"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 9 de març del 2009

Tossal Gros de Vallbona i Montblanquet, des del Santuari del Tallat

Al cim del Tossal Gros de Vallbona i Montblanquet

Havia pensat que per fer aquest 100 cim, repetiria la sortida que vaig fer el 16 de desembre passat amb els ex-companys de feina, que era de Rocallaura al Santuari del Tallat, Montblanquet i tornar, l'únic que havia de fer es que des del Santuari del Tallat fer una extensió fins el Tossal, i fins Montblanquet anar pel Camí de Senan, fet que coincideix amb la ressenya que hi havia a la pàgina web de la Feec (com han canviat tota la pàgina, ara ja no sé si hi es - anotació del 30/06/2015-).
Encara que ho tenia així decidit, quan arribo en cotxe a Rocallaura, penso que que des d'aquí fins al Santuari no te gaire cosa per veure que no l'hagi vist, pel que decideixo anar fins al Santuari i començar allí.
Aparco davant mateix del Santuari i començo a caminar a dos quarts de deu del matí, tot baixant pel Gr., però quan s'arriba baix s'ha de deixar que marxi a la dreta, per continuar a l'esquerra.
De seguida em trobo que per sortir al Camí Ral, els mapes marquen un camí pel costat d'una parada i el pagès ho ha llaurat tot, inclòs a posat brossa a l'entrada per l'altre costat. Ja segueixo primer pel Camí Ral i després per la Carrerada fins el Cap de Coll, on es creua la carretera LP-2338.
M'adono que en els mapes manquen les noves pistes que s'han obert per posar tots els “ventiladors”.
Vaig seguint la descripció i quan porto una estona començo a pensar si no m'hauré empassat el senderó, aquest tros del gps ho he fet pel damunt, quan en sec veig a la dreta un senderonet que puja recte cap a la carena, l'agafo i de seguida estic al cim. Fotos, menjar una mica i endavant. Per no baixar pel senderonet que he pujat, agafo recte cap a la pista, mig al dret i mig seguint rastres, que em porten a una parada i vorejant-la, a la pista.
Passo pel Pla Baldric, on hi ha una cabana de pedra, i vaig a buscar el Camí de Senan que hem porta a Montblanquet, a l'entrada del llogaret hi han uns pous i cisternes molt velles, val la pena admirar-ho. Pujo al poblet i ja cap a, segons el mapa, el camí de Montblanquet.
Quan passo l'aljub, penso que anar cap a Rocallaura i agafar el camí dels Hostalets no val la pena, tot i quan hi ha un camí que va directe a buscar el Camí del Tallat.
A la cruïlla vaig a veure la Pallissa del Pubillet, a la creença que hi hauria un camí que pujaria per darrera, però he de tornar a la carretereta i pujar per ella al Santuari. Arribo a mig quart de dues del migdia, després de fer 12,280 kms.
Vaig a tombar-lo i trobo una capelleta dins del que semblava una mina d'aigua.
I cap a casa.
Un dia que a part de fer un nou 100 cims, ha valgut per poder respirar aire pur i no estar tancat a casa.

Per veure les fotgrafies, teclejar aquí


00000000000

2 comentaris:

  1. Un indret de gran quietud (tots els molins de vents es trobaven apagats aquell dia!)

    ResponElimina
  2. Si no fos pels ventiladors es un indret bastant agradable.

    ResponElimina