El rescat de les cent donzelles

"En plena època de croades, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, va organitzar una expedició per reconquerir Almeria, que l'any 1147 era una ciutat refugi de pirates musulmans. Les tropes catalanes i les de les potències italianes de Pisa i Gènova havien d'atacar per mar, mentre que els regnes ibèrics de Navarra i Castella ho farien per terra. Aquesta era l'estratègia de l'expedició militar, a la qual va sumar-se Galceran de Pinós, fill dels senyors feudals de Bagà, que va ser nomenat almirall de la flota. La incursió va ser un èxit notable i va obtenir un botí de consideració, però el noble descendent dels barons de Pinós i un dels seus servidors, el cavaller Sancemí, van caure en poder de l'enemic i van ser fets presoners pels mahometans.
El rescat que van sol·licitar per la llibertat de Galceran de Pinós i el seu company va ser de proporcions extraordinàries i consistia en: cent mil doblers d'or, cent cavalls blancs, cent peces de brocat d'or, cent vaques bragades i cent donzelles verges. El baró de Pinós no va dubtar a vendre's part del patrimoni per poder fer front al pagament del rescat i aviar va reunir els diners necessaris, així com les teles i els animals. Però la qüestió de les donzelles no va ser fàcil de solucionar.
Els súbdits de la baronia, reunits en assemblea, van acabar per determinar que contribuirien al retorn del jove Galceran proporcionant per a la causa les filles de la població. Així, les famílies amb tres filles, en donarien dues; les que en tinguessin dues, en donarien una; mentre que les que només tinguessin una filla entrarien en un sorteig per veure quines serien lliurades per aconseguir el rescat. La trista comitiva, formada per un centenar de donzelles verges, que anaven escortades per diversos cavallers escollits de la baronia, va partir de Bagà entre les lamentacions dels habitants de tots els nuclis de l'entorn, que van sortir als camins per acomiadar les noies. El destí era la vila portuària de Vila-seca, en terres de Tarragona, on s'embarcarien cap a dominis sarraïns.
En això, Galceran de Pinós i Sancemí havien passat cinc anys en captivitat en terra de moros. Durant l'empresonament, van dedicar fervoroses pregàries suplicant a sant Esteve, patró de Bagà, i a sant Genis, patró de Sull, poble del qual era originari el cavaller Sancemí, que els alliberessin de la desgràcia que patien. Els precs van ser escoltats i els sants patrons se'ls van aparèixer per brindar-los el meravellós alliberament. Galceran i Sancemí es van trobar per primera vegada lliures de matinada al mateix port de Vila-seca i, a la platja d'aquella població, van coincidir amb el penós seguici de les donzelles, les quals, sorpreses i felices, van celebrar amb ells l'esdeveniment. En el retorn a Bagà, quan Galceran va tenir al camp de visió el campanar de l'església de Sant Esteve, va posar-se de genolls i va completar el trajecte d'aquesta manera, per donar les gràcies al patró salvador. Hom diu que les ferides que va provocar-se per aquella acció li van impedir sortir del palau durant un any i mig.
El cavaller Galceran va ser generós amb l'església de Sant Esteve i amb totes les donzelles que haurien format part del pagament del rescat, a les quals va regalar vestits verds i vermells —els colors de la baronia de Pinós—, a més de proveir-les amb una bona dot i d'alliberar-ne les famílies de tributs. Durant tota la vida, l'hereu dels Pinós va ser un bon governant per als súbdits i, a la vellesa, va recloure's al monestir de Santes Creus, al claustre del qual reposen les seves restes".
D'on vaig treure la llegenda, a l'any 1997, hi havia una nota a peu de pàgina que deia:
"Fins a aquí la llegenda. I volent situar el punt de la trobada, aquest es va haver de produir en el camí vell de Salou a la Pineda. Per cert que aquest camí, que comença enfront de l'Hotel Calypso, que és públic de tota la vida, ha estat tancat al pas amb una porta. Des d'aquí, jo demanaria no només ala reobertura sinó alguna iniciativa popular que permetés erigir un monument en el lloc. Qui serà el la/valenta que pren la iniciativa? ".
Del monument, res de res, i d'obrir l'accés, no ho se, fa massa temps que no hi vaig per aquelles contrades, però un dia ho aniré a veure.