II Marxa Senderista de La Tinença de Benifassà

Mas de la Cova - El Boixar

Feia dies que el company Josep Maria havia col·locat a la nostra pàgina del “facebook” la noticia que avui es feia la II Marxa Senderista, per la recuperació de la Tinença de Benifassà, son uns petits nuclis urbans, agrícoles i ramaders, de la província de Castelló, on volen fer una macro urbanització.
Al final només anem nosaltres dos i la Castanya, no podia ser d'un altre manera.
L'organització ha previst l'aparcament en unes parades, força grans, a uns 600 metres del poble de El Boixar, lloc on sortirem, està previst a les 9 del matí. Arribem al lloc de sortida, hem de buscar el tarjetó de participació, ho tenen per ordre de números i per saber aquest, s'ha de buscar en unes llistes que estan ordenades per ordre de localitat. Ens donen el tarjetó i esperem. Abans de sortir ens expliquen, amb un megàfon, per on anirem, la finalitat de la marxa, intentar que els polítics tinguin una mica de seny (??), i quatre consells que si tothom fossim conscients no caldria, però com tothom no ho es .....
Ens donen la sortida quan passen 20 minuts de les nou, i sortim per la part alta del poble, en direcció E-NE. Decidim deixar passar el gruix de la gent, i ens quedem dels últims. Creuem la carretera de Coratxà (aquí hi ha el primer embus), el Barranc de la Canal; la carretera la creuarem dues vegades mes, abans de la primera ens desviem per visitar la font de la Ballestera, aprofitada per fer bassis pel bestiar, la segona la creuem al Pont de la Ballestera, mes que creuar es sortir a la carretera, fer 100 metres i deixar-la per una camí que va a creuar el Barranc de l'Avellanar. Pugem al Coratxà pels Horts, a mà esquerra hi ha un dipòsit d'aigua que perd, i forma un gran xapoller al camí, i a la dreta hi ha una font, amb rentadors, i bassa, encara que en bastant bon estat, trossos de l'entorn se l'està menjant l'herba. La pujada al poble es per un camí empedrat. Dalt ens espera l'esmorzar, ens donen una bossa amb un entrepà de pa “bimbo” amb pernil dolç, un botella petita d'aigua, un carquinyoli (al Josep Maria no en te) i una poma.
Després sortim per la part de dalt, deixant a l'esquerra l'Església de Sant Jaume i anem per un senderó, paral·lel a la carretera, com hi han uns petits esbarzers, es torna a embussar, nosaltres intentem guanyar terreny, pujant a la parada de damunt i passar l'embus, això comporta tenir que baixar de la parada al camí per un marge de uns dos metres, tot desfet, fent “numerets”, davant de la gent que ve pel camí, a més de perdre la Castanya. Arribem a la carretera i veiem que no hi es, en Josep Maria retrocedeix amb la creença que com que la Castanya sempre va al davant i de tant en tant el controla que vingui darrera, al no veure'l ha retrocedit, per fer mes via va per la carretera, la troba quasi a Coratxà.
Seguim per carretera, per deixar-la només passar el Pont del Quinto, seguint per una pista, que deixem per un camí, que després de passar el Mas de la Cova, s'embosca, un tros molt bonic, al costat del mas, en el camí, hi ha una cisterna i al poc a la dreta hi ha una gran balma, que potser es la que dona el nom al mas. Aquest camí boscós, va a sortir al Mas de Vilalta, bastant enrunades les quatre o cinc construccions, aquí hi ha un cartell de Prs, un d'ells va a l'Ermita de Sant Cristòfol. Aquí portem, al davant, un grup de jovent que no deuen ser gaire “caminadors” i que creiem que hauríem d'intentar passar-los, si no volem patir.
Sortim a una pista que ens porta a El Maset, molt enrunat, encara que amb la teulada, escoltem un grup que comenta que millor no entrar, que un d'ells fa poc va entrar i va comprovar què en qualsevol moment caurà la teulada. D'aquí baixem a creuar l'aiguabarreig dels barrancs Fondo del Mas de Vilalta i de la Saltadora, aquest ultim es el que remuntarem, amb un camí de bon pujar, encara que llarg. A mida que anem pujant cada vegada porta menys aigua, fins que arribem un lloc que ja està sec. Ens anem enlairant i deixant a ma dreta el veïnatge del barranc, sortint del bosc, arribant a una collada i ja baixem fins a Castell de Cabres, on ens donen el dinar, una bossa amb un entrepà “grosset” de pa amb pernil, una barra energètica i un suc de fruites. Ens anem a comprar un parell de cerveses que sempre van be.
Quan acabem, com ens queden quasi 8 kms,sortim pel que devia ser el camí vell, que va retallant la carretera; hi ha un moment que encara que està ben senyalitzat s'ha de deixar el camí mes ample, i cridem a uns quants que s'anaven pel camí dolent. Toquem la carretera cinc o sis vegades per tornar-la a deixar, es millor caminar pel camí, a més es de bon passar. En aquest tros trobem en Josep, de Tortosa, que te tota la pinta de ser un “pagesot” de la zona, en canvi es excursionista de Tortosa, i ha estat bastant a les muntanyes de Prades i coneix al moviment ecologista que va haver allà pels anys 70/80.
A l'altura de la Caseta dels Bous, agafem la carretera per uns dos kilòmetres, encara que nosaltres la deixarem un moment per anar a veure una barraca que hi ha a uns 100 metres vora la carretera.
Ja la deixem definitivament per baixar en direcció a El Boixar, que entrem per la part alta. Arribada, control i samarreta, parada a beure aigua a la font, ens acomiadem d'en Josep i cap al cotxe. Al cotxe quan passem cinc minuts d'un quart de cinc i hem fet 20,500 kilòmetres. Un desnivell acumulat de 880 metres.
Una excursió molt maca, es la continuació de les terres de Fredes, no massa desnivells, molts camps per pasturar el bestiar, en fi una sortida que val la pena.
D'anada hem anar per la carretera que passa pel Ballestar, però de tornada per la de Fredes. Per acabar-ho d'adobar hem entrar per la pista del Pantà d'Ulldecona, fins on surt el camí del Portell de l'Infern, però a mà dreta hem baixat i ens donat un bon bany, inclòs la Castanya s'ha banyat.
Un dia esplèndid.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí

000000000000