II Marxa per les Terres del Gaià (1er. dia, 29 d'abril)

Pancartes reivindicatives - El Gaià

Després de pensar-ho durant uns quants dies en els que he dubtat molt, degut a que he passat una temporada molt dolenta; a última hora em decideixo anar a la II Marxa per les Terres del Gaià. Si ajuntem que les tres ultimes setmanes sembla que m'he recuperat bastant i que aquesta marxa té caràcter reivindicatiu es el que fa que el dijous faci la inscripció, això si, després de fer unes quantes preguntes als organitzadors, quilometratge a peu de marxa i des de/fins a l'estació, ja que tinc intenció d'anar en transport públic.
A la pàgina de “Salvem el Gaià”, està el programa.
El divendres agafo el tren a dos quarts i mig de sis del matí fins l'estació d'Altafulla, a esperar el autobús, que subvencionat pel Consell Comarcal del Tarragonès, ve des de Torredembarra i ens porta a Santa Coloma de Queralt, parant a La Riera, El Catllar, Vila-rodona i Pont d'Armentera, recollint als participants que faran la marxa sencera o parcial. Anem fins Pont d'Armentera a descarregar les motxilles o bosses que ens trobarem a l'hora d'arribar a la primera etapa. Després el “bus” ja enfila cap a Santa Coloma.
El primer que fem quan arribem es anar a esmorzar, a un bar on tenen com a plat típic, bacallà o popets picants, jo trio aquests últims i encara que m'asseguren que no piquen massa, la veritat es que es necessita un bon "traguet" de vi per treure's la picassó de la boca.
Després ens anem fins on en diuen que es el naixement oficial del Gaià, a les fonts de Les Canelles, on davant del batlle de la localitat es llegit el manifest, i després d'unes paraules del batlle, agraint-nos la reivindicació iniciem la marxa. Son 21 caminants i son tres quarts menys cinc de deu.
L'organització havia contactat amb els “Mossos”, que els trobarem mes endavant i demà, quan toquem carreteres.
Sortim i anem a buscar el camí dels Molins, passem pel costat d'un pou de gel i varis molins, de la Torre, del Sol, del Petronillo ... I fem parada a Sant Gallard, un llogaret abandonat i que comença a enrunar-se quasi en la totalitat, encara que hi ha alguna casa rehabilitant-se i alguna masia habitada. Un que habita en una masia d'aquestes, s'uneix a la marxa. Després de passar pel costat del molí de Baix, tenim la primera dificultat tècnica, que es passar el riu, que es soluciona sense gaire problemes, encara que es llavors que ens comença a ploure. A la segona creuada de riu ens trobem un tauló de fusta que ens facilita la feina.
Creuem la carretera, on ens trobem els “Mossos”, i els trobarem novament quan sortim a la carretera prop de Pontils. Aquí es despleguen novament les pancartes, fem les fotos de rigor i continuem fins a Santa Perpetua de Gaià, llogaret arruïnat junt amb el castell, l'església i una ermita. Al peu hi ha algun habitatge rehabilitat.
Després d'una petita parada agafem un camí que segueix a la vora del Gaià, el temps no ens permet assaborir la vista del riu, ni treure fotografies, ja que plou amb una mica d'intensitat. Sortim a una pista al costat del molí del Seguer, amb visió al turó on està el castell de Seguer, creuem el Gaià per una passera i arribem al lloc on dinarem; es Can Camadal, una explotació ecològica agrícola-ramadera. Per sort surt el sol i podem posar la roba i estris a eixugar. El dinar es boníssim, crema de carabassó, porros, ceba i un ou dur, amanida verda molt ben presentada, amb un tros de llonganissa, un de botifarra negra i un tros d'una gran empanada vegetal, poma o taronja, aigua, vi, cafè, te. O sigui un bon tiberi. Aquí ens abandona un marxaire i s'apunten tres.
Amb un bon “solet”, tornem per on hem arribat a buscar unes pistes solanes, amb molt de tros amb un entorn amb la vegetació de garriga. Es deixa el castell de Saborella a la dreta i s'entra als terrenys de Can Baldrich, on hi ha una gran visió dels engorjats del Gaià.
Després d'una bona estona arribem prop d'un gran roure mort, segons diuen degut a un llamp, però de grans proporcions; la seva visió ens recorda que tota la vida te un principi però també un fi. Passat Can Rosich deixem a la dreta un gran bosc molt espès de pins joves, que pèl que sembla han crescut després d'algun incendi que devia haver per aquí.
Arribem al Pont d'Armentera, on tenim els paquets a la Sala Polivalent del poble, on dormirem. Hem arribat a les vuit, després de fer quasi 30 kms. Encara que als mapes surt 28,500 kms., la realitat es que hem arribat als quasi 30, els mapes estan estan retocats, com sempre faig, suprimint les entrades a veure segons què i les petites marrades.
El sopar ho farem al bar de la plaça, on ens serviran unes grans llesques de pa amb tomàquet, amb pernil, formatge i embotits, aigua, vi, gasosa, cafès, etc.
Quan ens anem a dormir, i com es normal, el bon ambient que ha presidit tota la marxa, s'accentua al guanyar amb relaxació, però el cansament es fa notar i poc a poc es van apagant les veus i deixant pas als roncs.
El dia ha estat fantàstic, malgrat els instants de la pluja. Bon ambient, bon recorregut (una mica de fang, durant petits trossos de camí), bon menjar (per engreixar-se per molt que caminis), bones panoràmiques, o sigui un dia ideal de muntanya. Algú ha trobat a mancar una dutxa, ja que les piscines estaven tancades, però al meu parer es un mal menor, per poder gaudir d'aquesta caminada.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
00000000