"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 7 de novembre del 2008

Día 16. Nájera a Grañon

Després d'esmorzar pa torrat amb formatge, pernil dolç i mantega, una poma, i dos gots de llet amb cacau, surto entre les 8 i les 8,15h. Està plovent. L'esmorzar ho ha preparat en Josep, l'hospitalari.
Jo pel sopar i per l'esmorzar hi donat 3€, després de que alguns hem pagat aquest import, ens diuen que amb 1,5€ per cap hi havia prou, però els que hem pagat ho deixem, s'aprofitaran els que arribin avui.
La descripció de Mundicamino.com es:
“El camino rodea el monasterio de Santa María la Real y toma una empinada calle con dirección a la cuesta de Peñaescalera. Una vez superado un pequeño portachuelo entre las colinas, que dan sombra a Nájera en las tardes de verano, el peregrino se asoma a los grandes espacios que ofrecen las llanuras riojanas. Se camina por pistas de concentración y a 3.5 kilómetros del inicio de la jornada, una pequeña carretera comarcal nos lleva hasta Azofra.
Se cruza por su calle Mayor y a la salida se toma un camino de tierra a la izquierda que conduce hacia Cirueña, pequeña población que se encuentra a dos horas de camino por un extenso valle, que se remata con un ascenso a las lomas de la Degollada.
Ya en Cirueña y casi sin entrar en el casco urbano, que queda a la izquierda, se toma una carretera local a la derecha que va a Santo Domingo de la Calzada, pero se abandona enseguida por un ramal de tierra a la izquierda, bien señalizado.
Un suave y cómodo descenso nos lleva hasta la ciudad, que al poco se divisa en nuestro horizonte y que no es otra que Santo Domingo de la Calzada "donde cantó la gallina después de asada".
Se abandona Santo Domingo por el puente que construyó el propio Santo sobre el río Oja y se sigue por la carretera con dirección al poniente. Muy pronto se toma una pista de tierra pegada a la N-120, que evita los riesgos de su tráfico y no se abandona hasta alcanzar la localidad de Grañón”.

Només sortir em passen Fausto (Italià) i Alexander (Brasil), la pujada es curta i bonica, llàstima que plogui, encara que poc. A l'arribar dalt ja es comença a veure les grans planúries de La Rioja.
Després em passen la Maria (Barcelona), Antonio (Albacete) i Rio (Japonès). Els dos grups es paren en un bar de Azofra, jo segueixo i em paro a les dos hores de caminar, en una cruïlla, llavors em tornen a passar tots, em diuen que si vull caminar amb ells, jo els dic que no seguiria el seu pas. Mes endavant em passa un altre pelegrí, aquest no ha dormit a Nájera.
Tot aquest camí es l'antesala del que serà les següents etapes, camps i mes camps de cereals, tots plans o amb molt poc desnivell (el que diem pla-i-barca).
S'arriba a Cirueña pel costat d'un camp de golf i una urbanització de cases apariades i xalets i havent deixat Ciriñuela a la dreta, on hi ha un lloc on es possible menjar.
A Cirueña no s'entra, però jo si ho faig per fer unes poques fotografies. Aquí em passa un altre pelegrí, sense saludar ni mirar-me, ells s'ho perd.
Quan surto de Cirueña veig al davant, lluny, una parella de pelegrins, ja se que no els agafaré ni ho intento. Segueixo fins a Santo Domingo, es molt bonic, però com el temps està plujós i vull seguir, al menys, fins a Grañon, no m'entretinc a visitar-ho. Pregunto a l'oficina d'informació un lloc per dinar, em diu un lloc, i que al passeig hi han altres posibiltats. Al anar a entrar on m'han recomanat em trobo que està el grup dels cinc, em diuen que es menja malament i que la mestressa es una malcarada; me'n vaig i entro a un bar al passeig on menjo un plat combinat (llom, patates, pebrot, ou ferrat), aigua i cafè.
Els cinc m'han dit que es quedarien a Grañon, no es que m'importi massa. Un altre cosa seria arribar a Redecilla del Camino, però son quasi 4 kms de mes, i no estic per la labor.
Em quedo a Grañon, on estan d'hospitalaris en José Luis i la Quica, gent molt agradable. El dormir, el sopar i l'esmorzar es amb donatiu, jo en dono 7€. Ells em diuen que els cinc, i Walter, el brasiler lesionat, amb marxat cap a Redecilla, aquest ultim l'han portat en cotxe; han pres la decisió quan han vist com es l'alberg. Es un alberg aprofitant una part de l'església, al lloc de dormir com agafa una teulada inclinada, no hi han lliteres, si matalassos a terra, jo com estic sol, em poso 2 i una manta sota i dos al damunt i .... fabulós.
Vaig a donar un petit tomb pel poble i em prenc un got de llet calenta.
A l'hora de sopar, caldo bastant espès, carn estofada que va sobrar d'ahir, 2 ous ferrats, poma, natilles, i encara volien que mengés cansalada a la brasa. A més de nosaltres tres, ha vingut una xicota que viu al poble i fa de guia a la catedral de Santo Domingo, que com viu sola, sempre que pot va a sopar a l'alberg. Després de sopar resem com vam fer a Nájera, no costa res i no fa mal.......
Després a dormir, dormo la mar de bé, no sento ni les campanes de l'església donant les hores i les mitges.
Una etapa d'uns 28 kms, que hauria estat perfecte si no fos per les estones de pluja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada