"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 2 de gener del 2011

Un matí a la Mola de Colldejou, .... i altres

Pouet de la Mola - Colldejou

Aquests últims anys s'ha posat de moda pujar a La Mola de Colldejou el dia primer de gener i a les dotze del migdia fer una celebració amb cava, que cada u es puja. Jo com sempre vaig fora del normal i ahir em vaig quedar a casa i he anar avui a la Mola.
Ahir vaig veure la previsió del temps, i com sempre o s'equivoquen o jo ho miro malament -segur que es això ultim -, però per avui anunciaven una mica de vent i boires a la costa de la Catalunya Central, o sigui que interpreto que no hi haurà boira però que farà vent (com sempre).
Surto de casa i quan em vaig apropant vaig veient els núvols coronant la Mola i la Serra de Llaberia, penso que marxaran a mida que avanci el dia. Aparco el cotxe al davant de l'església i surto a peu a un quart de nou del matí, amb un fred que pela.
Vaig deixant el camí a l'hípica, la font de n'Empranios (ara amb caseta d'obra i canalitzada), la pista al Coll de Freginals, una barraca de pedra en una parada d'avellaners, les restes d'un pou, i als últims revolts de la pista, la deixo pel camí que puja directe al Coll del Guix: hi han tres entrades, jo he agafat la primera però aconsello agafa la segona o millor la tercera.
Al coll del Guix, la boira ja es una mica espesa i es de les que diríem “boira pixanera”, i ja em dirigeixo cap a la Mola. En principi tenia intenció d'anar pel camí que dona el tomb a la Mola i baixar pel camí des de la cova al Coll de Freginals, el primer ho vaig fer, però fa dos o tres hiverns en mig d'una gran nevada i el segon no l'he fet mai.
Deixo el camí que puja pel Racó dels Caragols i quan arribo a la cruïlla per donar el tomb a la Mola, no m'atreveixo anant sol i amb la boira que hi ha. Pujo a la Mola pel Portell de les Processons, visito el roquer prop del bassot, recordant-me de l'any (fa mes de 35) que en Pepe Vinaixa, en Joan Sardà (els dos e.p.d.) i jo farem fer bivac entre les seves roques, i els que venien amb les tendes, en Antonio Velasco, l'Albert Vinaixa, en Biel Roig i en José Maria Tomàs (em sembla recordar que eren aquests), es van perdre, es va fer fosc i no van trobar com pujar i van dormir al recer dels espadats. Quan un comença a tenir una certa edat comença amb les "batalletes".
He de dir que es una llàstima que el recer entre roques arranjat per fer bivac, està ple de deixalles i botelles. Vaig a visitar el pou, està ple d'aigua i les restes de la rajoleta, prop del pou, que va posar entre altres, l'Albert Poblet i l'Isabel Carreras. Amb una boira molt espesa vaig cap a la torre, quan m'adono m'estic desviant de la carena, rectifico i arribo a la torre, tenia intenció fer una mossada aquí, però ho deixo per un altre moment, el fred fa la seva feina i no es veu mes enllà de 10 metres.
Baixo cap a la cova, amb les roques completament molles i relliscoses, en creuo amb dos persones amb un gos. Passo per davant de la cova i quan aquest sender s'ajunta amb el que baixa per la barrancada, deixo els dos per baixar cap a la dreta. Mentre vaig baixant la boira va aclarint-se, encara que no sembla que ho faci dalt. El sender baixa ràpid i molt be, no hi ha pèrdua, en alguns moments que no està prou clar s'ha de seguir el millor rastre.
Arribo al Coll de Freginals, i miro el mapa, per saber quin camí prefereixo per arribar a Colldejou, fa temps que no estic per la zona i no me'n recordo de les possibilitats. Veig que mes avall em marca una bassa i cap allí em dirigeixo, quan estic prop veig que es una bassa contra incendis, llavors agafo un sender que va a buscar el Gr, que deixo per seguir la tub que porta l'aigua a la bassa, vull saber d'on la porten. Per rastres netejats de fa poc i amb algun tros de mal caminar, arribo a la Font Freda d'on surt la canonada. Aquí veig que a part de la font, una mica mes amunt hi ha un pou, amb un tros vell, el que queda dins del marge, tot de pedra i la resta ja posterior de ciment.
Ja pel Gr em dirigeixo cap a Colldejou, hi ha trossos de restes de l'empedrat. Trobo un camí que marxa a la dreta, pujant, el segueixo per saber on va, i quan comprovo que torna al Coll de Freginals i sento escopetades, ho deixo corre, i segueixo pel GR. Al Collet de la Xuta deixo el Gr i baixo directament a Colldejou, on deixo per finalitzada l'excursió, es quasi un quart d'una després de fer quasi nou kilòmetres.
Ha estat un dia lleig encara que quan he començat a baixar m'ha marxat la boira i m'ha sortit el sol. El fred ha picat de valent, i molt mes dalt de la mola. El camí de baixada feia molt de temps que el volia fer i al final ho he aconseguit.
Després m'he anat a visitar l'ermita de la Mare de Deu de la Roca i la de Sant Ramon. Finalitzant el dia amb la Mare de Deu del Peiró.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.
00000000000000000

2 comentaris:

  1. es queda a les onze, i si 50 persones es posar.se de moda que vingui Coco Chanel i que plori parfum.

    ResponElimina
  2. Perdó si m'he equivocat d'hora.
    Sobre la moda, ho he dit en bon rotllo i sense voler faltar a ningú, però molts dels meus companys i exs, se que hi van, o han anat alguna vegada.

    ResponElimina