"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 26 de juliol del 2009

Injustícies socials, però ens les empassem ....

Es bo llegir una mica per adonar-se que estem en una societat que ens empassem tot (o quasi tot) i que els polítics ens fan combregar amb rodes de molí. Hi han molts mes articles que ens parlen de les ajudes dels diferents governs, siguin del color que siguin, als rics, jo poso dos com a exemple:

El Periódico, dia 6 de juliol del 2009, per Reyes Mate (Filòsof i investigador del CSIC):
LES ESTRATÈGIES DAVANT LA CRISI: O Madoff o Ferrer.
En el dilema de sanejar el club dels rics o acabar amb la pobresa dels pobres optem per la primera alternativa ...... Els polítics moderns han après la lliçó. Han apel·lat a la comprensió i al suport de la gent normal i corrent per reflotar els rics amb problemes i, quan les coses semblen encaminades, se’ls comunica que tot seguirà igual.

El Periódico, dia 20 de juliol del 2009, per Francesc Sanuy (Advocat):
LES REPERCUSSIONS DE LA CRISI ECONÒMICA A ESPANYA: Moral i tributs.
El Govern no pot obligar a pagar impostos mentre atorga al ric un repugnant tracte de favor ...... Perquè resulta particularment desmoralitzador que els Albertos, condemnats per estafa en virtut de sentència ferma i irrevocable, siguin perdonats per l’amable president del Tribunal Constitucional. O que el jutge Estevill pensi que allò de les primes úniques no era res. O que pel que fa a les cessions de crèdit, el Tribunal s’inventés la doctrina Botín com a tècnica exculpatòria intuitu personae.......

Només poso uns trosets dels articles on un ja es pot fer a l'idea del que explica. Val la pena llegir llegir-los sencers, he posat els links per facilitar la seva recerca.

dijous, 23 de juliol del 2009

Estació de l'Ave, Camp de Tarragona

Copia de l'escrit que enviat a: "El Periodico", "Diari de Tarragona", "El Punt", "Mes Reus".
"Avui he portat al meu fill a l'estació de l'Ave del Camp de Tarragona, ja que ara, per anar al País Basc, els trens son Avia, i van per l'alta velocitat, trobant-me amb dues coses que crec incomprensibles,
Primera, la situació de l'estació, crec que en mig del no res. Mira que havia llocs per posar-la, a la vora de Tarragona, a la vora de l'aeroport, però no, allà en mig, i encara que amb la manca d'alguna senyalització, està bastant ben indicada si vas des de Reus.
Segona, si està on està, com es que l'aparcament es de pagament, es que no es pot fer res sense treure els diners a la gent. Si tenim en compte que o vas en “bus” (mancaria veure si els horaris son acceptables), que ja costa el seu “dineret” o vas en cotxe particular, amb la seu corresponent despesa de combustible. O es que creuen que si ho fan de franc, la gent deixaran els cotxes aparcats allí per anar-se a dormir a casa. Que un deixi el cotxe, encara que siguin varis dies, si fa un viatge, no passa res. Clar que llavors hi ha la solució de deixar el cotxe a la vora de la carretera, abans d'arribar a l'estació.Crec sincerament que es una manca de respecte al ciutadà".
Sense comentaris.
=================
El dia 25 ho publica el Diari de Tarragona
El dia 26 ho publica El Punt
Al Mes Reus no l'he vist publicat i a El Periodico, no s'ha fet, hi han de mes importants.
=================

dijous, 16 de juliol del 2009

Viatge a Itaca

Trastejant per “inet” he trovat un comentari que m'ha agradat molt, es referent a la cançó de Lluís Llach i al vers original, “Viatge a Itaca”, de Kostantinos Kavafis, on ens ve a demostrar que el mes important d'aquesta vida, es el dia a dia, que es la part que normalment mes oblidem, centrant-nos en els objectius a aconseguir.
Poso a continuació les lletres del poema original i la de la cançó de Lluís Llach, que son exactes en el seu significat:

LLUÍS LLACH, Viatge a Itaca
I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.


KOSTANTINOS KAVAFIS. "ITACA"

Cuando emprendas el viaje hacia Ítaca
Debes rogar que el viaje sea largo,
lleno de peripecias, lleno de experiencias.

No has de temer ni a los lestrigones ni a los cíclopes
ni la cólera del airado Poseidón.
Nunca tales monstruos hallarás en tu ruta
si tu pensamiento es elevado, si una exquisita
emoción penetra en tu alma y en tu cuerpo.

Los lestrigones y los cíclopes
y el feroz Poseidón no podrán encontrarte
si tú no los llevas ya dentro, en tu alma,
si tu alma no los conjura ante ti.

Debes de rogar que el viaje sea largo,
que sean muchos los días de verano
que te vean arribar con gozo, alegremente
a puertos que tú antes ignorabas.

Que puedas detenerte en los mercados de Fenicia
y comprar unas bellas mercancías:
madreperlas, coral, ébano y ámbar
y perfumes placenteros de mil clases.
Acude a muchas ciudades del Egipto
para aprender, y aprender de quienes saben.

Conserva siempre en tu alma la idea de Ítaca,
llegar allí, he aquí tu destino.
Mas no hagas con prisas tu camino
mejor será que dure muchos años
y que llegues ya viejo a la pequeña isla,
rico de cuanto habrás ganado en el camino.

No has de esperar que Ítaca te enriquezca
Ítaca te ha concedido
ya un hermoso viaje.
Sin ella, jamás habrías partido,
mas no tiene otra cosa que ofrecerte.
Y si la encuentras pobre, Ítaca no te ha engañado
Y siendo ya tan viejo, con tanta experiencia,
sin duda sabrás ya qué significan las Ítacas.
LA HISTORIA DE ULISES


=========


I passo a copiar un tros dels comentaris del blog d'on hi tret el vers original, "Tu poesía favorita, de ITACA213", no crec que s'enfadi per la copia que li faig. Ho faig en castellà, que es l'idioma en que està escrit:
"La historia de Ulises puede ser en sí misma muy bonita, fantástica, llena de aventuras, con todos los ingredientes necesarios para una gran novela, y tal es así que La Odisea es sin duda una de las mejores novelas de todos los tiempo y una referencia bibliográfica imprescindible. Es difícil encontrar a alguien que no conozca la historia de Ulises y Penélope, la Guerra de Troya, el episodio del mástil y el canto de las sirenas... Pero al margen de una historiaza de esas que se escriben con mayúsculas y de la que se podría hacer una gran superproducción hollywoodiense, el verdadero significado de Ítaca es algo mucho más íntimo y sencillo, un espíritu que Kavafis, milenios después de la historia de Ítaca, supo reflejar perfectamente en el maravilloso poema que os he transcrito.
Ítaca es el camino, Ítaca es la vida misma. La VIDA es lo mejor que tenemos y muchas veces la dejamos pasar sin pena ni gloria, permitimos que la rutina y los días grises nos anulen y nos olvidamos de lo que verdaderamente tiene importancia. El concepto de Ítaca encarna el concepto de la sabiduría, de lo que aprendemos a lo largo de nuestro camino y nuestra existencia, de lo que vamos acumulando poco a poco en la mochila de nuestras vivencias y nuestros recuerdos, aquello que siempre llevamos con nosotros mismos.
Kavafis fue capaz de realizar un poema sencillamente precioso, porque hablar de la historia mítica de Ulises pero interpretándola desde el verdadero sentido de la vida. Sus palabras han traspasado milenios, de la Grecia antigua a nuestros días, haciendo que ambos mundos se dén la mano y se miren cara a cara. Ha sabido transmitirnos a través de su poema el significado de las Ítacas, el significado de las vidas, de las cosas buenas y malas que nos van sucediendo y que nos hace aprender, caernos, levantarnos y seguir hacia adelante mirando al futuro con los ojos bien abiertos pero sin olvidar el pasado que nos ha hecho como hoy somos. Pero lo más importante de todo es vivir el hoy, hacer que cada uno de nuestros presentes sean vividos intensamente, como si el mundo fuera a acabarse mañana. Si vivimos cada día con ilusión, si somos capaces de disfrutar de cada momento, de conseguir sacar la parte positiva que todas las cosas tienen, al final de nuestras vidas, cuando por fin lleguemos a las costas de la Ítaca anhelada podremos echar la vista atrás y sentirnos satisfechos y orgullosos de todo lo que hemos hecho, tanto lo bueno como lo malo. Nadie podrá decirnos que no hemos vivido y lo que es peor, nosotros mismos no podremos echarnos en cara que hemos dejado pasar la vida. Porque uno se suele dar cuenta de las cosas cuando es demasiado tarde, cuando finalmente arriba cansado a las costas de Ítaca, cuando ya no hay vuelta atrás porque lo hecho, hecho está, y lo que no hemos hecho no podremos volver a tener la oportunidad de repetirlo. Por eso la "Itaca" de Kavafis es una auténtica oda a la vida y a nosotros mismos, y si no nos aprendemos el texto de memoria, deberíamos al menos llevar siempre el sentido de sus palabras dentro de nosotros mismos y no olvidar el significado real de la vida y el significado de Itaca".
Res mes per la meva part.
Qui vulgui veure l'actuació de Lluís Llach a l'últim concert que va oferir, preneu aquí ->

dimecres, 15 de juliol del 2009

Uns mesos en repòs

Avui he anat al traumatòleg per saber el resultat de la ressonància magnètica que em van fer el divendres i m'ha donat una noticia que no m'esperava, i la veritat ,m'ha caigut com un gerro d'aigua freda. He d'estar un mínim de tres mesos sense sortir a caminar, tinc una “micro-fisura” a la tíbia, i l'única manera de curar-se es amb repòs. O sigui aquest any, tot l'estiu a casa.
A final de setembre he de tornar perquè en facin un altre ressonància i llavors ja veurem, ves que be.....

diumenge, 12 de juliol del 2009

Cap de setmana a Andorra

Cartell del Port de Fontargent - Claustre de la Catedral de Santa María d'Urgell
Aquest cap de setmana es el destinat per celebrar el fi de temporada del Grup de Caminants de “La Caixa”, que com els últims anys es fa a Andorra, a l'Hotel Ski Plaza de Canillo. Aquest any som mes de 50 persones.
La trobada està fixada a les nou del vespre al “hall” de l'hotel, per anar a sopar i finalitzant i tot fent una copa de cava, l'organitzador, el company Ventura, ens explicarà el full de ruta d'aquests dies.
Precisament m'han donat hora pel divendres per que em facin una ressonància magnètica al genoll, pel que ja aviso que arribaré una mica tard. Arribo a dos quarts de deu, quan la gent ja estan acabant de sopar, em donen deu minuts per que la Maite i jo ho fem, encara que després encara ho allarguen una mica.
Ens explica el que farem i tothom a dormir, o no ......
El dissabte ens aixequem, esmorzem i marxem en els cotxes cap la Vall d'Incles. Mentre anem per la pista, avancem un grup d'uns 150 nens, amb els seus monitors, que van d'excursió i precisament tenen l'avituallament a l'aparcament on deixem els cotxes. Encara que uns pocs s'han quedat a l'hotel.
A l'aparcament, abans de sortir, a tothom ens donen una mica d'avituallament (una botella de litre i mig d'aigua, una poma, una barra energètica, un paquet de galetes i una botella d'Aquari de fruites.
Una quarantena sortim a un quart i cinc de deu, des del parking cap el Port d'Incles o Fontargent. La resta dels que han vingut, van fins a la carretera per veure passar el Tour.
La primera pujada es forta amb ganes, amb un camí amb una bona traça, deixant el barranc a l'esquerra, després ve un replà, on fem un re-agrupament. La següent pujada torna a ser forta, però sense problema, que ja ens porta al Port, on hi ha un ramat de cavall. Nou re-agrupament, i baixem fins els llacs, anem al de l'esquerra, com a fi d'etapa.
Aquí, qui vol menja una mica, i cinc ens banyem al llac, en Víctor, el seu fill Guille, en Santi, en Serret i jo; l'aigua està freda però contra mes endins ho està mes, i s'ha d'entrar un bon tros per que cobreixi una mica.
Després anem fins quasi al final del llac de la dreta, i després tornem per on vingut, fins l'esplanada on hem parat abans, i d'aquí deixem a l'esquerra el camí de vinguda i anem a buscar un camí entre el bosc, que baixa molt mes suau, això si, arriba a la carretera a uns tres-cents metres de l'aparcament, lloc on arribo a un quart i cinc de tres.
Agafem el cotxe i ja anem a l'hotel a dinar, com totes les menjades son a base de bufet lliure. La tarde la tenim lliure per anar a comprar.
Al vespre després de sopar, uns quants anem al Palau de Gel, que està al davant mateix, hi ha alguns que patinen, al ritme de la música, i després anem a la festa Major de Soldeu, hi ha ball al ritme de l'orquestra Bugy Bugy i a la mitja part un mag, amb trucs fàcils però portats amb gràcia i molt bon humor. Després ja a dormir ....
El diumenge després d'esmorzar, a fer les ultimes compres i ens trobem a les 12 a la plaça de la catedral de la Seu d'Urgell, anant tots junts a visitar el conjunt catedralici amb el seu Museu. Aquí crec que ens hauríem d'haver trobat mig hora abans, com a mínim, la visita al Museu dura un hora, es autoguiada – et deixen uns auriculars i un transmissor – i dura un hora, a l'entrada la de recepció ens ha avisat que a la una tanquen i no tindríem temps, i ens ha demostrat que li sabia greu que entréssim tant tard, devia estar nerviosa per si li fèiem plegar fora d'hora. Encara que va ser molt just, jo ja vaig tenir prou temps, això si, sense escoltar totes les explicacions. Hi havien uns números que et anaven indicant els que havies de marcar al transmissor, però per veure alguns havies de fixar-te.
Després dinar al Parador de La Seu, i ja cap a casa.
Mapa i informació de track - Perfil (son de la sortida a Fontargent) - Fotografies: Fontargent i La Seu d'Urgell

divendres, 3 de juliol del 2009

Les Agudes i Turó de l'Home, des de la Font de Passavets

Font de Brianço - Turó de l'Home Mort
Ahir vaig anar-me a dormir amb l'idea d'anar al Turó de l'Home i al cim de les Agudes, segons un track baixat d'inet, que surt i arriba a la Font del Passavets.
M'aixeco i surto cap el Montseny, passant per Sant Celoni, i pujant fins a la Font de Passavets.
Des de l'esplanada de la font, surto a les nou del matí, pujant per una pista boscana que va fent llaçades, veig que es possible fer dreceres, però no ho crec aconsellable, es un lloc massa bonic per voler anar mes ràpid del normal.
Vaig pujant per la pista boscosa, fent una petita parada a la Font de Briançó. Una mica abans he agafat a un grup de cinc persones, dos adults i tres joves.
Deixo el camí al Turó i segueixo a la dreta en direcció al Coll de les Agudes, i d'aquí, per la dreta, al cim de Les Agudes. Quan arribo hi han tres persones, i després arriba un altre.
Fotos, parada a descansar i contemplar el paisatge.
Surto pel Gr en direcció al Turó, després del Puig Sacarbassa, el Gr baixa una mica per després remuntar, hi ha un altre camí que continua per la carena, que'l segueixo i passo pel Turó de l'Home Mort, i llavors deixo la carena per seguir a mitja altura, entre el Gr i el camí carener.
Arribo a la carretera i ja pujo al Turó, on trobo el grupet que he trobat quan pujava, i em pregunten per anar a les Agudes.
Noves fotos, menjar una mica, nova contemplació del paisatge i cap avall, passo pel Rocs Cremats, on hi ha una bona miranda, el Pla dels Pous, i baixo per la Fageda Gran, esplèndida per cert.
Ja arribo a la font de Passavets i al cotxe.
He arribat a un quart de dues, després de 9,700 kilòmetres.
Ha estat una matinal de faula, l'únic inconvenient es que està massa lluny per només estar un matí, la distancia per arribar i el paisatge es massa bonic per estar només quatre hores.
Mapa i informació del track - Perfil - Fotografies