"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 28 de novembre del 2008

Día 37. ... a Sant Jaume de Galícia

Surto a un quart de deu del matí després de menjar unes galetes que porto, en aquest alberg no et fan matinar, em diuen que has de sortir abans de dos quarts de deu, i pots deixar la motxilla i el que vulguis, pots estar tres dies. Avui plou i amb ganes.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Este interesante, emocionante y último tramo discurre en su totalidad sobre el asfalto en suave descenso y pisando las avenidas, rúas y plazas de la deseada Santiago de Compostela. Pero ¡qué más da!...la Catedral se encuentra al alcance de la mano”.
L'etapa en si no te res, son menys de cinc kilòmetres des de l'alberg fins a la Plaça del Obradoiro. De seguida s'entra al casc urbà i no te mes historia, això si, quan entres al casc antic comences a notar l'arribada, encara queda una mica però els nervis comencen a sortir.
Com sempre quan ja estic als carrers del casc antic he de preguntar, dins de les poblacions sempre em desoriento. Arribo prop de la porta del darrere de la Catedral i em trobo una persona que m'indica que per anar a l'oficina del pelegrí es millor que creui la Catedral. Arribo a l'oficina, a dos quarts d'onze, dic que hi fet el camí per motius religiosos, em donen la Compostelana i compro un rotllo per guarda-la (1€). Pregunto pels albergs de Santiago, em diuen que l'alberg religiós està ja tancat, i he d'anar o a Monte do Gozo que es el municipal, o a una pensió; em donen la targeta d'una pensió (Pensión Rua del Villar). Vaig a fer-me la fotografia al Km.0 i enviar-la a la familia i als íntims. Encara que està plovent hi ha varis grups a la plaça de l'Obradoiro. Demano a una jove que em faci una fotografia amb la meva màquina, i me'n vaig a buscar la pensió, quan estic a la porta em trobo una noia que m'està esperant, em diu que l'han trucat de l'oficina del pelegrí que està plena i ella es d'una pensió que te una plaça lliure, es la Pension Fonseca (15€). Anem, em faig càrrec de l'habitació, descarrego i me'n vaig a missa de 12.
Quan arribo saludo al matrimoni madrileny, al brasiler, a Fausto (ens donem una abraçada). Quan comença la missa, el capellà diu que la missa s'ofereix sobretot als pelegrins que han arribat, un grup de pelegrins de les mines d'Astúries (deu ser en autobús per què van molt arreglats), que a més han pagar pel botafumeiro, i als següents pelegrins que han arribat, de Roncesvalles, dos suïssos, un italià, etc..., de Saint Jean Pied de Port, dos de Madrid, etc., etc., des de Reus, Tarragona, un de Reus, es quan m'he emociono, etc., etc. A final de la missa fan volar el botafumeiro petit, es bastant impressionant.
Quan surto vaig a donar un tomb, a xafardejar les botigues i a dinar, Cafeteria Monroy, empanada gallega, carn estofada amb patates, pastís de Santiago, aigua i camamil·la, i me'n vaig a fer una migdiada.
Quan acabo vaig a comprar uns quants regals per la família i detalls per a casa. Com es normal està plovent :
Després vaig a Correus i envio cap a casa els llibres, la compostelana i els regals, he de comprar la capsa. Compro menjar de motxilla i un altre targeta SD de 2GB.
Amb tot això ja s'ha fet fosc i penso de buscar un lloc per sopar, llavors em trobo a tres dels quatre onubenses, que per cert van bastant bufats. Insisteixen d'anar a prendre una copa, jo em prenc una copeta de vi i ells dos orujos cada u. Llavors arriba el quart, que està molt empipat per l'estat dels seus companys, i ens acomiadem. Jo vaig a sopar, Restaurante Central, caldo gallec, carn estofada, taronja, aigua i llet.
I a dormir que demà vull sortir cap a Finisterre. Encara que m'han aconsellat d'anar a Finisterre i la Virgen de la Barca, que es fer un triangle des de Santiago.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada