"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 25 d’octubre del 2008

Dia 03. Maials a Mequinensa.

M'aixeco a un quart de 8, faig la motxilla i surto a les 8 en punt. La senyalització està fatal i a estones costa de seguir-ho. Segueixo el pdf que correspont a la senyalització, encara que la vaig trobant de casualitat. A la sortida hauria estat millor seguir la guia, que hauria estat mes curt, encara que la ruta que faig es bastant agradable, fa bastant de tomb. La guia parla d'un tros de codines on es veu les roderes antigues, jo sincerament no ho se veure.
Segons la guia, en el tros d'una bassa hi ha un cercle de pedres, jo ni m'assabento. Començo a posar-me nerviós, les senyals brillen per la seva absència. Al final trobo senyals de GR i una indicació d'un refugi de caçadors, davant del qual paro a menjar una mica. Abans a la dreta he deixat unes runes d'un mas bastant gran i una possible pista que puja, que per a mi es per on diu la guia, però com no estic segur no la hi agafat.
Després, la guia parla de 2 masos, prop dels quals hi ha un dolmen, potser he passat ha tocar, però com no em lliga res, no m'he fixat. A partit d'aquí i durant un tros, el camí devia passar entre les parades, però com està tot llaurat, he de passar per una punta d'una d'elles, però no hi ha problemes, ja es veu que la direcció es bona. La pujada fins el coll del Montmeneu (cim que he estat veient durant tot el dia), es molt feixuga, amb fortes pendents en una senderó estret amb escòrrecs grossos. Després es transforma en pista i arriba al coll, on paro a menjar una mica, amago la motxilla i pujo al cim (Es un 100 cims), fotos i avall que encara falta.
Continuo, la direcció sembla bona, però tornem a estar sense senyals. Després del que em sembla es la bassa “Gran Dimoni” els camins de la guia no em lliguen, això a mes de la manca de senyalització. Porto molta estona que no se si vaig be, hi trobat algunes cruïlles, però segueixo recte, i a estones em donen ganes d'anar enrere, per sort no ho faig. Arribo a un maset on el camí gira en angle recte a la dreta, i recte i baixant surt una pista, per la direcció i que aquesta ultima sembla nova em decideixo per la de la dreta, al poc el camí a de girar en angle recte a l'esquerra i en un altre maset de la dreta hi ha una senyal, PER FI!!!. Segueixo en direcció a una construcció metàl·lica, on trobo uns caçadors que em pregunten on vaig i bla, bla, bla......
D'aquí fins baix, cap problema, el senderó de baixada està mínimament senyalitzat, a més no hi ha pèrdua. Es passa per la dreta de la fàbrica i vas a sortir davant del pont sobre Segre. Abans de creuar-ho, paro a beure i descansar. Només creuar el pont, trobo l'Hotel Zaytun, em quedo, esta be i net, i no el trobo massa car, son les 16h. Cervesa a l'arribada, habitació i sopar (Fideus a la cassola de peix, carreró de porc, natilles de xocolata i aigua). 42,50€
Abans de sopar hi anat a donar un tomb pel poble, hi trobat 2 fondes, però es igual, ja hi estic be. Visito l'església, on dono gracies.
Ha sigut dura per que vaig cansat i m'he posat molt nerviós al caminar moltes estones sense senyals i sense saber si anava be. Hi fet uns 25 kms o una mica mes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada