Día 24. ... a El Burgo Ranero

Sortim de Terradillos a les 8 mati, desprès d'esmorzar, galetes, magdalenes, mantega, melmelada, llet.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Por sendas de idénticas características a las de ayer, muy bien señalizadas y con la referencia del tráfico que circula por la familiar carretera N-120, se llega a los pueblos de Moratinos y San Nicolás del Real Camino, separados ambos por apenas 2.5 kilómetros. A partir de San Nicolás, último pueblo de la provincia de Paléncia, la ruta vuelve a serpentear nuevamente para cruzar la N-120 justo en el límite provincial con León. Un pequeño rodeo, que nos hará disfrutar de la tranquilidad que ofrece la ermita de la Virgen del Puente, nos situará frente a una pista que conduce directamente a la villa de Sahagún.
Cruzar Sahagún ofrece cierta dificultad por deficiencias en la señalización con las flechas amarillas, pero basta con saber que tenemos que salir por el "Puente de Canto" sobre el río Cea.
Situados ya al otro lado de dicho río, haciendo una parte por carretera y otra por camino alcanzaremos un punto en donde se puede decidir entre dos rutas: Bien continuar por el camino principal, en cuyo caso no debemos cruzar la autovía y seguir de frente por una pista larga y monótona, que al menos la Junta de Castilla y León se ha encargado de plantar árboles a su vera izquierda; O bien pasar sobre la autopista y después de atravesar Calzada de Coto continuando por una antigua calzada romana (Vía Trajana) dirigirnos hacia Calzadilla de los Hermanillos. Ambas pistas se vuelven a juntar en Mansilla de las Mulas.
Seguir por la opción más transitada y directa, supone tomar la ruta de la izquierda y que también discurre al mismo lado de la autovía, por donde se llega a Bercianos del Real Camino, pueblo de pocos vecinos y que se cruza sin mayores inconvenientes para continuar por un itinerario idéntico al anterior, de casi ocho kilómetros y así mismo un poco aburrido, pero que, sin ninguna posibilidad de confundirse, nos conduce hasta El Burgo Ranero donde hemos situado el final de la etapa”.
Tal i com diu la descripció la ruta es molt monòtona, i com cada dia, Rio va pel davant i jo darrera, al meu ritme i fent fotos, i aviat el deixo de veure.
Em trobo a Rio parat a l'ermita de la Virgen del Puerto, en un lloc molt verd i bonic; Rio està menjant, jo també paro a menjar, llavors arriben els tres francesos, que passen de llarg, després de saludar-me, Rio se'n va darrera d'ells.
A Sahagún intento visitar l'església però està tancada, on em penso que hi ha una porta oberta es l'entrada de l'alberg. Paro en una botiga a comprar, a l'entrar, Rio en surt, ens saludem i ell continua al seu ritme. Compro menjar de motxilla.
Segueixo per els “andaderos” (des de fa varies etapes, la major part del recorregut va per ells, son camins arreglats d'exprés pel pas dels pelegrins, al costat de les carreteres),
On s'ha de triar una de les dos opcions, em trobo assentat a Rio, no sap on anar, la veritat es que està mal senyalitzat, com porto la descripció li dic que hem d'anar al recte; sortim junts però ràpidament el perdo de vista.
Al arribar a Bercianos pregunto per l'església i la sorpresa es quan em pregunta per qual de les dos, llavors m'expliquen que de la vella la teulada es va ensorrar i estan fent una de nova, m'explica on son les dos. Visito primer la nova, està inacabada i amb la torre preparada però sense posar. Al costat hi ha un àrea de repòs, paro a menjar una mica. Al costat hi ha unes bodegues a sota terra (ho se que son bodegues per què ho pregunto a una dona que passa). Després vaig a veure l'ensorrada, era molt gran i ara fa por entrar, i això que no te res de teulada.
Surto i vaig a buscar el camí, encara que me he allunyat de la ruta senyalitzada, aquí no tinc cap problema.
Arribo a El Burgo Ranero a les 16,30, hi trobo a tres espanyols (un de no se on, un de Guipúscoa, i un valencià de Benicàssim, en Vicenç), un canadenc, després arriba Rio, em figuro que s'havia quedat al restaurant de Bercianos, també dos de Barcelona, que van en Btt., i un de Menorca que arriba quan ja es fosc. Rio em dona l'impressió que va molt tocat.
Arriba l'encarregada de l'Alberg, es municipal, i ens diu que es a base de donatius, i ens senyala on està el lloc per posar el diners. Ens explica que com no te hospitalari li han demanat a ella que ho porti, i com té una botiga de comestibles al davant mateix, es la que s'ocupa. A la pregunta d'on es pot anar a menjar, ens indica al restaurant del davant i que a uns 500 mts hi ha una gasolinera, amb bar i restaurant, a mes insisteix que ella ven menjar per fer-se amb el microones (propaganda .... ben fet).
A l'alberg hi ha internet gratis.
Rio i jo marxem a sopar, al restaurant del davant ens diuen que no, al migdia han tingut una festa amb tot una penya de caçadors, han acabat tard i ara la cuina ja no obrirà. Ens anem fins a la gasolinera, com es fosc es fa llarg. Sopem els dos el mateix, patates a la riojana, bistec i mousse.
Quan tornem ens creuem els tres espanyols que van a prendre alguna cosa, ells han sopat a l'alberg, amb menjar propi i la veritat es que m'havien convidat i jo els hi dit que preferia anar de restaurant.
Una etapa entre 28 i 30 kms., mes del mateix, estem en mig de la Tierra de Campos, grans extensions planes, molt monòtones, però com ja hi dit uns altres dies, amb el seu encant. Fa dies que m'està molestant l'espatlla, els genolls van be.