Torre del Moro de Castellfollit

De camí i A la Torre del Moro

Després d'unes converses mitjançant el facebook, amb l'Estivi, decidim anar sobre el terreny a trobar la Torre del Moro, a Castellfollit.
Anem l'Estivill i jo, amb una serie de mapes, tant topogràfics com ortos, i el gps amb una serie de waypoints, agafem la pista de Castellfollit, i abans de la granja, i nomes pocs mestres després d'una caseta forestal aparquem el cotxe, al costat de la pista, a ma esquerra.
A les nou del mati sortim seguint la pista, deixant-la ràpidament per un camí que va a creuar el Barranc de Castellfollit, i per la dreta d'un gran desmunti de terra, provocat per la pedrera de mes amunt, pugem a una petita esplanada, i aquí intentem buscar la continuació del camí., que resulta que es per la pedrera del davant, encara que l'entrada esta tapada per un pi caigut. En mig de la pedrera ja veiem la torre, dalt de tot del roquer de ma esquerra.
Seguim per un camí, una mica brut però bastant marcat, que va pujant; el camí poc a poc es va atorrentant. Arribem on sembla una cruïlla, que no ho es, a la dreta sembla un barrancó, es el camí per on baixarem.
Anem pujant per rastres poc marcats, i cada vegada ens acostem mes al roquer, sabem que dalt està la torre i intentem apropar-nos el mes possible. Com sempre es l'Estivi el que va buscant els millors passos per pujar.
L'Estivi arriba dalt del roquer, m'indica el millor lloc per superar-ho, i ja estem a l'altura de la torre que la tenim al davant. L'Estivi va fins la torre, jo em quedo una mica abans, hi ha uns passos per la roca que no m'agraden gens. Ell aprofita per visitar-ho, es petita però ......, també troba uns forats a la roca per recollir aigua, etc.
Tenim mirant en direcció d'on venim, a la dreta la Roca de la Mel, que els escaladors l'hi diuen la Torre del moro, i a l'esquerra el Pic de l'Aliga, amb una creu dalt de tot.
Seguim, ara per la carena, estem segurs que ha d'haver un camí de pujada. La carena, cresta o com es digui, es totalment rocosa, bastant bruta, però amb passos fàcils, també trobem unes marjades de pedra bastant deteriorades. Mentre dialoguem si hem de continuar per la carena o baixar a l'esquerra a buscar un altre pedrera, on hi ha uns rastres per on baixen els escaladors de la Roca de la Mel, trobem un camí travesser, a la dreta baixa amb la direcció on venim i a l'esquerra segueix carena, encara que bastant bruts sembla que continuem.
Parem a esmorzar aquí, estem un hora parats, menjant i comentant la trobada.
Ja baixem, pel camí de la dreta, i resulta que es el camí bo per arribar a la carena, es camí vell, una mica brut, però clar, algun tros una mica perdut, però de bon seguir. El camí es va atorrentat i arriba on abans hem agafat a l'esquerra, i ja, llavors fins avall, per on hem vingut, fins el cotxe, son tres quarts d'una del migdia, i hem fet 2,300 kms.
Però aquí no s'acaba el dia. Segons l'orto foto semblava que mes a l'esquerra hi havia un rastre per on també es pot pujar dalt a la torre, agafem creuem el barranc i pugem per uns petits rastres i trobem els restes d'un altre pedrera, i per l'esquerra un rastre que pel que sembla es va a la part baixa del roquer, on s'asseu la torre, i per on possiblement es podria pujar dalt.
Ja ho deixem, i cap a casa.

Mapa - Perfil - Fotografies