"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 1 de maig del 2011

II Marxa per les Terres del Gaià (2on.dia, 30 d'abril)

Vila-rodona i Ermita del Lloret (Renau)

Avui es toca anar des del Pont d'Armentera fins a l'Argilaga. Una vegada ens hem aixecat i arreglat, ens anem a esmorzar al bar de la plaça on ahir vam encomanar que menjaríem avui. Jo he demanat un entrepà de truita, tot això regat amb aigua, vi, gasosa, cafès, etc.
Una vegada hem agafat energies sortim a un quart de deu del matí, pel camí de la Planeta i tot seguint el Gr arribem a Santes Creus, on fem una parada. Alguns aprofitem per repostar (cerveses o similars) i altres només per descansar. Fem la fotografia de rigor davant de la font, a la cruïlla d'entrada al recinte amb la carretera d'Aiguamúrcia Aquí ens trobem als mossos, que ens acompanyen fins el poble, tancant marxa. Des d'Aiguamúrcia anem fins a Vila-rodona on farem un altre parada tècnica, però abans hem de creuar per tres vegades el Gaià, per unes passeres de fusta, molt ben fetes. Aquest matí hem d'anar molt relaxats ja que ens marca molt el horari que hem de complir a la tarda (dinar a Ca l'Espinac i manifest a Vilardida). Aquí tornem a llegir el manifest amb una autoritat del poble. Així mateix, s'ajunten uns quants caminants més, que només faran un tros de l'etapa.
Sortim pel davant de la Cooperativa Agrícola i ens anem a dinar a ca l'Espinac, encara que al poc de sortir hem fet una petita marrada que ràpidament queda solucionada. Ca l'Espinac es un altre explotació agrícola ecològica Ens donem una amanida molt variada (tot verd, de moltes tonalitats), un arros de verdures (amb moltes faves), poma, taronja, aigua, cervesa, cafès, te. La majoria dinem davant de l'entrada posterior, que ens on ens han servit el dinar, però sense taula i cadires, asseguts a terra.
D'aquí ens anem a Vilardida, amb un tros per carretera, on tornem a portar els mossos tancant la marxa. A Vilardida es llegeix un manifest sobre el projecte de l'ampliació de la carretera C-51 que deixa al llogaret com si fos una gran rotonda, i es demana un traçat alternatiu que es detalla en dit manifest. Una vegada acabat la seva lectura i del parlament dels alcaldes de Vilardida i de Vila-rodona ens obsequien amb un pastissos, fets per una veïna del lloc (que per cert estan boníssims), amb moscatell.
Des de Vilardida i per camins ramaders ens anem a Montferri. Abans d'arribar podem veure, de lluny, el magnífic Santuari de la Mare de Deu de Montserrat, obra de l'arquitecte Jujol, deixeble i col·laborador de Gaudí, obra que recomano a tothom que la vagi a visitar, jo vaig tenir la sort, fa un any i mig, de poder-la visitar per fora i per dins, i realment val la pena.
Sortint de Montferri hem de creuar el Gaià i aquí si que ens hem de descalçar i mullar-nos els peus. L'aigua està una mica freda però això no es cap inconvenient. Marxem cap a Vilabella passant pels Turons Farcits de Vinyes. Davant de l'església fem una parada de descans. Seguim cap a Renau, allargant-se fins a l'ermita de la Mare de Deu del Lloret, per fer-se la fotografia amb les pancartes. El grup una mica nombrós s'estira molt, uns que estan forts i altres que ja noten el quilometratge acumulat, però tot passant per Peralta, amb un gran mirador arribem a la Cooperativa de l'Argilaga, on ja tenim els paquets i els matalassos. Arribem a dos quarts de nou després de fer mes de 27 quilòmetres. Abans d'anar a dormir hem sopat una escudella que es podia tallar amb ganivet (i no exagero), pakores de verdures i amanida, poma o taronja, vi i aigua.
Després ens anem a dormir, algú fa un comentari que se'n recorda del seu temps de colònies, i avui la gresca ja es quasi inexistent, la gent queda adormida de seguida.
El dia a estat assolellat, el paisatge ha canviat, de camps de cereals i vinya, amb una gran part de garriga d'ahir, ha passat a vinya quasi en la seva totalitat. Ha estat una visió clara del que es la zona. El bon humor ha continuat presidint la totalitat del dia. A més continuem omplint la panxa a base de bé.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
00000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada