"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 27 de setembre del 2009

La Pobla de Montornès, amb el Voluntariat

Vaig amb els Voluntaris de “La Caixa”, que han preparat una sortida medi ambiental amb la Fundació Onada, fundació que està treballant amb un projecte de recuperació dels espais naturals i l’entorn de la Mina de Mas Gibert, on han localitzat set cabanes de pedra seca, lloc que pertany al terme municipal de la Pobla de Montornès, o potser de Bonastre, no ho ser segur.
Ens trobem a la Pobla de Montornès a dos quarts de deu del matí, en una esplanada que hi ha a una punta del poble, al costat de la via de l'AVE. Allí ens trobem 13 voluntaris i 2 nens, 7 de la Fundació, i una persona de la Diputació de Tarragona, que son els que porten el desenvolupament d'aquests projectes socials.
Després d'unes paraules informals de la persona de la Diputació, s'en va i els altres vint-i-dos ens dirigim, amb els nostres cotxes, pel camí del Mas Gibert, aparcant-los abans de creuar la via del tren, línia Barcelona a Picamoixons, i des d'aquí, ja a peu, i després de distribuir les botelles d'aigua que havia comprat el Voluntariat, i de guants als que no portaven, els de la Fundació ens porten a veure una cabana de pedra seca recuperada, amb tot l'entorn net, i ens volien portar a veure una mina d'aigua que també han recuperat, i segon sembla es l'única mina de tot el terme de Creixell, ara ja fora d'us.
Per una petita manca d'organització, amb el màxim respecte als de la Fundació, no anem a veure la mina, ells estan molt orgullosos de la seva feina per recupera-la i volien ensenyar-ho; els Voluntaris creiem que es millor anar a fer feina i després si hi ha temps ja ens ensenyaran el que estan fent.
Anem tots plegats fins on hi ha un altre cabana de pedra seca, per netejar tot l'entorn i el camí des de la pista fins a ella.
Aquí son quarts d'onze, i fins a poc de passar l'una del migdia, tots plegats fem una netejada de tot l'entorn, tallant branques, treien fullaraca, amb bastants esbarzers, a tot l'entorn de la cabana i d'una una cisterna amb la seva llosanca, al davant, per recollir l'aigua, que hi ha darrera. En aquest tros de darrera es on hi he estat treballant jo, amb un altre voluntari. L'entorn i una petita esplanada davant de la cabana ha quedat completament net, dins s'ha tret la poca brossa que hi havia i s'han arreglat unes pedres que hi havia dins, a més del camí des de la pista, uns 100 metres, ha quedat mes ample que una autopista. He de dir que la cabana es de dos habitacles.
Una vegada acabat, amb els cotxes ens dirigim al Restaurant el Rafal, a la Pobla de Montornès, on teníem taula reservada, i amb un bon àpat (amanida i entremesos d'entrada, llonganissa, xurrasco llom de segon, crema, gelat o macedònia de postre, tot regat amb aigua, vi i gasosa, ah.. i els cafès) i bastant de gresca donem la sortida per acabada, i tothom cap a casa.
El dia ha estat agradable, hem fet feina, i per acabar una bona entaulada, que mes es pot demanar ...
Ah, el genoll no m'ha molestat, comença a ser bona senyal, encara que de caminar han estat menys de 3 kms.
.................................

2 comentaris:

  1. vinga ànim que això ja ho tens coll avall. una cosa que no sé del cert però m'ho sembla. Tarragonès porta l'accent a l'ê a l'inrevés, comprova.ho.

    ResponElimina