Era un país pobre

Avui us explicaré una historia.

"Jo vivia en un planeta on hi havia un país, relativament gran, però amb no massa habitants pel gran que era, tot comparant-ho amb altres països d'aquest planeta. Era un país pobre, molt fragmentat en petits nuclis i dedicat majoritàriament a la ramaderia. Era dels que normalment li deien del “Tercer Mon”.
Uns tècnics del país mes potent del planeta vam passar a estudiar les terres d'aquest país pobre i van trobar que a sota-terra tenien uns jaciments abundants d'un mineral escàs al planeta, però de gran valor, això podria representar pel país pobre poder sortir de la seva pobresa. Al país pobre es van fer grans festes amb un gran balafiament de les poques riqueses que tenia.
Resulta que com el país pobre no tenia prou diners per muntar la planta explotadora del mineral escàs, va demana ajud al país mes potent del planeta, i aquest, mitjançant unes empreses de les que en aquest planeta, li deien “Capitalistes” i ubicades al país mes potent de la terra, van muntar una nova empresa, “Capitalista”, en el que els socis eren els mateixos de les altres empreses “Capitalistes”, per poder fer l'explotació. Aquesta empresa Capitalista tenia tota la maquinaria, qu'es necessitava per poder fer l'explotació, a més van enviar els tècnics i tot el personal necessari, perquè van considerar que els habitants del país pobre, que tota la seva vida s'havien dedicat a la ramaderia, no estaven en condicions de poder fer aquesta feina, mes delicada i especialitzada; això si, agafarien una petita part de la població per fer les tasques mes baixes i degradants, amb uns sous que estava a anys llums del que cobrarien el personal que venia del país mes potent del planeta, però que seria una mica mes del que guanyaven fent de ramaders, o sigui que encara podien estar contents.
El normal hauria estat que, el país mes potent del planeta l'hagués fet un préstec a llarg plaç, per poder muntar ells mateixos l'extracció, i l'hagués enviat els tècnics i personal preparat per ensenyar als habitants del país pobre, però, esta clar, si s'hagués fet això, els socis de les empreses Capitalistes no haurien guanyat mes diners del que ja guanyaven amb les empreses que ja tenien, (s'ha de fer constar que aquests senyors no tenen mai prou).
Però com va ser que el país pobre va acceptar que es constituís una empresa Capitalista al seu país, amb els socis del país mes potent del planeta?, va ser molt mes fàcil del que es varem pensar, la solució va ser, enlluernar al que manava mes al país pobre, fent-li soci de l'empresa Capitalista, soci minoritari, està clar, donat-li una petita part dels beneficis (S'ha de recordar que el mineral escàs tenia un gran valor al planeta).
Però els habitants del país pobre no entenien que amb la riquesa que es treia del seu país, ells continuessin sent pobres, i la gent va comença a abandonar els petits nuclis per anar a viure a la ciutat que s'estava creant al tombant d'on vivia el que manava i tot el personal que havia vingut del país mes potent del planeta; ciutat que s'havia creat a l'estil del país on venien, però amb habitatges només per a ells. Els habitants que venien dels petits nuclis s'anaven amuntegant a les rodalies, però en condicions pitjors de les que tenien als seus petits nuclis; venien per la riquesa que veiem a la ciutat, sense adonar-se que no era per a ells.
Alló no podia continuar així, a més el que manava mes, com que cada dia tenia mes diners, cada dia vivia amb mes luxe, per exemple tenia molts cotxes, encara que no els necessites, i cada vegada mes cars, la seva casa ja no se semblava per a res la que tenia abans, superant inclús de molt, els habitatges del personal que havia vingut de fora. Al que anava, la gent va començà a estar molt nerviosa i es van començar a sentir veus de que allò no podia seguir així, va ser llavors quan el que manava va agafar a la gent mes dolenta del mateix país (sempre hi ha), i amb entrenament del país mes potent del planeta i amb armes comprades també a ell, i els va fer servir de soldats, no per defensar-se dels habitants d'altres països, sinó dels habitants del seu mateix país, arribant a matar a tothom que aixecava la veu contra el que manava. Per poder tenir aquests soldats contents els va deixar màniga ampla, que quan volguessin saquegessin als habitants dels petits nuclis, deixant que inclús violessin a les seves dones. S'ha de dir que el que manava havia format un harem de dones, i que cada vegada tenia mes.
El panorama era:
Un país pobre, amb gent o en petits nuclis dedicats a la ramaderia, cada vegada en condicions mes míseres, per els saquejos dels soldats (del mateix país), o amuntegada en condicions infrahumanes a les afores de la ciutat que s'havia creat.
Una ciutat mes o menys normal, on vivien el personal que havia vingut de fora, els comandaments dels soldats i un funcionariat que s'havia creat per evitar que el que manava tingués cap problema, i que tenia màniga ampla per fer i desfer amb la resta d'habitants.
I el palau que s'havia fet construir el que manava, i que vivia amb tot luxe, amb les seves dones els seus fills, rodejats d'una serie de servents
Així si, el mineral escàs s'anava extraient, i els beneficis anaven als senyors capitalistes dels país mes potent del planeta, i una petita part a les butxaques del que manava, que repartia una misèria entre els funcionaris, els soldats i els servents.
Una part dels països de la resta del mon, la que es deia “Civilitzada” deia que tenia remordiments del que passava al país pobre, de la situació que vivien els seus habitants, i aquí es van crear dos corrents a considerar:
Una molt petita part dels habitants d'aquesta països Civilitzats, tenien remordiments i es van crear una serie de corrents. Uns pocs i mes agosarats van anar a aquest país pobre, per amb els seus coneixements poder ajudar directament als habitants, crear hospitals, buscar aigua (cada vegada mes escassa als petits nuclis) i fer pous, creant escoles perquè els nens poguessin estudiar, en fi, ensenyar-lis tot el que es pogués per poder viure en unes condicions millors de les que tenien. Al començament al que manava no li va agradar gens, però després va comprovar que tot el que fessin aquesta gent, s'estalviava fer-ho ell, i a més no li costava cap diners. Això si de tant en tant continuaven anant els soldats a demanar el seu tribut (com si tinguessin dret de demanar alguna cosa, però tenien les armes ....).
Els no tant atrevits però que també volien ajudar, enviaven diners als grups dels mes atrevits, per poder ajudar en la despesa. Es van crear “Organitzacions No Governamentals”, dites “ONG”, per les quals es canalitzava tant els que anaven a treballar i ajudar com els diners de la gent que col·laborava.
La segona corrent va ser directament dels que manaven als països “Civilitzats”, que van decidir que destinarien una part minsa dels diners del país, a ajudar al país pobre, i altres com aquest. Cada any havia de discutir quants diners s'havia de destinar, i després de molt discutir decidien el que. Però aquests països es dedicaven a enviar els diners o el material d'ajuda, i després es despreocupaven del que passava al arribar al país pobre. Encara que la ajuda es quedes entre els funcionaris i els soldats i que no arribava a la població, o que els diners se'ls quedes el que manava i els seus acòlits, això ja no era d'interès dels que manaven als països “Civilitzats”, ells ja tenien la consciencia tranquil·la, i a més, qui es el guapo que li diu als senyors de les empreses “Capitalistes” del país mes potent del planeta que això que fan es espoliar i que està penat per la llei (llei que no va amb ells)".

El que em sap mes greu d'aquesta historia que he explicat aquí, es que encara que he fet servir el temps ERA, en realitat havia de fet servir el ES, i pensar que això no te solució .........
..................