"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 26 d’agost del 2009

La llegenda del Pedraforca

La forma de la muntanya del Pedraforca, amb els dos pollegons bessons i el coll central amb la tartera (la denominada Enforcadura), ha excitat la imaginació i la superstició de la gent des de temps immemorials. Així doncs, hom l'ha comparat amb la forca del dimoni, i l'ha relacionat amb la bruixeria i amb la presència de Satanàs i del Mal. De fet, la llegenda explica que segles enrere la muntanya no tenia la mateixa forma que avui dia, sinó que tenia un sol pic al cim del qual s'alçava un castell esplendorós. El senyor d'aquell castell era un noble molt bo que governava totes les terres circumdants i es preocupava molt pels súbdits, a qui tractava amb un respecte enorme.
Però un dia va aparèixer un estrany personatge, a qui ningú no havia vist mai per aquells paratges, va visitar el senyor del castell i entre ells va néixer una gran amistat. En poc temps, els habitants dels pobles que estaven sota els dominis d'aquell noble van adonar-se del canvi de tarannà del governant, el qual ja amb prou feines sortia dels murs del castell per visitar-los, com abans havia estat habitual. A més, va començar a dictar lleis injustes i perjudicials per a tothom, i va apujar molt els impostos. Alguns homes del poble van decidir-se a anar a consultar una jaieta que vivia aïllada al bosc de Gresolet i que era coneguda pels seus savis consells. Ella els va advertir que l'estrany que s'havia instal·lat al castell amb el senyor no era altre que el mateix diable amb forma humana, el qual s'havia apoderat mitjançant la màgia negra de la voluntat del bon noble i de tots els cavallers que residien al cim de la muntanya.
La situació es va degradar per moments, amb els cavallers del castell campant a plaer pels pobles, esglésies i masies del territori, robant i saquejant. Les masmorres del castell estaven replenes del botí que acumulaven d'aquesta manera. Els habitants dels pobles van anar novament a veure la jaieta del bosc de Gresolet perquè els digués què podien fer davant del desesperat estat a què havien arribat les coses. Ella els va guiar fora de la cabana on vivia i, en una clariana del bosc, va dirigir un fervorós ritual per sol·licitar l'ajut dels àngels del cel, i posteriorment va comminar els habitants a anar a casa, tancar portes i finestres i no fer cas dels sorolls que poguessin escoltar aquella nit. Així ho van fer les gents senzilles, i ningú no es va atrevir a dirigir la mirada cap al castell quan a mitjanit van sentir uns crits paorosos que provenien del capdamunt de la muntanya, ni de l'estrèpit immens que provocava vibracions al terra de casa seva. Durant tres dies i tres nits, el cim de la muntanya va estar envoltat en un núvol de pols grisa que, quan es va dissipar, va mostrar una imatge del tot inesperada: el castell havia desaparegut i, amb aquest, el pic; tot havia estat destruït pels àngels. Les pedres del castell i de la muntanya es van barrejar i, esmicolades, van conformar la tartera que des de llavors ocupa el punt central entre els dos pollegons laterals que, anteriorment, havien conformat els vessants de la muntanya original. Hom diu que sota les pedres de la tartera encara hi ha amagats els tresors que aquells cavallers posseïts havien robat i amagat al castell.
.....................

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada