Día 31. ... a O Cebreiro

M'aixeco i esmorzar a l'alberg, son 2,5€, menjo pa amb mantega i melmelada, galetes, dos trossos de truita (Una de grossa tallada a trossos). També hi ha llet, suc de taronja.
Abans de marxar compro un penjoll amb un vieira petiteta i me la penjo al coll.
Surto a tres quarts de nou.
La descripció de Mundicamino.com es:
“A la salida de Villafranca del Bierzo, dos posibilidades se le ofrecen al caminante: seguir el curso del río Valcarce por todo el valle, o hacer los primeros 13 kilómetros por plena montaña, con un ascenso muy fuerte hasta la población de Pradela y un descenso, no menos suave, hasta el fondo del valle, donde se junta con la otra alternativa.
Los que elijan la opción más cómoda, que significa ir por el fondo del valle, deben tomar la antigua N-VI, que desde la inauguración de la autovía, evita el intenso tráfico que antes soportaba a lo largo de unos 13 kilómetros. En la actualidad es casi una delicia caminar por lo que ha quedado como una simple carretera local.
Nada más cruzar el puente sobre el río Burbia, hay que continuar recto por la antigua carretera que bordea el túnel. Los que opten por ir a Pradela deben girar a la derecha por una empinada cuesta. El primer kilómetro es para piernas muy fuertes o tomárselo con mucha tranquilidad, después el ascenso es más suave. A partir de Predela, población sin servicios que queda a la derecha, el descenso hasta el mismo cauce del Valcarce, es de pronóstico reservado.
La opción del valle, como ya hemos señalado, son 17 largos y llanos kilómetros por el arcén de la carretera N-VI, pasando por las poblaciones de Pereje, Trobadelo, La Portela y Ambasmestas. El paso por el núcleo de estas localidades, resulta agradable para el peregrino, por ser poblaciones que casi conservan todo el sabor primitivo.
Finalizado este tramo, justo en el cruce con la carretera que conduce a Vega de Valcarce, que es la que hay que tomar, se sigue por el mismo asfalto hasta unos dos kilómetros más allá de Las Herrerías. Antes pasaremos por las cercanas poblaciones de Vega de Valcarce y Ruitelán.
El ascenso al mítico O Cebreiro, se inicia después de Las Herrerías, sólo son 8 kilómetros, pero menos mal que las piernas del peregrino ya están muy curtidas a estas alturas, porque la subida es de extraordinaria dureza. El asfalto, ya en plena ascensión, se abandona por un camino a la izquierda (los ciclistas han de seguir de frente). Entre 30 y 45 minutos de fuerte ascenso, por un espeso bosque, es lo que se tarda para llegar a la siguiente población.
A partir de La Faba, donde el peregrino se toma un respiro en su fuente, la pendiente resulta más suave, el paisaje cambia por monte bajo y prados abiertos y el arbolado empieza a escasear. De este modo y después de recorrer 2.5 kilómetros, se llega a Laguna de Castilla, último pueblo de León. El fatigado caminante siente la meta muy cercana, pero todavía le queda otro trecho igual para alcanzar la cima. Un poco antes, justamente en la línea que separa las provincias de León y Lugo, aparece un mojón kilométrico con el guarismo 152.5: son los kilómetros que faltan para Santiago”.
Trio l'opció fàcil, que es anar pel ”andadero” del costat de la carretera, es una carretera nacional però que pel damunt passa una autopista sense peatge, pel que es molt tranquil·la, a més hi ha uns bons separadors de formigó entre carretera i “andadero”, com els que hi ha a les autopistes.
En aquest tros em passen els tres anglesos joves, una parella jove de francesos, un altre d'alemanys joves, els dos (dels tres, el mes vell encara està lesionat) francesos, però jo vaig a la meva marxa, i entrant en tots els poblets, visitant-los i fotografiant-los.
Abans de Pereje m'he torçat el turmell i he caigut per terra, m'he fet mal a la ma, al genoll, al nas, i al llavi. Degut al mal que em feia m'ha passat pel cap que avui hauria d'abandonar i això m'ha fet plorar de ràbia; he continuat poc a poc i al no deixar refredar el turmell he pogut continuar.
A Les Herreries m'han passat els quatre de Huelva, tot rient, van sense motxilla, l'han enviat en taxi. Però en quan comença les rampes de pujada cap a La Faba, per cert son rampes de camí bo però amb força pendents, els passo i els despenjo.
Jo paro a La Faba, a menjar una mica i a descansar, la pujada ha estat bona. Quan torno a caminar arribem els quatre onubenses, un marxa amb mi i els altres s'endarrereixen. A la sortida de La Faba, en un bar veig dins els dos alemanys, el jove i el del barret de cowoy que estan menjant, em fan el senyal de la victòria i ens saludem. Abans de La Laguna ja vaig sol.
S'entra a la Comunitat Gallega, on un molló ens assabenta i no gaire mes tard s'arriba a O Cebreriro, entro per la part de dalt del temple, llavors veig el cartell de Pierafita a 5 kms i me'n recordo del camioner que tan amablement em va portar de El Ciervo a Bujaraloz.
Arribo a dos quarts de cinc de la tarda, sota una boira bastant espesa, soc el primer a l'alberg, que es municipal (3€). Després van arribant, els dos alemanys, la parella de Girona, la parella de francesos (els tres francesos s'han anat a l'hostal), els quatre andalusos, la parella d'alemanys joves, un català que fa uns 50 kms diaris (aquest em dona records de l'Eva), l'italià i el francès que van junts i els havia trobat a Carrión, i algú mes.
Junt amb els quatre alemanys, fem una rentadora i dos assecadores, jo poso 1,20€, la resta ells. Després vaig a sopar a un restaurant del poble: Caldo gallec, ous amb pernil cuit, natilles i aigua (9€).
Es una etapa d'uns 28 kms., vaig alternant la carretera amb l'entrada als pobles, amb un paisatge molt agradable i bonic, amb grans boscos, encara que l'autopista es una obra faraònica, moltes vegades pel damunt de la general, i que espatlla el paisatge, però ..... Tot això fins a Les Herreries, on hem fet uns vint kilòmetres, a partir d'aquí ja entrem, primer en el bosc, un bosc on predominen els castanyers, amb un camí ple de castanyes caigudes i no replegades, tot amb el colorit marró de la tardor, i després, a partir de La Faba el paisatge canvia i passa a ser parts oberts, això si, des de Les Herreries no ha deixat de pujar i a estones amb decisió.
El poble de O Cebreiro, te quatre cases, dos botigues de “souvenirs”, quatre restaurants, un hostal, una cas rural, l'alberg, i poca cosa mes, a part del santuari.