Día 17. ... a Vilafranca de Montes de Oca

Després d'un bon esmorzar, pa torrat amb mantega i melmelada, galetes, llet, cafè, surto entre 8,15 i 8,30.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Atravesando trigales, siempre muy cerca de la familiar carretera y a una hora de camino de Grañón se encuentra Redecilla del Camino, primer pueblo de la provincia de Burgos que se cruza a lo largo de su calle Mayor. Inevitablemente, a partir de Redecilla, el peregrino deberá recorrer dos kilómetros que separan esta población de Castildelgado casi por el asfalto. Pasada la gasolinera, hay que caminar unos 900 metros por pista paralela a la carretera, para tomar un desvío de asfalto que lleva a Viloria de la Rioja, cuna de Santo Domingo de la Calzada.
Una carretera local nos conduce nuevamente al trazado de la N-120, donde una senda, especialmente diseñada para los peregrinos, discurre al lado de dicha ruta, sin dejar esta senda y pasando primero por Villamayor del Río y llegaremos a la importante villa de Belorado, que se encuentra a dos horas de camino.
Por la carretera N-120, que todavía nos acompañará durante muchas jornadas, y nada más salir del pueblo, se cruza el río Tirón por un puente de piedra, recientemente se ha construido una pasarela, para evitar los riesgos del intenso tráfico. Se sigue por la carretera encontrándonos enseguida con una gasolinera, y una vez superada se toma un camino a la izquierda que nos aleja unos doscientos metros del peligro del arcén y así llegar a la población de Tosantos. El camino discurre por la parte trasera del pueblo y se deja atrás por pistas entre campos de cereales, con la silueta de la iglesia de Villambistia a dos kilómetros de nuestra vista.
Todos los pueblos de esta etapa son muy pequeños, atravesarlos no representa ninguna dificultad para al peregrino y con la misma facilidad que se llegó a Tosantos y ahora a Villambistia, el caminante alcanza los dos siguientes localidades: Espinosa del Camino o del Campo y Villafranca Montes de Oca, que se encuentran separados entre sí por escasos kilómetros”.
La etapa d'avui no te massa diferencia en les seves característiques, amb la d'ahir.
A Viloria de Rioja, que va ser on va néixer Santo Domingo de la Calzada, i sota el porxo de l'església, paro un moment a descansar i menjar una mica.
Pel que es veu, Belogrado es una poble que viu bastant dels Pelegrins, abans d'entrar al poble anuncien 2 o 3 albergs privats, cases rurals, hostals, etc. Jo visito el poble i faig unes poques fotografies i paro a descansar a la plaça principal.
Penso de parar a dinar a Tosantos, hi em desvio fins el bar, pregunto per menjar una mica i amb bastant poca solta hem contesta que estem fora de temporada i que no te ni per fer un entrepà, al preguntar-li on podria menjar em diu que fins Espinosa. Al passar per Villambistia encara que hi ha un cartell d'un restaurant, dubto d'anar o no, penso que a Espinosa arribaré mes tard de les 3, si em desvio encara perdré mes temps, però si per casualitat està obert no caldrà esperar tanta estona, tinc bastant de gana. Em decideixo entrar i vaig cap el restaurant, abans d'entrar ja sento els crits del grup dels 5 (brasiler, italià, japonès, d'albacete i de barcelona), i em diuen que entri, que on dinen 5 dinen 6. Resulta que ells anaven igual i que en el restaurant, primer les han dit que no, que no tenien res preparat, però al final han accedit a fer alguna cosa per dinar i ja feien mes d'un hora que hi eren i ara ho començaven a servir, arros, amanida, ous, patates, aigua i vi, amb postres a triar, total 7€ per persona, i no ho acaben del molt que hi ha.
Sortim junts, Alexandre va molt malament, te bufolles als peus, i es queda darrera, jo l'espero i entrem junts. Arribem a l'Albergue Municipal de Peregrinos de Vilafranca de Montes de Oca,(6€). Ens dutxem i anem al bar a prendre alguna beguda i comprar per sopar (1,60€ per cap), i jo per demà per quan m'aixequi i de motxilla. Allí tots es veuen uns xopets, tres per cap, jo una cervesa.
Hi ha qui agafa l'autobús fins a Burgos, L'Antonio (el dilluns treballa i vol passar l'ultima nit d'hotel i no d'alberg), Maria (diu que de Burgos anirà a León i seguirà des d'allí), Fausto (diu que estarà dos dies a Burgos de descans i després seguirà, el que jo pensaré durant els propers dies es que es volia separar-se de l'Alexander). Antonio em diu una frase. “Ja tengo ganas que me sirvan y no tener que pasar la fregona después de ducharme” i em fa pensar en una frase que em va dir un de l'expedició a l'Aconcagua, quan estaven a Nido de Condores: “Jo tiro avall, jo no hi vaig a la muntanya a patir”, i efectivament va baixar cap el campament base a Plaça de Mulas. Tothom es lliure de fer el que vulgui, però son frases que et fa pensar si hi ha gent que fa coses que no saben abans de cert on es fiquen. No li dono mes voltes, però les dues son curioses en el moment que es diuen.
Walter, Rio, Alexander anem a l'Alberg, on Walter fa una sopa la mar de bona, i pa torrat al microones. Hi ha un que viu a Barcelona, que està molt “cascat”, una belga que segons sembla fa 3 mesos va sortir del seu país, ara va lesionada del genoll, un català que va en Btt i tots junts fem “sobretaula”. A l'alberg hi han dos o tres pelegrins més.
Una etapa d'uns 28 kms. Com seran moltes, no massa pesada i bastant fàcil de fer. L'espatlla em continua molestant, millor dit, fent mal. Les peus i els genolls, molt be. Del mal al pit, fa dies que res de res. Bonic i lleig es molt discutible, a mi no m'ha semblat massa lletja, a mes passes per pobles i es fa distreta.