Día 28. Astorga a Foncebadón

En aixecar-me, menjo una mica, un iogurt i galetes, part del que em vaig comprar ahir, i a les vuit ens fan fora de l'alberg, però he d'esperar fins a les nou que obren correus, per què vull enviar un paquet cap a casa, roba que no faig servir, una de les cantimplores (només faig servir una) i unes targetes SD plenes.
Eva, Josep Maria, Vicenç i jo anem a una granja, on ens prenem xocolata amb xurros (5 xurros per cap), per 2 € (també per cap). Després ens acomiadem d'en Josep i la seva bicicleta amb carro inclòs, jo vaig a Correus. Els tres sortim a dos quarts de deu aproximadament.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Cambia el panorama y el horizonte para el peregrino, los páramos y las largas llanuras que le han acompañado hasta el momento, dejan paso a un perfil montañoso: los montes de León.
Se abandona la monumental Astorga por su parte más occidental, por la carretera de Castrillo de los Polvazares. Tras pasar la ermita de Acce Homo y cruzar la circunvalación por un puente comienza una pista paralela a la carretera comarcal, que nos conduce a Murias de Rechivaldo, localidad situada a unos 5 kilómetros de la salida.
El camino discurre por la espalda del pueblo y sigue en línea recta, iniciando un suave pero constante ascenso, siempre por una anchas pistas forestales, hasta el cruce de Santa Catalina de Somoza, donde andadero y carretera comarcal casi se confunden.
En línea recta y con la vista puesta en los picos de los montes, se llega a Santa Catalina de Somoza y al Ganso, desde donde una hora y media nos separa del final de la etapa (Mundicamino la marca a Rabanal), siempre en ascenso y acompañados de encinares, robledales y algún que otro rebaño de ovejas.
Poco antes de llegar a Rabanal del Camino, un roble centenario nos invitará a descansar bajo su sombra, como así lo hicieron los muchos miles de peregrinos que nos precedieron.
Se sale de Rabanal por la carretera y por ella se asciende, alternando con atajos a derecha e izquierda, durante unos 8.5 kilómetros, justo hasta hasta la cruz de hierro. Antes pasaremos por la antigua calle real del pueblo abandonado de Fuencebadón, aunque últimamente se ha establecido una taberna y un hostal hostal.”
Anem els tres, primer junts i parlant, però jo em vaig despenjant poc a poc, no segueixo el pas d'ells, a més no m'interessa, ells van a un ritme massa fort per a mi, a més jo vaig fent fotos, i en cada foto es perd uns instants que es van acumulant.
A Santa Catalina els trobo parats, descansem i mengem una mica sota el rafal de la seva església. A l'entrada del poble hi havia un vilatjà, que aprofita, mentre treballa uns pals de fusta, va fent propaganda de que es vagi al segon bar, i no al primer, que el segon es del seu fill; a vegades no cal estudiar massa màrqueting ......
Quan passo per El Ganso, em trobo l'Eva esperant-me i en Vicenç assegut, diu que ja continuarà i que ara vol descansar, em dona la impressió que vol anar sol. Ara el camí fa un tros de carretera i pujant, encara que el paisatge val la pena. Arribem a Rabanal del Camino i anem cap l'alberg, aquí ens diuen que hi ha lloc, que a les set del vespre a l'església fan cant gregorià i que el sopar es pot fer quan s'acaba. Jo dic a l'Eva que prefereixo seguir una mica mes, encara que la dona que porta l'alberg em diu que m'equivoco, jo crec que es el millor, per tres raons, primera es que avui vaig bastant be i l'etapa fins aquí nomes son uns vint kms i crec que puc apurar mes, segon, que demà hauria de fer mes de set kms de pujada, només sortir, d'aquesta manera avui faig mes de cinc i demà la pujada ja es molt mes curta, i tercer, l'Eva acaba a Ponferrada, i ho farà en dos dies (33 kms), lloc on jo puc arribar en un dia, seran uns 28. I podríem posar un quart motiu, d'aquesta manera em torno a quedar sol, no es que anés malament amb l'Eva, ni molt menys, però una mica de solitud en “El Camino” va molt be.
La pujada fins a Foncebadón no es que sigui forta, però com es al final de l'etapa, es fa llarga. Pujant em passem una parella d'anglesos (mascle i femella). Arribo a les cinc aprox., el poble es fantasmagòric, tot son cases caigudes, només dos o tres en peus, una que la estan restaurant, i tres albergs. Es una llàstima per l'historia que té. L'alberg municipal està tancat i dels altres no se qual es el bo, si que se que el primer es veu molt be i el segon es veu mes míser (això des de fora), i no se si en aquest donem de menjar, per això men vaig al primer, Hostal Convento de Foncebadón. L'alberg son 7€i el sopar 9€. A l'alberg hi ha un alemany que havia trobat a León, un paio amb un barret de "cowboy", i mes tard arriba una parella de francesos (també mascle i femella).
Per sopar prenc puré de verdures, mandonguilles, iogurt i aigua, amb una camamil·la. Per parlar amb Maite (fet que faig cada dia), tinc que anar fins a la carretera, que està a 100 metres, i caminar uns dos-cents metre mes, fins a un revolt, per què Movistar no te cobertura, amb el fred que fa, només li dic que estic be i que ja parlarem demà.
L'etapa d'avui d'uns 26 kms, es de les que val la pena, ja em va avisar el xicot de la botiga de León que ara començava el bonic, fins ara eren etapes que s'havien de fer, i que no em sap gens de greu haver-les fet. Però d'avui en endavant a mes de fer-les integrant-se en el paisatge es pot apreciar la bellesa del territori per on es passa.