"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 20 de desembre del 2010

Un tomb per la Mussara

Pedra de moldre a l'era de Cal Canet - Cova del Colomer

Després de estar uns dies aturat degut a una petita operació que em vam fer el dia 30, ahir em vaig provar anant a la Marxa pro Marató de TV3, a Reus i com vaig respondre la mar de be, per avui hem quedat en Joan Josep i jo d'anar a un tomb per la Mussara.
Pugem amb el cotxe d'en Joan Josep, aparcant-ho al costat de la bassa del poble de la Mussara, que per cert està glaçada, i sortim quan passem cinc minuts de les nou del matí. La nostra intenció es intentar catalogar el màxim de masos (tots enrunats), fonts, pous, eres, coves, etc., o sigui tot el que puguem trobar.
Sortim pel camí de la font, passem pel costat del que era la font i després de la cisterna, amb restes del que era el tub que portava l'aigua.
Seguim deixant a la dreta el camí d'Arbolí i a l'esquerra el camí a Vilaplana per les Torres. Arribem a Cal Manco, enrunat, amb la seva era al costat, el camí ara passa per ell, on encara queden dos pedres de moldre. Intentem buscar la font però amb tota la vegetació circumdant ens es impossible.
Mes avall trobem les runes de Cal Canet, amb el seu pou, la seva basota, una basa, la seva era amb un pedra de moldre. A l'altre costat de la pista trobem un altre pou, sembla que el recollidor d'aigua ha estat destrossat al fer la pista.
Seguim el Camí dels Masos que el deixem només per visitar les runes de Cal Llebrot i Cal Manró, amb un pou d'aigua entre mig d'ells. Després anem seguint el Camí dels Masos, deixant a esquerra i dreta el camí de les Torres i després el de les Campanilles.
Deixem el camí dels Masos per anar a buscar el camí de les Tosques, que el deixem una mica mes enllà per resseguir un tros dels últims contraforts del Cingle del Colomer, veient una serie de vies d'escalada i anant a visitar la Cova del Colomer i el començament del Grau del Colomer, grau que deixem per un altre dia, sembla que segueix bastant be i va a parar al camí dels Masos.
Remuntem el Barranc del Colomer, trobant-nos una bassa abandonada i una font prop de unes parades abandonades amb uns grans marges ben conservats. Arribem al dipòsit i a la font del refugi de la Mussara, i de seguida al mateix refugi. Prop d'ell hi ha una pedra caiguda que sembla com si fos restes d'un dolmen o d'una llobera (hi ha qui diu que a la Mussara hi ha un dolmen, potser es això ...).
Ja des del refugi, pel camí vell del poble arribem al cotxe quan son dos quarts menys cinc de dues.
Un dia interessant, amb una gran quantitat de dades extretes que intentarem posar-les en ordre, i posar-ho en un nou blog que intentarem fer referent a la zona. El dia ha estat fred però solejat.
Per aquestes recerques que estem fent no posaré ni els tracks ni els waypoints, si algú està interessat en cap zona o lloc en concret que no dubti posar-se en contacte amb e-mail que amb molt de gust l'informarem.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.
00000000000

5 comentaris:

  1. Un altre dia que anem pel camí dels Massos.

    ResponElimina
  2. Joan ha escrit: Remuntem el Barranc del Colomer, trobant-nos una bassa abandonada i una font prop de unes parades abandonades amb uns grans marges ben conservats.

    I jo et pregunto: ¿ Existeix un BON SENDER, que remunti el barranc del Colomer ... o be es tracta d'un corriol " jabalinera " dels que fan servir els escaladors....?
    Gracies, per la teva informacio, Joan !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els que van trobar eren els que dius tu, els anomenats "jabalineres", si no me'n recordo malament. De camí normal i actual, cap en aquesta zona.

      Elimina