Día 12. Alfaro a Calahorra

M'aixeco a quarts de 8 i baixo a prendre alguna cosa, em prenc un got de llet i un croissant (2,40€) i espero fins a les 8,30, que es l'hora que obren la cuina, per demanar un entrepà de formatge, pel camí (4,20€).
Surto a les 8,50, avui no tinc cap problema amb les senyals, el que si que està fent un “xiri-miri”, una mica molest, però.....
La descripció de Mundicamino.com es:
“María Milagro es la responsable de la oficina de turismo de Alfaro, y se ha encargado personalmente de señalizar con gran eficacia todo el recorrido a su paso por la localidad. Es muy fácil seguir las flechas y es imposible perderse.
La salida es por la carretera de Logroño, se sigue hasta una ermita situada a la izquierda, y en este lugar se abandona la calzada por un camino a la derecha (empedrado); un poco más adelante se cruza el ferrocarril y paralelamente al mismo recorrer los nueve kilómetros que separan este punto de Rincón de Soto.
Al llegar a Rincón, tras cruzar la carretera, hay que transitar por un largo bulevar que atraviesa todo el pueblo (Avenida de la Rioja), y al final del mismo nos encontramos dos carreteras paralelas que prolongan la calle, las flechas señalan que hay que continuar por la derecha, sin embargo, al estar ésta en obras, debemos tomar la carreterita de la izquierda, medio recubierta de asfalto, que durante un buen tramo sigue el curso de la Acequia Madre de los Aldeanos. Dicha estrada conduce directamente a Calahorra, cuyo acceso es por el Santuario de la Virgen del Carmen, después de haber pasado por delante de la finca del Tío Simón y haber cruzado el Canal de Lodosa. Fin de la etapa”.
De Alfaro fins a Rincón de Soto la senyalització es bona i el camí fàcil de seguir. Aviat el camí arriba al costat de la via del tren, que serveix com a referencia, això si, després de passar pel costat de l'Ermita de la Mare de Déu del Pilar, de Alfaro.
Penso que quan arribi a Rincón pararé a menjar l'entrepà que porto a la motxilla, però resulta que quan estic arribant comença a ploure una mica fort, pel que passo de llarg del poble.
Em noto que cada dia vaig pitjor, a mes del mal d'espatlla, fa dos dies que, a estones, noto mal al pit, i això si que no m'agrada gens; llavors redueixo el ritme, respiro rítmicament i se'm passa. Ja veurem com va els pròxims dies.
Paro a uns 2 kms passat Rincón, aprofitant un molló de senyalització, per seure, tot està molt moll.
Des de que veus, al davant mateix, Calahorra fins que arribes, es fa molt llarg, veus que vas vorejant, a l'esquerra, i que no es decideix a entrar, es passa per l'Ermita de la Virgen del Carmen, i pel pont sobre el Rio Cidacos, i s'entra pel costat mateix de la Catedral. El cartell indicatiu de la direcció de l'alberg no es massa clar i jo me l'empasso de llarg, però preguntant s'arriba als llocs.
L'albergue de Peregrinos San Francisco, es bastant nou i molt ben condicionat, hem posen en una habitació de tres llits, hi ha un grup de joves concertistes albergats. Son 9€.
Després de dutxar-me arriba en Josep, un mallorquí que viu a la província d'Osca, a uns 4 kms en bicicleta de Monzon. Sembla una persona molt sana i culta, segons m'explica fa 6 mesos que va sortir en bicicleta, de casa seva, ha fet algun tomb per Espanya; ha fet el Camino de la Plata, i ara fa el Camino a l'inrevés. Segons diu no te feina i te estalvis.
Després me'n vaig a un super a comprar una mica de menjar de motxilla, i després a sopar a un Drunken Duck, tires de pollastre, aigua i camamil·la.
El dia d'avui, han estat d'uns 27 kms., amb pluja a estones, però el pitjor es que en algun moment hi tingut mal al pit, i això em far por. Esperem a dies posteriors. No ha estat massa dur, encara que la arribada a Calahorra es llarga i pesada.