"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 29 de setembre del 2009

El Politics: Real com la vida

Un dia, mentre caminava pel carrer, un home d'èxit, candidat a la presidència del seu país (el nom és el de menys, val per a la majoria), és tràgicament atropellat per un camió i mor.
La seva ànima arriba al paradís i es troba en l'entrada a Sant Pere en persona.
-Benvingut al paradís, li diu Sant Pere. Abans que t'acomodis, sembla que hi ha un problema. Veuràs, molt rarament un polític important ha arribat aquí i no estem segurs de què fer amb tu.
-No hi ha problema, deixa'm entrar, li diu l'home.
-Bé, m'agradaria, però tinc ordres des del mes alt. El que farem serà fer-te passar un dia en l'infern i un altre en el paradís, i després podràs triar on passar l'eternitat.
-De fet, ja ho he decidit. Prefereixo estar en el paradís -diu el candidat.
-Ho sento, però tenim les nostres regles. I amb això Sant Pere acompanya al candidat a l'ascensor i baixa, baixa fins a l'infern.
Les portes s'obren i es troba just enmig d'un verd camp de golf. Al lluny hi ha un club i dempeus davant d'ell estan tots els seus amics polítics que havien treballat amb ell, tots vestits amb vestit de nit i molt contents. Corren a saludar-ho, ho abracen i recorden els bons temps en els quals s'enriquien a costa del poble. Juguen un agradable partit de golf i després a la nit sopen junts en el club amb llagosta i caviar. Es troba també al Diable, que de fet és un tipus molt simpàtic i es diverteix molt explicant acudits i ballant. S'està divertint tant que, abans que s'ha doni compte, és ja hora d'anar-se.
Tots li donen una encaixada i ho saluden mentre puja a l'ascensor. L'ascensor puja, puja, puja, i es reobre la porta del paradís on Sant Pere l'està esperant.
-Ara és el moment de passar al paradís.
Aquí el candidat passa les 24 hores successives passant de núvol en núvol, tocant l'arpa i cantant.
Es diverteix molt i, abans que s'ha doni compte, les 24 hores ja han passat i Sant Pere va a buscar-ho.
-Llavors, has passat un dia en l'infern i un altre en el paradís. Ara has de triar la teva eternitat.
L'Home reflexiona un moment i després respon: Bé, no ho hauria dit mai, vull dir, el paradís ha estat preciós, però crec que he estat millor en l'infern.
Així que Sant Pere ho acompanya fins a l'ascensor i una altra vegada baixa, baixa, baixa, fins a l'infern. Quan les portes de l'ascensor s'obren es troba enmig d'una terra deserta coberta de porqueria i desaprofitaments. Veu tots els seus amics, vestits amb draps, que estan recollint els desaprofitaments i ficant-los en borses negres.
El Diable ho rep i li posa un braç en el coll.
-No entenc, balboteja el Candidat. Ahir estava aquí i hi havia un camp de golf i un club i vam menjar llagosta i caviar i ballem i ens divertim molt. Ara tot el que hi ha és una terra deserta plena de desaprofitaments i els meus amics semblen uns miserables.
El Diable ho mira, somriu i diu: -Ahir estàvem en campanya. Avui, ja vas votar per nosaltres!!!
......................

1 comentari: