"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 24 d’octubre del 2008

Día 02. Ulldemolins a Maials

No puc esmorzar abans de sortir per que el pa no el porten fins a les 9h i jo vull sortir abans.
Surto a les 8,30 amb la impressió que ho faig tard, encara que llavors s'està fent de dia.
Hi dubtat molt si anava per la ruta curta, que hi ha mes carretera o anava per Sant Bertomeu, tal i com ha acabat el dia, sembla que ho he endevinat
Surto tot baixant i anant a buscar l'anomenat camí del Mal Pas, en realitat es una ruta bastant bonica, encara que trepitja bastant de carretera. Primer va pel fons de la vall i quan es decideix a pujar cap a la carretera, ho ha suaument, encara que hi ha trossos perduts, que es noten per que llavors el camí puja els marges al dret (com sempre que es perd un camí). Hi anat seguint les indicacions del pdf que hi baixat d'Internet.
Fins a 500 metres abans de la Venta no es troba el camí que puja de Sant Bertomeu. De la Venta al vèrtex geodèsic i parada a menjar una mica. Després mes carretera, que quan es deixa hi ha un tros de camí maco. Després mes carretera, ara per la de La Granadella. Al kilòmetre 69,40 comença un desastre de senyalització, brut i despintat, perdo els senyals pel que he de baixar al dret, sortint a l'esquerra de la coma, quan a la ressenya diu que a la dreta, però es igual, per que creuant una parada ho vaig a buscar. El camí el trobo tallat per que estan fent obres, hi ha un cartell de prohibit el pas, jo passo igual i he de saltar un rec que han fet, va justet de no caure dins.
Arribo a Bellaguarda, tal com diu la guia, pels horts, pel pou romà (totalment descuidat i bastant destrossat), amb parada al costat de l'església per menjar una mica. Després tot es pista i es fa llarg i avorrit, però tinc feina per poder anar seguint els senyals, quin desastre. A més estan instal·lant l'aigua de rec del canal Segre-Garrigues i les pistes estan bastant destrossades (quines instal·lacions i basses mes grans, passo una a tocar).
La Granadella, nova parada a menjar. Aquí no entenc el que diu la guia i em costa seguir els senyals, a més vaig bastant cansat. Quan la guia guia diu: “Uns 100 metres abans d'arribar a una masia....”, jo hi agafat el de l'esquerra, però al fotografiar les runes em sembla veure una senyal GR a l'altre camí, vaig a mirar-ho i efectivament em passava, encara sort....I arribo al davant de Llardecans, havent-me desviat del GR i passant pel mig del mas de Salonis, on una dona i els 2 homes que hi eren treballant, m'han indicat que anava be. No entro a Llardecans per l'hora que es, i la espifio, per que ara el GR es passa per dins, i esta ben pintat a la sortida, però no a l'entrada. La guia i les pintures van com volen, intento fer cas a la guia i vaig a l'esquerra, però un iaio em diu que vagi per la carretera que si segueixo els senyals no arribaré a Maials, no el faig cas i segueixo cap a l'esquerra, em trobo un altre que em diu el mateix, i que els senyals van cap a Flix, i que la derivació a Maials no la trobaré amb la foscor que ve, s'està fent de nit. Decideixo fer cas i vaig cap a la carretera, allí em trobo els senyals que venen del poble, de cop veig que les senyals marxen cap a l'esquerra, per no anar per la carretera les agafo, però llavors fan un tomb fort a l'esquerra i segueixo recte, i es el GR vell que després d'una pujada torna a sortir a la carretera, ja es fosc, segueixo el kilòmetre i mig per l'Eix de l'Ebre i després 500 metres mes per entrar a Maials. Arribo i no trobo on dormir, la fonda esta plena de treballadors de la portada de l'aigua, i al poble no hi ha on dormir.
Sopo un entrepà de formatge, aigua i llet, i dubto d'anar a l'ermita a dormir, però no se si està lluny, si haurà aixopluc, o estarà tot mullat, ahir va ploure amb ganes. Espero a les 11 i em vaig a dormir al caixer d'una entitat d'estalvis. Durant la nit han entrat 4 vegades a treure diners. Com que encara tenia el sac mullat d'ahir, amb la calor que fa i dormint sota el sac, s'eixuga totalment i no passo gens de fred.
Ha sigut un dia molt dur i penso que si hi ha molts dies com avui malament anirà. Uns 38 km aproximadament amb problemes per seguir el Gr correctament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada