"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 10 de novembre del 2008

Día 19. ... a Burgos

Després d'un bon esmorzar, torrades amb mantega i melmelada (un munt de torrades per cap), llet amb cacau, sortim a les 8,30h. Anem Alexander, Rio, la belga i jo. A Walter el portarà l'hospitalari fins a Burgos. Com el menjar es donatiu, jo hi donat 10€, pel que hi vist soc el qui hi donat mes. L'hospitalari retreu a Walter que el que li ha donat no paga ni el conyac que es va veure ahir, però Walter, ni cas.
No poso la descripció de Mundicamino, per què avui no farem res del que diu. Ja què, primer, la descripció parla des de Atapuerca i després que la baixada no la fem per on diu.
L'hospitalari ens acompanya fins la sortida del poble, segons diu ho fa cada vegada, i comencem la pujada cap a la carena, Rio va al davant i a pinyó fixe, i altres també a bon pas, veig que puja per una pista a la dreta i deixant un altre a mà esquerra, i em sembla que en aquesta hi una una senyal, però com ells estan bastant avançats i dona la impressió que va al mateix lloc, els segueixo a ells. Arribem dalt a la carena, aquest tros de pujada es força interessant amb bones vistes, i veig un senyal que marxa a l'esquerra com si recules, la creu que ens deia l'hospitalari que havíem de tenir de referencia la tenim a l'esquerra, però la brúixola em marca que la direcció correcta es cap a la dreta, seguim per la carena a la dreta, després comprovarem que el camí que seguim es mes curt, però hi ha molta carretera i dolenta pels vianants. El camí correcte o era baix agafar la pista de l'esquerra, o dalt de la carena agafar a esquerra i per la creu, aproximadament, deu sortir el camí que baixa per l'altre vesant.
Seguim la carena, deixem una gran pedrera a l'esquerra i passem per les antenes de Burgos, hi han unes quantes, i baixem fort en direcció a Rubena. Abans d'entrar al poble, agafem a l'esquerra pel voral de servei de l'autopista, es una carretera molt transitada pels camions que van i venen a la pedrera esmentada, i van a una velocitat bastant considerable, i com la carretera quasi no te voral es molt perillosa.
Arribem a un hotel de 4 estels, al costat de la general i prop de l'autopista, els tres s'asseuen en un jardí, sense saber cap a on anar. Jo entro a preguntar al bar de l'hotel, i em diuen que hem de seguir la general i sense problemes entrarem a Burgos, i que no som els únics que hem fet cap allí.
Seguim per la carretera, que la deixem per creuar Villafría, es un encert, per què pel poble es va molt millor, es estalviem un bon retomb i a la sortida ens trobem els senyals. Sortint del poble de seguida comencen els polígons industrials de Burgos, es fa molt llarg. Quan s'acaben els polígons i comencen els barris de Burgos, començant per Gamonal, encara manquen 9 kms fins el centre. Aquí anem Alexander i jo junts, Rio i la xicota belga bastant endavant, llavors ens trobem un senyor al que Alexander li pregunta quan manca fins el centre, i el senyor li respon que 6 kms, immediatament li pregunta d'on es i li diu: “Yo, brasileño”, es dirigeix a mi, “¿y tú?, yo catalán,¿Y ya te han dejado entrar a España?, Es que en Europa no hay fronteras, Yo pondría 4 bombas en Cataluña”, llavors penso que només hi han dos solucions o pegar-li amb els pals o marxar i no dir res, decideixo això ultim, no em vull enfadar; i mentre estic marxant, el "f.p.",.encara diu, “Si cuatro bombas y bien grandes”. Penso que començo be a Burgos.
Volen parar en bar a descansar, jo em prenc un got de llet calenta. Entrem al casc antic a les 13h., o sigui molt aviat, si no fos per què vull comprar uns pantalons de plàstic i enviar varies coses per Correus, cap a casa, jo seguiria una mica mes.
Com es normal jo m'hi quedat darrera i ells van en busca de l'alberg municipal, jo em penso que hi ha un altre, i com vaig sol pregunto a un capellà per un alberg on dormir, que no sigui el municipal, i ell m'envia a Cáritas, penso que no es això. Aquest capellà em fa una pregunta que Déu n'hi do: “¿Es verdad que en Cataluña no se puede hablar en castellano?”, sense comentaris.
Vaig cap l'alberg municipal, que es molt nou i gran, fa poc de temps que està estrenat. Trobo als tres i a Walter esperant al costat de la Catedral, l'alberg que està allí mateix no obre fins les 14h. Son 3€.
Després de dutxar-me vaig si trobo una botiga d'esports pels pantalons, i aprofito, a la Plaça de l'Ajuntament, per dinar, i això que ja son quatre de la tarda, (amanida, bistec i botifarró amb patates, flam, aigua i cafè), molt amables i servicials.
Com encara es aviat, tombo una mica i faig fotografies, vaig a una botiga d'esports, hi ha bastant de muntanya, els únics de plàstic transpirable, son de Goretex, per 110€ i pesen bastant. Vaig a Correus per enviar cap a casa, el llibre del GR65, 2 targetes SD, i targetes i factures diverses, l'enviament el faig amb un sobre de bombolles que compro allí mateix, aprofito per comprar un osset d'Unicef. Allí pregunto per un altre botiga de roba i em dona la direcció, molt amable la funcionaria, em diu ha estat a Cambrils de vacances. Vaig cap a la direcció que m'ha dit i en principi no la trobo, pregunto per tres vegades diferents i o no ho se interpretar o m'enreden, fins al final que una noia m'indica i arribo. Allí un altre problema, trobo un que m'agrada per menys de 60€, però ells em volen vendre un de 20€, el de 60 em diuen que no tenen la meva talla, però el de 20, te la goma de la cintura fora de lloc, quan ho aconsegueixen passar, fent una petit nyap, llavors em diu que no passa la targeta, jo em fixo que el que diu la maquina es que no te línia telefònica, ho deixo al taulell, li deixo clar que la culpa es d'ell i me'n vaig.
Compro una pasta i una mica de pa, me'n torno a l'alberg, però com hi donat moltes voltes vaig molt perdut, he de preguntar, aprofito a una parella d'edat, i m'indiquen be. Davant de la Catedral em trobo al que viu a Catalunya que estava a l'alberg de Villafranca, que va completament abaltit i busca on lloc on sopar, l'hi indico on hi dinat, i me'n vaig a l'alberg, sopo una mica del que porto i a dormir.
Una etapa curta, de menys de 20 kms, i que si no fos per que volia comprar, no hauria parar a Burgos a dormir, primer per que hauria tret als dos acompanyants i després que m'agraden mes els albergs del pobles petits, menys gent i mes acollidors. En aquest, la planta primera està completament plena, això si amb una bona distribució de grups de 2 lliteres de 2 llits, o sigui 4 llits en cada grup. Pel demés de l'etapa fins a les antenes molt be i maco, però només son uns 5 kms, els altres bastant pesats i lletjos, amb una entrada a Burgos inacabable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada