 |  |
Faig Monumental de la Vena - Cim de Rocallarga
Avui no tenia cap intenció de sortir, però ahir al matí em va trucar el company Albert Poblet per anar a donar un tomb per Tavertet, crec que està pensant portar al Gepec a la tardor, per això em diu que prepari alguna cosa, o cap el Pantà de Sau o cap el Collsacabra. Tot el dia que estic mirant apunts meus i baixats d'inet i al final preparo dues sortides, per que ell trii la que vulgui.
Com avui no tinc cotxe, em passa a buscar a quarts de set del matí i enfilem carretera amunt. Arribem a Tavertet, fan aparcar els cotxes a l'entrada del poble, en un aparcament bastant gran.
Aquí hem de triar quina de les dos fem, com hem deix triar a mi, agafo la que em fa mes gracia i així tindre un altre 100 cims al pot.
Ens preparem i comencem a caminar quan passen 5 minuts de les 9 del matí, per una pista cimentada, tot deixant a la dreta la Quinta de l'Escalada, passem a tocar Can Casas de la Vall, Can Sànchez, El Pontí i el Molí de Novelles, amb un habitatge molt ben arranjat. Poc després deixem la pista, per on aniríem a Cantonigrós, per agafar un altre a ma dreta, bastant pitjor però de bon caminar. Aquí l'Albert i jo comentem que mes que una pista, això es el que coneixíem com a camí de carro. Arribem a una tanca, amb porta, on a l'esquerra surt un senderó, amb un cartell que ens diu que es la drecera de Sant Corneli; segons sembla prop d'aquí ha de sortir un altre camí, a ma esquerra, que puja mes suau i passa per una “miranda”, però no el veiem. Pugem per la drecera, es de bon pujar i no massa forta i arribem a l'esplanada de l'ermita de Sant Corneli, d'aquí reculem pel camí que no hem vist fins la “miranda”, son 200 metres, però ha valgut la pena. Ja tornem fins a Sant Corneli i seguim ruta, però abans veiem el Dolmen de Sant Corneli, en bastant mal estat, està a tocar l'ermita.
Seguim pel Serrat de Sant Corneli, tenint a la dreta la Solana de Sant Corneli i a l'esquerra la Baga de la Cau, deixant un camí que s'encamina. Poc a poc anem entrant al bosc, un bosc esplèndid de fajos i roures, dels que val la pena fer kilòmetres per veure.
Busquem la Font de la Vena, com es normal no es on diu els mapes, i després de donar un parell de tombs, l'Albert per un camí i jo per un altre, resulta que quan s'ajunten, allí està la font, això si, tota tancada i canalitzada l'aigua, sense lloc on poder veure o omplir les cantimplores.
A tocar ja hi som al Collet de les Graus, on es veu clar el camí per on aniríem a Rupit, nosaltres girem fort a la dreta, per la Muntanya del Perer, el bosc de fajos continua i localitzem, al costat del camí, els dos fajos monumentals, del que diuen que un es el mes gran de Collsacabra.
Passem el Pedró de Rajols, i arribem al Collet de Rajols, on veiem el Pla de les Fosses un ramat una mica nombrós de vaques pasturant, amb alguns vedells; també trobem altres excursionistes, un grup de quatre i altre d'uns 8 o 9.
Arribem al Collet del Vent i ens parem el faig i la balma de Cortils, i ja des d'aquí ja fins a l'esplanada, on a l'esquerra esta el vèrtex de Rocallarga, que tal i com diuen les guies, te la forma d'una proa de vaixell. Fem fotos i parem a menjar, com anem sols i els dos hem menjat abans de sortir de casa, la gana no ens estrenyia, son dos quarts d'una.
Sortim i retornem al Collet de Rajols, passant entre mig del ramat, estan als dos costats del camí i baixem cap Els Racons, seguint per La Rambla. Al Collet de la Rambla, sort que se m'ocorre mirar el gps, per què ens anàvem, ja veia que el camí es transformava en senderó i aquest es anava perdent, però es que el camí tomba fort a la dreta, per la vora d'un camp de conreu, com es normal el camí també estava conreat. Passem una tanca i tornem a girar fort, ara a l'esquerra al Pla de la Soca Negra, i seguim pel Pla de Monteis, camí ample i agradable, però a aquesta hora, amb un sol nuvolat, fa molta xafogor.
Parem un moment a la Balma Grossa de Monteis, poc després que el camí ample de carena, s'hagi decidit a començar a baixar.
Abans d'arribar al Mas de Monteis, veiem unes senyals que no acabem de desxifrar, i seguim avall, passem pel mas i a tocar tenim el Roure de l'Amorriador, que val la pena anar-lo aproximar-se a veure'l.
Aquí ja ens queda el tros final de l'excursió, anem seguin l'excursió núm. 1 del llibre de El Collsacabra, per a l'inrevés, que concorda amb una traça baixada d'inet. Veiem que segons la descripció el tros del començament, el nostre final, va una mica a l'ample, però confiem que el gps ens porti.
D'on està el roure, marxem unes altres senyals iguals a les anteriors, i no se per què, ara penso que potser es la baixada al poble, nosaltres les deixem a l'esquerra i la pista que arriba al mas a la dreta, i marxem tot recte, per un camí planer de bon caminar i boscós, a l'estona s'acaba (es estrany que aquest camí estigui perdut, con lo bo que era fins ara), i buscant trobem un possible baixador, que coincideix amb la traça gravada al gps, el que passa que anem trobant rastre, bastant perdut per cert, que ens fa anar a la dreta i no trobem res a l'esquerra, quan el track marca a l'esquerra, nosaltres seguim el rastre, com es normal el rastre el busca l'Albert i jo, com sempre, em limito a seguir-ho. Per camí molt brut arribem on hi ha un gran diposit d'aigua, on arriba una pista, busquem continuar baixant, la pista puja a la dreta, i el poble està baix una mica a l'esquerra, trobo (aquesta vegada si, pot ser l'única, soc jo el que el trobo), un senderó ben marcat i que baixa be, però quasi a tocar a la pista a l'entrada el poble, ens finalitza, on hi ha un registre d'aigua i un abeurador, ja només ens queda baixar dues parades, sense camí, per arribar a la pista del matí i d'aquí al poble.
Arribem quasi a tres quarts de quatre, després de fer 15,160kms. Encara que al track que col·loco i el perfil marqui menys, es que he suprimit els trossos que no interessen si es torna a repetir la sortida.
Visitem el poble, l'església, descansem una mica i cap a casa, però com porta el cotxe l'Albert i no podia ser tot normal, marxem per la pista que va de Tavertet a Rupit, i d'allí ja cap a Vic. La veritat es que anar per aquesta pista, si es va en cotxe es molt aconsellable, a peu pot ser terrible en un dia de sol. Per la pista s'aprecia mes la forma de Rocallarga, sobresortint de la vegetació que l'envolta.
Un dia, que encara hem hagut de fer força kilómetres, val molt la pena. S'ha de repetir, podent-se introduint petites variants.
NO HEM CRITIQUEU MASSA PER LES FOTOGRAFIES, en comptes de millorar vaig empitjorant, que li farem ......
Com avui no tinc cotxe, em passa a buscar a quarts de set del matí i enfilem carretera amunt. Arribem a Tavertet, fan aparcar els cotxes a l'entrada del poble, en un aparcament bastant gran.
Aquí hem de triar quina de les dos fem, com hem deix triar a mi, agafo la que em fa mes gracia i així tindre un altre 100 cims al pot.
Ens preparem i comencem a caminar quan passen 5 minuts de les 9 del matí, per una pista cimentada, tot deixant a la dreta la Quinta de l'Escalada, passem a tocar Can Casas de la Vall, Can Sànchez, El Pontí i el Molí de Novelles, amb un habitatge molt ben arranjat. Poc després deixem la pista, per on aniríem a Cantonigrós, per agafar un altre a ma dreta, bastant pitjor però de bon caminar. Aquí l'Albert i jo comentem que mes que una pista, això es el que coneixíem com a camí de carro. Arribem a una tanca, amb porta, on a l'esquerra surt un senderó, amb un cartell que ens diu que es la drecera de Sant Corneli; segons sembla prop d'aquí ha de sortir un altre camí, a ma esquerra, que puja mes suau i passa per una “miranda”, però no el veiem. Pugem per la drecera, es de bon pujar i no massa forta i arribem a l'esplanada de l'ermita de Sant Corneli, d'aquí reculem pel camí que no hem vist fins la “miranda”, son 200 metres, però ha valgut la pena. Ja tornem fins a Sant Corneli i seguim ruta, però abans veiem el Dolmen de Sant Corneli, en bastant mal estat, està a tocar l'ermita.
Seguim pel Serrat de Sant Corneli, tenint a la dreta la Solana de Sant Corneli i a l'esquerra la Baga de la Cau, deixant un camí que s'encamina. Poc a poc anem entrant al bosc, un bosc esplèndid de fajos i roures, dels que val la pena fer kilòmetres per veure.
Busquem la Font de la Vena, com es normal no es on diu els mapes, i després de donar un parell de tombs, l'Albert per un camí i jo per un altre, resulta que quan s'ajunten, allí està la font, això si, tota tancada i canalitzada l'aigua, sense lloc on poder veure o omplir les cantimplores.
A tocar ja hi som al Collet de les Graus, on es veu clar el camí per on aniríem a Rupit, nosaltres girem fort a la dreta, per la Muntanya del Perer, el bosc de fajos continua i localitzem, al costat del camí, els dos fajos monumentals, del que diuen que un es el mes gran de Collsacabra.
Passem el Pedró de Rajols, i arribem al Collet de Rajols, on veiem el Pla de les Fosses un ramat una mica nombrós de vaques pasturant, amb alguns vedells; també trobem altres excursionistes, un grup de quatre i altre d'uns 8 o 9.
Arribem al Collet del Vent i ens parem el faig i la balma de Cortils, i ja des d'aquí ja fins a l'esplanada, on a l'esquerra esta el vèrtex de Rocallarga, que tal i com diuen les guies, te la forma d'una proa de vaixell. Fem fotos i parem a menjar, com anem sols i els dos hem menjat abans de sortir de casa, la gana no ens estrenyia, son dos quarts d'una.
Sortim i retornem al Collet de Rajols, passant entre mig del ramat, estan als dos costats del camí i baixem cap Els Racons, seguint per La Rambla. Al Collet de la Rambla, sort que se m'ocorre mirar el gps, per què ens anàvem, ja veia que el camí es transformava en senderó i aquest es anava perdent, però es que el camí tomba fort a la dreta, per la vora d'un camp de conreu, com es normal el camí també estava conreat. Passem una tanca i tornem a girar fort, ara a l'esquerra al Pla de la Soca Negra, i seguim pel Pla de Monteis, camí ample i agradable, però a aquesta hora, amb un sol nuvolat, fa molta xafogor.
Parem un moment a la Balma Grossa de Monteis, poc després que el camí ample de carena, s'hagi decidit a començar a baixar.
Abans d'arribar al Mas de Monteis, veiem unes senyals que no acabem de desxifrar, i seguim avall, passem pel mas i a tocar tenim el Roure de l'Amorriador, que val la pena anar-lo aproximar-se a veure'l.
Aquí ja ens queda el tros final de l'excursió, anem seguin l'excursió núm. 1 del llibre de El Collsacabra, per a l'inrevés, que concorda amb una traça baixada d'inet. Veiem que segons la descripció el tros del començament, el nostre final, va una mica a l'ample, però confiem que el gps ens porti.
D'on està el roure, marxem unes altres senyals iguals a les anteriors, i no se per què, ara penso que potser es la baixada al poble, nosaltres les deixem a l'esquerra i la pista que arriba al mas a la dreta, i marxem tot recte, per un camí planer de bon caminar i boscós, a l'estona s'acaba (es estrany que aquest camí estigui perdut, con lo bo que era fins ara), i buscant trobem un possible baixador, que coincideix amb la traça gravada al gps, el que passa que anem trobant rastre, bastant perdut per cert, que ens fa anar a la dreta i no trobem res a l'esquerra, quan el track marca a l'esquerra, nosaltres seguim el rastre, com es normal el rastre el busca l'Albert i jo, com sempre, em limito a seguir-ho. Per camí molt brut arribem on hi ha un gran diposit d'aigua, on arriba una pista, busquem continuar baixant, la pista puja a la dreta, i el poble està baix una mica a l'esquerra, trobo (aquesta vegada si, pot ser l'única, soc jo el que el trobo), un senderó ben marcat i que baixa be, però quasi a tocar a la pista a l'entrada el poble, ens finalitza, on hi ha un registre d'aigua i un abeurador, ja només ens queda baixar dues parades, sense camí, per arribar a la pista del matí i d'aquí al poble.
Arribem quasi a tres quarts de quatre, després de fer 15,160kms. Encara que al track que col·loco i el perfil marqui menys, es que he suprimit els trossos que no interessen si es torna a repetir la sortida.
Visitem el poble, l'església, descansem una mica i cap a casa, però com porta el cotxe l'Albert i no podia ser tot normal, marxem per la pista que va de Tavertet a Rupit, i d'allí ja cap a Vic. La veritat es que anar per aquesta pista, si es va en cotxe es molt aconsellable, a peu pot ser terrible en un dia de sol. Per la pista s'aprecia mes la forma de Rocallarga, sobresortint de la vegetació que l'envolta.
Un dia, que encara hem hagut de fer força kilómetres, val molt la pena. S'ha de repetir, podent-se introduint petites variants.
NO HEM CRITIQUEU MASSA PER LES FOTOGRAFIES, en comptes de millorar vaig empitjorant, que li farem ......
 |
 |
000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada