"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 8 de maig del 2011

Un tomb per Capafonts (Caminants)

Dic de les Tosques - Capafonts

Per avui he quedat amb els ex-companys de feina d'anar a donar un “tomet” per Capafonts, fent el tomb clàssic de pujar pel Pont del Goi i baixar per la Pitxera.
Ens trobem 17 caminadors i una nena a l'esquena del seu pare, i sortim de Capafonts quan passa una mica de un quart de deu del matí. Passem per davant de l'església, baixem a creuar el Barranc del Ribatell, i seguim cap a la font de la Llúdriga on es considera que neix el Riu Brugent, encara que fins que creua la carretera es diu Riu de l'Horta (Hi ha qui considera que el Brugent neix a la Font Nova, però no cal discutir, l'important es que sempre porta aigua). Fins aquí el recorregut ha estat molt maco, el terreny està molt humit i pel riu baixa molta aigua, passant a estones quasi a tocar-ho i unes altres una mica mes enlairats però sense deixar de contemplar la bellesa de l'entorn.
Després d'una petita parada a la font, i que algú s'inventi una llegenda (que per cert hauria d'estudiar-se-la millor) que ens fa riure molt, continuem camí amunt, deixant el camí principal, per anar a visitar la Cova de les Gralles. Hi ha tot el tros final que es passa per la llera del riu, sense aigua, però molt humit i enfangat i s'ha d'anar amb molta compte ja que les pedres rellisquen molt. A la Cova de les Gralles cau molt poca aigua, però l'entorn com sempre ens deixa bocabadats, no es pot explicar, s'ha de veure.
Tornem enrere i continuem pujant, encara que una caminadora retrocedeix, tal i com ja tenia previst al sortir. Passem pel costat de la Font de l'Espluga Negre, que en realitat es un toll, i una mica mes amunt un altre font, de la que no se el nom. Arribem al Pont del Goi, després de deixar el camí que va directe a la Font Nova, i a la pujada hem de tornar a anar amb compte, ja que la pedra està molt relliscosa.
Dalt, al costat del pont, aprofitem per esmorzar, i com sempre la companya Dolores ens porta el cafè i les "gotetes".
Seguim fins a la Font Nova, a la pista hem hagut de salvar dos grans tolls que agafaven l'ample de la pista. A la font fem una petita parada, on alguns aprofitem per veure l'aigua, tan bona, que brolla.
Ens dirigim pel Serret del Perdigó cap el començament del Comellar de l'Auberada, on la seva font, brolla una mica mes avall d'on jo la situava, encara que bastant minsament.
Veig que la caseta metàl·lica encara hi es, i prop seu porto als companys a visitar l'entrada de la Cova dels Sifons. Seguint avall parem a la Cova del Grèvol (una gran balma) i a la Font de l'Escudelleta, on jo soc l'únic que bec una mica de la seva aigua. Després deixem a la dreta el camí al Racó dels Morterets i al Portell de la Mariàngela, passem per sota de la Foradada de Capafonts i baixem fins a la carretera, que la seguim una mica a l'esquerra, deixant-la per agafar el camí vell que ens porta al poble, després d'una bona pujada.
Arribem a quan manquen deu minuts per a les dues de la tarda. Agafem els cotxes i ens dirigim a Farena on tenim reservat el dinar, al Restaurant Brugent. Pica-pica, graellada individual, postre, aigua, vi, gasosa, cafès i xopet (la majoria provem el xopet de farigola), dinat bo i abundant.
El dia ha estat entre nuvolós i solejat, el recorregut es molt maco, encara que jo ja l'he fet varies vegades, i l'ambient, per no perdre el costum, ha estat magnific, el bon humor no ha faltat i s'ha accentuat a la hora de dinar, i entre rialles, intentem quedar per la pròxima sortida que segurament farem al mes de juny.

Per baixar el track, teclajar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
0000000000000

2 comentaris:

  1. Molt maca la ruta encara que m'agradat més el dinar que feia molt bona pinta o serà que en tinc gana... :D
    Petons,

    ResponElimina
  2. Es un tomb clàssic de la zona. El menú i el restaurant ho aconsello.
    Ens veiem

    ResponElimina