 |  |
Masia Fontallada (Sant Miquel d'Olèrdola) - Senyal geodèsica de La Talaia
Penya del Papiol, des de Sant Miquel d'Olèrdola
Ahir abans d'anar-me a dormir vaig decidir de fer, avui, un altre dels 100 cims “facilet” i sense dificultat. Em decideixo per la Penya del Papiol, i per fer la ruta que es descriu a la pagina de la F.e.e.c., però amb la variant de sortir des de Sant Miquel d'Olèrdola en compte de Sant Pere de Molanta, i evitar tot un tros de pista, encara que després m'adono que la descripció no surt del poble sinó de l'església, però es igual.
Aparco en una gran esplanada que hi ha a Sant Miquel d'Olèrdola, i surto a un quart de nou del matí en direcció al pont sobre la C-244, carretera d'Igualada a Vilanova, aquí enllaço amb l'horari 1h.16m de la descripció de la Feec. Deixo a la dreta Cal Ferreny, a l'esquerra Cal Manel i Cal Clarí, on tombo fort a l'esquerra, després a la dreta, deixant a aquest ma el Sant Sepulcre i a l'esquerra Cal Seligre.
S'arriba a una pista transversal, que agafo a ma dreta, una pista polsegosa i totalment solana, que es el camí de Torre Blanca (sort que no passo al migdia), deixant l'entrada a aquesta finca, agafant a ma esquerra fins la carretera, que es el camí d'Olèrdola, es segueix una estona curta, per deixar-la per la dreta i anar a passar pel costat de Can Pau. Passem pel costat de la Masia Fontallada, que estan reformant i ràpidament a Can Torres, es un petit nucli d'habitatges.
Aquí la guia torna a Sant Pere Molanta i jo segueixo pel horari 9m. El camí primer baixa, després planeja i a partir que el camí toca el barrancó, al Fondo de la Penya, el camí, que es pistota, puja fort, però curt, i a la carena gira a la dreta, veig una creu en un turonet a l'esquerra, i vaig a veure-la, sense mes importància. La pista esta barrada amb una cadena, on al seu costat hi ha un cartell que indica que es el camí per anar al cim, segur que l'han posat per que la gent no passi pel costat del masset, Cal Jesús.
Ara si que això puja, però de bon pujar, arribant a un grauet en un roquer, passat aquest el camí planeja, fins el pi solitari, on al seu costat hi han dues inscripcions. D'aquí fins el cim de la Penya, es camí carener, amb pujada suau.
Fotos de rigor, esmorzar, contemplar el paisatge i avall.
El camí de baixada està una mica malmès per la gran pedrera que hi ha a l'esquerra. Es passa primer a tocar el bosc, els trossos que a l'altre costat hi ha pedrera, hi després, quan el camí es separa d'aquesta, ja es totalment boscos, de pins. S'arriba a Cal Catatingues, enrunat, i de seguida a la carretera de Vilanova, i d'aquí ja cap el poble. Si es fa aquesta ruta, tal i com la he fet jo, val la pena pujar al poble per la carretera de sortida a la C244, i no per aquesta i creuar el pont, mes curta i menys transit.
Un dia que val la pena per conèixer una mica mes el país, partint de la base que a tot arreu te alguna cosa interessant He estat quasi tres hores a la muntanya, he arribat a un quart de dotze, després de fer 8,250 kms.
Com es aviat des d'aquí he anat, en cotxe, a buscar el vèrtex geodèsic del cim de la Atalaia.
Mapa - Perfil - FotografiesAparco en una gran esplanada que hi ha a Sant Miquel d'Olèrdola, i surto a un quart de nou del matí en direcció al pont sobre la C-244, carretera d'Igualada a Vilanova, aquí enllaço amb l'horari 1h.16m de la descripció de la Feec. Deixo a la dreta Cal Ferreny, a l'esquerra Cal Manel i Cal Clarí, on tombo fort a l'esquerra, després a la dreta, deixant a aquest ma el Sant Sepulcre i a l'esquerra Cal Seligre.
S'arriba a una pista transversal, que agafo a ma dreta, una pista polsegosa i totalment solana, que es el camí de Torre Blanca (sort que no passo al migdia), deixant l'entrada a aquesta finca, agafant a ma esquerra fins la carretera, que es el camí d'Olèrdola, es segueix una estona curta, per deixar-la per la dreta i anar a passar pel costat de Can Pau. Passem pel costat de la Masia Fontallada, que estan reformant i ràpidament a Can Torres, es un petit nucli d'habitatges.
Aquí la guia torna a Sant Pere Molanta i jo segueixo pel horari 9m. El camí primer baixa, després planeja i a partir que el camí toca el barrancó, al Fondo de la Penya, el camí, que es pistota, puja fort, però curt, i a la carena gira a la dreta, veig una creu en un turonet a l'esquerra, i vaig a veure-la, sense mes importància. La pista esta barrada amb una cadena, on al seu costat hi ha un cartell que indica que es el camí per anar al cim, segur que l'han posat per que la gent no passi pel costat del masset, Cal Jesús.
Ara si que això puja, però de bon pujar, arribant a un grauet en un roquer, passat aquest el camí planeja, fins el pi solitari, on al seu costat hi han dues inscripcions. D'aquí fins el cim de la Penya, es camí carener, amb pujada suau.
Fotos de rigor, esmorzar, contemplar el paisatge i avall.
El camí de baixada està una mica malmès per la gran pedrera que hi ha a l'esquerra. Es passa primer a tocar el bosc, els trossos que a l'altre costat hi ha pedrera, hi després, quan el camí es separa d'aquesta, ja es totalment boscos, de pins. S'arriba a Cal Catatingues, enrunat, i de seguida a la carretera de Vilanova, i d'aquí ja cap el poble. Si es fa aquesta ruta, tal i com la he fet jo, val la pena pujar al poble per la carretera de sortida a la C244, i no per aquesta i creuar el pont, mes curta i menys transit.
Un dia que val la pena per conèixer una mica mes el país, partint de la base que a tot arreu te alguna cosa interessant He estat quasi tres hores a la muntanya, he arribat a un quart de dotze, després de fer 8,250 kms.
Com es aviat des d'aquí he anat, en cotxe, a buscar el vèrtex geodèsic del cim de la Atalaia.
Cim de la Talaia, del Garraf i Alt Penedés
Després de fer el cim de la Penya del Papiol, i com encara no es migdia, vaig a buscar el vèrtex geodèsic del cim de la Talaia, que encara que vaig passar, segons sembla, pel costat mateix, no el vaig veure.
Vaig en cotxe a buscar el mateix lloc on vaig aparcar l'altre vegada, que es en la carretera de Vilanova i la Geltrú a l'Arboç, a l'entrada del Molí d'en Gaters, que hi ha una esplanada. Deixo el cotxe i surto a peu a les dotze del migdia. De seguida trobo la fita que vaig posar, per què l'entrada esta una mica tapada, i amunt. Comprovo que algú ha anat senyalitzant el camí amb cordó vermell, o sigui que si abans no hi havia pèrdua, ara encara menys.
Hi ha un moment que a l'esquerra, que no es veu rastre, hi ha una corda vermella, com si un camí, de baixada, sortís d'aquí. Es passa per la fita dels Tres Termes i d'aquí per amunt, hi ha varis rastres i no es sap ben be quin es. Em sona que l'altre vegada vaig anar mes carener i aquesta vegada vaig mes a l'esquerra, però de cop veig una creu, que l'altre dia no la vaig veure. Baixo fins on hi es, hi trobo els senyals que feia estona que no els veia, i la veritat no acabo d'endevinar on van. Pujo fins la carena, passo la torre forestal i gps en ma vaig a buscar el lloc on marca el mapa Comarcal, que quasi coincideix amb el del “Parc del Foix i Parc d'Olèrdola”, del Piolet, encara que cada u ho marca a un costat de pista. Arribo allí, i res de res, llavors em miro al mapa del Piolet i veig que el vèrtex el col·loquen a l'altura de la creu i no crec que hi hagi dues creus. Vaig enrere, torno a passar la torre forestal, per cert que la vigilància hi es, i pel mateix camí que vaig passar l'altre dia, a terra, trobo el senyal geodèsic (no es vèrtex, només es senyal). Per fi ho he aconseguit.
Llavors em truca el meu fill, que no se quines histories té de trasllats per Girona, i jo avall, agafar el cotxe i cap a Girona, sense dinar, ja dinaré pel camí.
He arribat al cotxe a tres quarts de dues, he fet 3,400 kms.
Només poso els mapes, per que es vegi que ni en els nous saben posar les coses al seu lloc. Carreteres, pistes, pobles, masies ... tot així si, però punts determinat, fonts, etc. Ni una. Valdria la pena que fessin una mica mes de treball de camp. Però això ja es un tema per un article que si algun dia em dona per aquí, ja ho escriuré.
Uns dies després potinejant per Internet he trobat una pàgina de l'ICC, referent a senyals geodèsiques, entre elles (ha canviat varies vegades l'adreça), Valia la pena, haver-la trobat abans, però ......
No poso el track de La Talaia, vaig pujar i tornar a baixar pel mateix lloc, si voleu veure el track que vaig fer el 18 de març d'aquest any, entreu a la pàgina d'aquell dia.
Mapa - Perfil - FotografiesDesprés de fer el cim de la Penya del Papiol, i com encara no es migdia, vaig a buscar el vèrtex geodèsic del cim de la Talaia, que encara que vaig passar, segons sembla, pel costat mateix, no el vaig veure.
Vaig en cotxe a buscar el mateix lloc on vaig aparcar l'altre vegada, que es en la carretera de Vilanova i la Geltrú a l'Arboç, a l'entrada del Molí d'en Gaters, que hi ha una esplanada. Deixo el cotxe i surto a peu a les dotze del migdia. De seguida trobo la fita que vaig posar, per què l'entrada esta una mica tapada, i amunt. Comprovo que algú ha anat senyalitzant el camí amb cordó vermell, o sigui que si abans no hi havia pèrdua, ara encara menys.
Hi ha un moment que a l'esquerra, que no es veu rastre, hi ha una corda vermella, com si un camí, de baixada, sortís d'aquí. Es passa per la fita dels Tres Termes i d'aquí per amunt, hi ha varis rastres i no es sap ben be quin es. Em sona que l'altre vegada vaig anar mes carener i aquesta vegada vaig mes a l'esquerra, però de cop veig una creu, que l'altre dia no la vaig veure. Baixo fins on hi es, hi trobo els senyals que feia estona que no els veia, i la veritat no acabo d'endevinar on van. Pujo fins la carena, passo la torre forestal i gps en ma vaig a buscar el lloc on marca el mapa Comarcal, que quasi coincideix amb el del “Parc del Foix i Parc d'Olèrdola”, del Piolet, encara que cada u ho marca a un costat de pista. Arribo allí, i res de res, llavors em miro al mapa del Piolet i veig que el vèrtex el col·loquen a l'altura de la creu i no crec que hi hagi dues creus. Vaig enrere, torno a passar la torre forestal, per cert que la vigilància hi es, i pel mateix camí que vaig passar l'altre dia, a terra, trobo el senyal geodèsic (no es vèrtex, només es senyal). Per fi ho he aconseguit.
Llavors em truca el meu fill, que no se quines histories té de trasllats per Girona, i jo avall, agafar el cotxe i cap a Girona, sense dinar, ja dinaré pel camí.
He arribat al cotxe a tres quarts de dues, he fet 3,400 kms.
Només poso els mapes, per que es vegi que ni en els nous saben posar les coses al seu lloc. Carreteres, pistes, pobles, masies ... tot així si, però punts determinat, fonts, etc. Ni una. Valdria la pena que fessin una mica mes de treball de camp. Però això ja es un tema per un article que si algun dia em dona per aquí, ja ho escriuré.
Uns dies després potinejant per Internet he trobat una pàgina de l'ICC, referent a senyals geodèsiques, entre elles (ha canviat varies vegades l'adreça), Valia la pena, haver-la trobat abans, però ......
No poso el track de La Talaia, vaig pujar i tornar a baixar pel mateix lloc, si voleu veure el track que vaig fer el 18 de març d'aquest any, entreu a la pàgina d'aquell dia.
0000000000000000000000
Entrades
Hola Joan.
ResponEliminaEt passa com a ki amb les ressenyes.
No sé si tens d'altres, però en aquesta de la penya del Papiol fas referència a una fitxa d'una ressenya de la FEEC i resulta que ja no es pot accedir a aquesta informació. Fa temps que aquestes fitxes han desaparegut de la web nova de la FEEC.
També estan malament els enllaços al mapa, perfil i fotos.
Gràcies per compartir experiències
Això ha passat perquè les fotografies les tenia al "Picasa" i el Google ho ha traspassat tot al Google Fotos, i llavors les fotos han quedat deslinkats (no sé si es correcta aquesta paraula).
EliminaCuida't i endevant