que saber y no le habría costado nada indicarme lo.
Me gustaría saber si estas actuaciones son correctas, y si en caso, como fue ese día con la lluvia que caía, contando que el albergue municipal estuviera cerrado, que no lo se (quiero creer que en caso de estar abierto me lo hubiera dicho), a una persona, de mi edad (60 años), se le ha dejar en la calle.
Perdón por las molestias que les pueda causar, pero todavía no acabo de entender la actuación de la señora”.

Me'n vaig a una pensió que hi vist passant i em diu que es petita i que està plena, l'hi explico i em diu que l'única solució es anar a l'hotel que està a la sortida, i m'explica com arribar.
Arribo a l'Hotel Palacios, i agafo una habitació, per 50,00€ mes Iva. Em dutxo, em canvio, estenc la roba per que s'eixugui, poso una tovallola dins de les botes per què xucli tot el mullat, i allà a les 18h me'n vaig a sopar, entrepà de truita d'alls i cervesa.
Una etapa de només uns 22 kilòmetres, però de les mes dures, encara que sigui de moral mes que física.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada