La Cambra dels Lords, espanyols

Traduït de "Escolar.net"

"“Espanya és una democràcia segrestada per les grans empreses, per una plutocràcia mercantilista que ha posat les institucions de l'Estat al seu servei”. La provocadora definició no és meva, és de Roberto Mangabeira Unger, exministre d'Assumptes Estratègics de Brasil amb Lula, que va passar per Madrid fa unes setmanes. Unger no és cap revolucionari antisistema. És catedràtic en la facultat de lleis d'Harvard –va arribar a aquest càrrec amb 29 anys, el més jove de la història d'aquesta universitat– i entre els seus ex-alumnes s'explica el propi Barack Obama. En la seva opinió, costa trobar un altre país al món –“tal vegada Corea del Sud”– on aquesta comunió entre el poder polític i l'econòmic sigui major; on es confonguin de forma tan evident els interessos de l'elit empresarial amb els interessos de tots els ciutadans.
Unger em va explicar un exemple per apuntalar la seva teoria: una trucada del rei Juan Carlos a Lula, de viatge en l'avió presidencial, per intercedir en favor d'una de les multinacionals espanyoles a Brasil. Jo li vaig donar altres dos: la llei hipotecària espanyola i el discret interès de la majoria dels mitjans de comunicació davant la condemna judicial al conseller delegat del Banc Santander, Alfredo Sáenz; una notícia que va aparèixer en la portada del Financial Times de Londres, però que va passar de puntetes per la premsa de Madrid.
No he tornat a parlar amb Unger, però m'imagino la seva opinió sobre la recent reunió entre el president Zapatero i els grandíssims empresaris. Jo crec que és tot un pas: el veritable poder espanyol s'exhibeix en cerimònia pública i opina obertament sobre política, no només sobre la seva economia. La tercera cambra del país al costat del Congrés i el Senat –la Cambra dels Lords– per fi es mostra a les clares".

Tal i com es diu normalment ... per llogar-hi cadires.