"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 13 de novembre del 2008

Día 22. ... a Carrión de los Condes

Ens aixequem a dos quarts de set i a un quart de vuit sortim de Boadilla en direcció a Frómista.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Seis kilómetros separan Boadilla de Frómista, pero varios de esos kilómetros se hacen en compañía del Canal de Castilla, una obra de alta ingeniería iniciada a finales del siglo XVIII por iniciativa del Marques de la Ensenada y con el fin de transportar mercancías entre Castilla y los puertos Cántabros, además de regar los campos y molturar el grano. La obra no se concluyó, pero quedaron 210 kilómetros y varias esclusas. La cuádruple esclusa de Frómista recrea la vista del peregrino al tener que cruzarla para tomar una carretera que da acceso a la villa.
Es una etapa sin la más mínima complicación, discurre en línea recta desde Frómista hasta Carrión, atravesando los pequeños pueblos que encuentra en el camino: Población de Campos, Revenga de Campos, Villarmentero de Campos y Villalcázar de Sirga.
Apenas 20 kilómetros por una senda especialmente hecha para los peregrinos y paralela a la carretera para evitar los riesgos de la circulación, separan Frómista de Carrión de los Condes”.
A l'entrar a Frómista està esperant-nos l'Alexander, i junts anem al Bar “El Manchego”, que està a la plaça de l'entrada, on esmorzarem, jo entrepà de formatge (en faig posar oli al pa) amb un got de llet. Al poc entra el xicot basc i sense venir al cas ens explica que després d'esmorzar s'ha de prendre dotze pastilles homeopàtiques, de vitamines, de ..... i una per la caiguda del cabell, “pos que be”.
Seguim ruta i com el terreny es de grans extensions completament planes, s'ha d'estat completament mentalitzat per què l'etapa (aquestes i les que vindran), no es facin interminables; a més jo deixo sempre que els dos acompanyants vagin pel davant i a poder ser lluny (no costa gaire per què sempre van a bon ritme, jo segueixo el meu i a més vaig fent fotografies). Això si cada vegada que no veuen clara una cruïlla o volen descansar, m'esperen.
Parem a dinar a Villalcázar de Sirga, en un restaurant prop de la carretera, jo demano patates a la importància, pollastre rostit amb patates, natilles i aigua, tot per 9€
Després seguim endavant fins a Carrión, el Albergue de Peregrinos Parroquia de Santa María, que es on ens dirigim, està tancat, i això que a les guies diu que està obert tot l'any. Una dona que està a la plaça on hi es l'alberg, ens dona l'adreça d'un altre que està obert i on diu que van els pelegrins, es al Albergue del Espíritu Santo, portat per las Hijas de la Caridad. Era un col·legi de noies que ara esta reconvertit en alberg. Fan pagar 8€. Aquesta nit, a més de nosaltres tres, hi han un italià, una francesa, una belga, un espanyol que comença unes poques etapes aquí a Carrión, un alemany i poca gent mes.
Després de dutxar-me em vaig a donar un tomb a visitar el poble, llavors trobo l'altre alberg, el del Convento de Santa Clara, llàstima, jo podria haver anat aquest i crec hauria estat millor. Compro una mica de menjar per sopar, per quan m'aixequi i de motxilla.
Arribo a l'alberg i ofereixo a l'Alexander, el menjar per sopar els dos, però ell diu que amb el que hi comprat no hi ha prou pels tres; ells dos van a comprar mes menjar, suposo que ho paga Rio, i fan per sopar, al microones, una sopa, amb caldo, arròs que hi comprat jo, i xoriços, amb pa i una botella de vi.
A l'alberg hi ha Internet pagant un euro, però no es controla el temps, ho acapara Alexander per què diu que ha de parlar amb la família, fet que fa a estones, però a estones xarra pel messenger amb els amics.
Etapa d'uns 25 kms., molt tranquil·la i sense problemes, amb gran monotonia només trencada pel pas pels pobles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada