 |  |
Prat Lis (carena del Matagalls) - Ermita i Masia de Sant Segimon
Anem en Josep Maria Balanyà i jo.
Parem a un kilòmetre i escaig de Viladrau, en una explanada davant del Restaurant Molins, que li fa d'aparcament, en el mapa de del Montseny hi figura “Garatge dels Molins”. La previsió del temps era que avui milloraria, però pel que sembla deu millorar a tot arreu menys al Montseny, des del seu peu es veu neu a la carena, el cim no es veu per que esta emboirat.
Després de prendre un cafè sortim a caminar a un quart i mig de deu, per la pista, deixant-la per pujar per els Molins, lloc on finalitza la pista i es segueix un camí molt ben marcat.
Es va entrant en un bosc de castanyers de gran envergadura, rodejats de faxos, es un bosc espès, que junt amb el dia que està bastant ennuvolat fa que dins del bosc esta bastant fosc. El camí puja pel costat del Barranc de les Cordes, ara puja fort, però es una pujada agradable. Després de la primeres rampes comença a ploure una mica, es tapem, i des d'un collet ens anem fins el Puig Merli, no se si en un dia clar val la pena, però tal dia com avui, no li veig cap interès especial.
Ara el camí puja per la vessant est i sempre amb la visió, darrera, de Viladrau. Es un camí boscós, de faxos; el camí està ple de fulles, molt moll, en un camí ben marcat però amb molta pendent, pel que fa que sigui bastant relliscós. S'arriba a la carena, pels Prats Lis, està tot nevat, i emboirat, el camí no te pèrdua, només es tracta de seguir per la carena, buscant els llocs on hi ha menys doblada de neu.
Arribem al cim, hi ha tanta boira que no veiem la creu fins que estem al damunt, hi ha un parell que venem des de Coll Fòrmic. No parem gaire, entre neu, boira i fred, fa de mal estar, fem fotos i ja sortim ràpidament avall. En aquests tros hi ha bastant doblada de neu, el que m'aconsella de posar-me els paraneus i amb boira ens obliga a fixar-nos molt en el gps, sense ell, tindríem molts números per perdre's per dalt. També trobem traça de dos persones a peu i de dos bicis, amb la nevada que hi ha (??) ..... En aquest tros la Castanya (gosa d'en Josep Maria) “s'ho passa pipa”, jugant a la neu.
Arribem al Coll Saprunera, on ja no hi ha quasi gens de neu, la boira ha quedat a dalt i tornem a divisar el Pirineu nevat i com no, Viladrau, i per corriol arribem a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons, nomes sembla una ermita per la situació. Aquí han barrat el camí acanalat que baixava a Sant Segimon, barrat amb senyalització, i aquesta ens porta per la dreta, per una tarterota fins el Coll de les Tres Creus, el camí de baixada esta arranjat, amb pedres acollades amb ciment fent esglaons.
Des del coll han obert un senderó per que no es passi per Sant Segimon, gran masia amb ermita, que estan rehabilitant i segons sembla el seu nou propietari no vol que es passi, així mateix han posat una toma d'aigua a l'entrada del senderó.
Ja baixem cap el Collet de l'Estornell, on el camí gira fort a la dreta, tornem a entrar al bosc, de faxos i castanyers, al Torrent de l'Oratori baixa molta aigua, fent unes cascades molt maques i generoses, però de difícil fotografiar sense teleobjectiu
El camí creua el torrent, però baixa molta aigua, trobem a dos joves que van de travessa i no veiem per on travessar-ho, al final ells ho fan saltant per unes roques i nosaltres ho fem descalçant-se i creuant el torrent amb aigua mes amunt del turmell.
Uns tres-cents metre mes endavant, al costat del camí, parem a dinar una mica.
Seguim tot passant per l'Oratori de Sant Camil de Lelis, petit oratori al costat esquerre del camí, la font de l'Or, a la dreta i tot passant per la Castanyeda Gran de Can Gat i ja arribem a l'ermita de la Mare de Deu de l'Erola, bastant ben conservada, en un pla molt maco. Després d'una petita parada seguim cap a Can Gat, on agafem la pista que ve des de la carretera – hauria estar millor anar cap a Can Bosch -, però la deixem a l'altura de Els Plans de Baix, i per un senderó retallem un gran retomb de la pista. Ja no la deixem, trobem el camí d'anada i ja arribem al cotxe, a dos quarts de sis, després de fer 18,400 kms.
Un dia sencer, una bona excursió amb zones boscoses, amb grans castanyers i faxos, neu a la part alta, cim del Matagalls, molta aigua baixant pels torrents, tot això amb l'única part negativa de la boira dalt del cim que no ens ha deixat divisar res de res, des de dalt.
Mapa - Perfil - Fotografies
Parem a un kilòmetre i escaig de Viladrau, en una explanada davant del Restaurant Molins, que li fa d'aparcament, en el mapa de del Montseny hi figura “Garatge dels Molins”. La previsió del temps era que avui milloraria, però pel que sembla deu millorar a tot arreu menys al Montseny, des del seu peu es veu neu a la carena, el cim no es veu per que esta emboirat.
Després de prendre un cafè sortim a caminar a un quart i mig de deu, per la pista, deixant-la per pujar per els Molins, lloc on finalitza la pista i es segueix un camí molt ben marcat.
Es va entrant en un bosc de castanyers de gran envergadura, rodejats de faxos, es un bosc espès, que junt amb el dia que està bastant ennuvolat fa que dins del bosc esta bastant fosc. El camí puja pel costat del Barranc de les Cordes, ara puja fort, però es una pujada agradable. Després de la primeres rampes comença a ploure una mica, es tapem, i des d'un collet ens anem fins el Puig Merli, no se si en un dia clar val la pena, però tal dia com avui, no li veig cap interès especial.
Ara el camí puja per la vessant est i sempre amb la visió, darrera, de Viladrau. Es un camí boscós, de faxos; el camí està ple de fulles, molt moll, en un camí ben marcat però amb molta pendent, pel que fa que sigui bastant relliscós. S'arriba a la carena, pels Prats Lis, està tot nevat, i emboirat, el camí no te pèrdua, només es tracta de seguir per la carena, buscant els llocs on hi ha menys doblada de neu.
Arribem al cim, hi ha tanta boira que no veiem la creu fins que estem al damunt, hi ha un parell que venem des de Coll Fòrmic. No parem gaire, entre neu, boira i fred, fa de mal estar, fem fotos i ja sortim ràpidament avall. En aquests tros hi ha bastant doblada de neu, el que m'aconsella de posar-me els paraneus i amb boira ens obliga a fixar-nos molt en el gps, sense ell, tindríem molts números per perdre's per dalt. També trobem traça de dos persones a peu i de dos bicis, amb la nevada que hi ha (??) ..... En aquest tros la Castanya (gosa d'en Josep Maria) “s'ho passa pipa”, jugant a la neu.
Arribem al Coll Saprunera, on ja no hi ha quasi gens de neu, la boira ha quedat a dalt i tornem a divisar el Pirineu nevat i com no, Viladrau, i per corriol arribem a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons, nomes sembla una ermita per la situació. Aquí han barrat el camí acanalat que baixava a Sant Segimon, barrat amb senyalització, i aquesta ens porta per la dreta, per una tarterota fins el Coll de les Tres Creus, el camí de baixada esta arranjat, amb pedres acollades amb ciment fent esglaons.
Des del coll han obert un senderó per que no es passi per Sant Segimon, gran masia amb ermita, que estan rehabilitant i segons sembla el seu nou propietari no vol que es passi, així mateix han posat una toma d'aigua a l'entrada del senderó.
Ja baixem cap el Collet de l'Estornell, on el camí gira fort a la dreta, tornem a entrar al bosc, de faxos i castanyers, al Torrent de l'Oratori baixa molta aigua, fent unes cascades molt maques i generoses, però de difícil fotografiar sense teleobjectiu
El camí creua el torrent, però baixa molta aigua, trobem a dos joves que van de travessa i no veiem per on travessar-ho, al final ells ho fan saltant per unes roques i nosaltres ho fem descalçant-se i creuant el torrent amb aigua mes amunt del turmell.
Uns tres-cents metre mes endavant, al costat del camí, parem a dinar una mica.
Seguim tot passant per l'Oratori de Sant Camil de Lelis, petit oratori al costat esquerre del camí, la font de l'Or, a la dreta i tot passant per la Castanyeda Gran de Can Gat i ja arribem a l'ermita de la Mare de Deu de l'Erola, bastant ben conservada, en un pla molt maco. Després d'una petita parada seguim cap a Can Gat, on agafem la pista que ve des de la carretera – hauria estar millor anar cap a Can Bosch -, però la deixem a l'altura de Els Plans de Baix, i per un senderó retallem un gran retomb de la pista. Ja no la deixem, trobem el camí d'anada i ja arribem al cotxe, a dos quarts de sis, després de fer 18,400 kms.
Un dia sencer, una bona excursió amb zones boscoses, amb grans castanyers i faxos, neu a la part alta, cim del Matagalls, molta aigua baixant pels torrents, tot això amb l'única part negativa de la boira dalt del cim que no ens ha deixat divisar res de res, des de dalt.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada