Mas de la Pasquala i d'en LLort (Caminants)

De camí cap el Mas de la Pasquala i al Camí de les Aigües

Tal i com ja vaig comentar en el meu escrit del dia 14, havia quedat amb els meus ex companys de feina que avui els portaria a fer una excursió, tot passant per el Mas d'en Llort, per veure les pintures rupestres. La sortida l'havia pensat, en un principi, sortint de Rojals, i arribar al mas passant per les fonts d'en Garro i la del Mas d'en Pepet (amb la seva bassa), i després tornant per les Fonts d'en Seré, la de la Cua del Cavall (amb la seva bassa), la d'en Torres i la del Conill, i arribant a Rojals pel GR171 que puja per La Vall; però aquesta ruta queda una mica curta pel que decideixo canviar i fer-la des de Montblanc, pujant pel barranc de la Pasquals i baixant pel camí de les Aigües.
Ens trobem 19 companys davant de la Residencia d'Avis de Montblanc (havien de venir 3 mes, però han trucat que no podien), i a tres quarts de nou sortim pel camí del Barranc de la Pasquala, el temps se solejat i la previsió es que a començament de la tarda potser s'embolicarà una mica. Creuem el barranc poc després, abans hem deixat a la dreta el camí que puja a Sant Joan i un senderó que puja el barranc per l'altre costat, i, després de creuar-lo deixem successivament, pista a la Vall, senderó per on tornarem, diposit d'aigua de Montblanc, senderó que va pel bosc (en un tomb a l'esquerra), per seguidament deixar la pista per un camí que s'enlaira a la dreta, el començament es una mica fort però de seguida s'aplana.
Passem quasi a tocar una barraca de pedra seca, que deixem a la dreta, i arribem, a la pista que seguim durant una estona. S'arriba a un tomb a l'esquerra, a la dreta queda un tros d'un pilar de la baixada de l'aigua a Montblanc, i entre mig i recte surt un senderó que es el que agafem, l'entrada es molt dolenta pel desnivell que hi ha, encara que hi ha uns petits esglaons en el terra, però després puja suaument. Sortim a la pista que per la dreta s'en va cap la Coma del Diable i un ramal arriba a Sant Joan, però nosaltres la deixem ràpidament per seguir un senderó a ma esquerra que ens portarà a la pista de la Pasquala, anirem pujant per aquesta, deixant a la dreta un registre d'aigua, passarem a tocar un pou de gel, amb les runes d'un masset, i seguirem fins l'altura del Mas de la Pasquala. Aquí, al pou de gel s'ha quedat un company per veure'l detingudament i després no sabia per on havien anat, amb una mica de contaminació acústica (o sigui a base de crits), ens ha localitzat.
No porto la gent a veure les restes de la portada d'aigües que queda a la dreta, dins del barranc, per què aquest, està molt brut. A l'altura del mas, la pista esta completament enfangada, aviso a la gent que a tocar està la Font de la Teula, però pel que sembla la majoria no s'entera. Vull parar a esmorzar però l'entorn no ho permet, molt de fang degut a les obres de restauració de la font. Parem a la placeta que han fet a l'altura de la mina, a la que han posat una porta metal·lica i al davant seu han fet una barraca d'obra per potabilitzar l'aigua de la font (??).
Després d'esmorzar i del cafè que sempre porta en Víctor, sortim pujant pel camí que va a Els Plans seguint paral·lel al barranc. Aquest camí puja suaument i a la part de dalt, i com va sent costum aquests últims dies, trobem un munt de pins caiguts. Ja arribem a Els Plans, on hi ha la bassa antiincendis. Seguim, trobem dos persones amb uns quads, que estan a la cruïlla que va al Coll de Ventanals, que pel que sembla fan de control d'una carrera d'orientació.
El camí continua cap el Bressos, i amb un parell de sifonades, l'ultima bastant forta, arribem a una collada, on hi ha un altre bassa, ens agrupem, deixem a la dreta un altre pista, també al Coll de Ventanals i ja baixem cap el Mas d'en Llort.
Arribem deixant a la dreta el camí cap el Mas d'en Pepet i d'en Bessó, i davant del mas el company Pasqual,fa llegir unes pagines d'un llibre que porta damunt, sobre l'art rupestre. Mentrestant van passant successius participants a la cursa esmentada. Ja pugem a la balma on estan les pintures del Mas d'en Llort. Una mica de contemplació i admiració, i ja seguim, no per la pista que dona molt de retomb, sinó pel camí, ara molt netejat, que va bastant aprop de la cinglera, i que era un camí de ferradura. Passem per la font de la Castanyola, i de seguida, el camí vell s'acaba, i el camí l'han fet baixar directament a la pista, davant mateix del Mas d'en Soler, es el Camí de les Aigües.
El temps es comença a embolicar, venen núvols molt llejos des de la part de Rojals i comença a llampegar. Creuem el Barranc dels Bressos, trobem una font arranjada, deixem el camí que baixa al Mas de Ponet, creuem el barranc de l'Horteta i arribem a l'altura d'una bassa. Comença a ploure, fet que farà cada vegada mes fort. El grup s'ha tallat en tres trossos, jo em quedo amb els últims i ens reunim cinc, els altres s'han avançat bastant.
Arribem a la pista de la Pasquala, hi ha un altre bassa, i anem a buscar el senderó que talla la pista, es passa pel bosc cremat i el terreny està molt relliscós. Ja estem al camí de vinguda i quan estem a la cruïlla del camí que va a Sant Joan, ens trobem als que s'havien avançat que ens venen a buscar en cotxe. La pluja es molt forta, i ens anem directe al restaurant. Hem fet 12,400 kms., i hem estat 5h.10m a la muntanya.
Al restaurant venen dos cònjuges, i com dos companys d'excursió no es queden a dinar, ens reunim 19 persones a dinar, es a Els Pins de Prenafeta, per 27 euros per cap ens han donat, amanida amb entremesos i salsa de romesco, graellada de carn i botifarra amb patates i mongetes, crema catalana, vi blanc i negre, aigua, gasosa, cava, cafè i xopets (han deixat les botelles, hi ha de tot).
El dia ha estat molt agradable, amb molt bon ambient, tant a la muntanya com al restaurant.

Mapa - Perfil - Fotografies