"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 25 de febrer del 2011

Santa Coloma de Farners, Ermita i Castell de Farners, Turó del Vent i d'en Quadres

Riera de Santa Coloma i Castell de Farners

Avui havia d'anar a Girona per assumptes personals, però el compromís era estar a quarts de quatre, pel que he pensat aprofitar per fer un tomb per la zona. Per això he triat una sortida per Santa Coloma de Farners, tractant-se de pujar al castell i a l'ermita de Farners, des de la ciutat. Com es normal, al no conèixer res de la zona, en comptes de buscar alguna guia o descripció, com feia fa anys, ara el que faig es buscar algun track. Veig que el track que m'he baixat no te data, però com que queda explicat en una pàgina web de l'any 2009, pel que crec que deu ser correcte.
Deixo el cotxe a l'aparcament del Parc de Sant Salvador i surto a caminar a un quart de nou del matí, seguint a contracorrent la Riera de Santa Coloma. El parc es un bon lloc d'esbarjo dels Colomencs.
Vaig seguint uns senyals blancs, passant pel costat de la Font Picant, de Ca l'Oller, de Ca n'Oliveres, Ca Miquel. Aviat entro en un bosc de sureres, molt agradable.
El track em fa deixar el camí principal i els senyals blancs, agafant una pista a l'esquerra, però aquesta pista finalitza en sec, seguint senderó que es va embrutant poc a poc i que cada cop costa mes de seguir (el track va seguint).Vaig seguint en mig del bosc, completament brut i tapat i al poc trobo una traça, que ben mirat es la resta d'una pista, plena de brossa amb branques de pi caigudes i molts esbarzers, però que poc a poc es va aclarint i es va fent mes transitable, fins a sortir a un camí estret però molt trillat de les btt, ves a saber d'on ve. El camí va pujant, està ben arranjat, passo pel costat de les restes del que podia haver estat un pou, passo quasi a tocar un altre camí similar al meu, que a més es on van les marques blanques que he deixat. Jo segueixo el meu fins el coll, on està l'ermita.
Primer pujo cap el Turó del Vent, on m'és fàcil de pujar i no tant de baixar, i després pujo al castell, està obert i es pot visitar. Està net i una mica arranjat. Es pot pujar dalt de la torre, on trobo dues dones que han arribat al coll en cotxe. Al baixar visito l'ermita, com es normal tancada i on hi ha una font. A l'entorn hi han taules i barbacoes.
Després pujo al Turó d'en Quadres, i de baixada busco la font de l'Olivet d'en Do i no trobo res, a tota la zona no hi ha restes d'aigua, encara que a la font de l'ermita d'alguna forma la porten o potser es cisterna, no m'entretinc a assabentar-me.
Tot baixant segueixo una marques vermelles, que de cop agafen i baixen per un camí amb molta pendent i molt atorrentat, però el track em porta a seguir per la pista que anava. Com ja em va passar pujant, la pista finalitza al començament d'una bona tartera, i com es normal molt tapada per la vegetació.
Vaig seguint el track, tot pujant una mica com puc, fins a trobar un sender carener, aquest es va perdent i apareixent, fins a trobar un bon rastre que em porta a una pista. Com he deixat el track el vaig a buscar, un altre vegada al dret fins a trobar un altre camí completament tapat, que amb feina em porta a la pista que havia deixat, al costat de l'entrada del pou (tapiada) i de la bassa d'en Camps, que pel que sembla, encara que amb aigua, està molt abandonada. Aquí arriba les marques vermelles que he deixat abans.
Arribo al camí de vinguda i d'allí al Pont de Sant Salvador. Com encara em queda temps, vaig tot passejant, fent el que deu ser el camí del colesterol Colomenc, que es anar des del parc fins a l'entrada del Balneari Termes Orion. Encara que es una zona de passeig que va seguint el curs de la Riera, hi han tres abocaments abans de la depuradora, que fa que l'olor no sigui gens agradable, no se que deu passar a l'estiu.
La Font de San Salvador es on va la gent a buscar aigua amb garrafes.
La sortida ha estat agradable, llàstima de les tres vegades que he hagut de passar per camins completament perduts i bruts, al no tenir un mapa de la zona, i no saber exactament on estaven les possibles alternatives.
Una gran part del recorregut ha estat per bosc de sureres, i tot el dia he estat sentit el cant dels ocells, entre ells el d'algun pica-soques o similar, tot això barrejat amb el run-run dels cotxes per l'autopista o general.

Per baixar el track, aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000

2 comentaris:

  1. no crec que una excursió de 15 km se pugui considerar com a light, i menys a la teva edat.

    ResponElimina
  2. 15 kms. comptant les entrades i sortides i els tomets a lo que visito.
    En realitat es light, però tens clar en el que dius referent a l'edat.

    ResponElimina