He extret i traduït un tros del vídeo "Zeitgeist 2 Movement", que es pot trobar fàcilment per internet, que crec que es molt interessant i que ens demostra l'ocàs del sistema capitalista actual, encara que els poders polítics no es vulguin adonar:
En el cor del sistema econòmic mateix, està el mecanisme de treball per ingressos. Tot el nostre sistema econòmic està basat en humans venent la seva mà d'obra com una comoditat al lliure mercat.
Si els humans no tinguessin l'opció de treballar per viure, llavors el sistema monetari, com ho coneixem, es terminaria. Ningú pot comprar béns si no guanyen diners. Les companyies no poden pagar la producció si el consumidor no té el poder adquisitiu per comprar qualsevol cosa. Tal com John Maynard Keynes va assenyalar desdenyosament "Estem sent afligits per una nova malaltia, de la qual alguns lectors tal vegada no han escoltat el nom, però de la qual escoltaran a gran escala en els anys per venir “desocupació tecnològica”.
Això significa desocupació a causa dels nostres descobriments per economitzar l'ús del treball superant el ritme al que trobem noves formes de treball. Mentre polítics, líders empresarials i líders sindicals discuteixen assumptes que segons ells són els responsables pel creixement de la desocupació al món tals com la subcontractació de companyies estrangeres o el treball d'immigrants, la causa real està sent desviada del debat publico i aquesta és la desocupació tecnològica. Ja que el capitalisme de mercat està construït sota la lògica de reduir costos per augmentar els guanys, la inclinació de reemplaçar el treball humà, sempre que sigui possible, per maquines automàtiques, és una evolucion natural de la indústria. Després de tot, una maquina no necessita descansar, no requereix assegurança de salut o prestacions i no forma part d'un sindicat.
Un simple cop d'ull a les estadístiques de treball per sector als Estats Units, mostra el patró de l'automatització de maquines reemplaçant el treball humà definitivament. En el sector agrícola, gairebé tot el volum de treball normal, és fet ara per maquines. Per exemple: en 1949, les maquines van fer un 6% de la recol·lecta de cotó en el sud del país. Per 1972, 100% de la recol·lecta de cotó va ser feta per maquines. En 1860, 60% d'Estats Units treballava en l'agricultura, mentre que avui, menys de 3% treballa en aquest sector
Quan l'automatització arribo al sector de la indústria manufacturera en els anys 50, 1.6 milions de treballs d'obrers es van perdre en 9 anys. En 1950, 33% dels treballadors d'EU laboraven en la indústria manufacturera, mentre que per 2002, solament era el 10%. La indústria de l'acer d'Estats Units, des de 1982 a 2002, augmentà la seu producció de 77 milions de tones a 120 milions, mentre que els treballadors de l'acer emprats van passar de 289 mil a sol 74 mil. En 2003, es va fer un estudi de les 20 economies mes grans del món, oscil·lant des del període de 1995 fins a 2002 trobant que 31 milions de treballs de manufactura es van perdre, mentre que la producció augmentà un 30%.
Aquest patró d'augment de productivitat i guanys, juntament amb la disminució de l'ocupació és un nou i poderós fenomen, sense ningun canvi a la vista. Així que, això prega per la pregunta on s'han anat tots aquests treballs?. Al sector de serveis. Des de 1950 fins a 2002, el percentatge de nord-americans emprat en les indústries de servei va passar d'un 59% a un 82%, ja que els últims 50 anys, el sector serveis ha anat absorbint els treballs perduts en agricultura i manufactura.
Per desgracia, aquest patró s'alentitza ràpidament, ja que l'automatització computaritzada arriba també a aquest sector. Des de 1983 fins a 1993, els bancs van acomiadar a un 37% dels seus caixers humans
i pel 2000, 90% de tots els clients bancaris usaven caixers automàtics, o ATMs. Els tele-operadores de negocis, han estat reemplaçats gairebé tots per sistemes de veu computaritzats. Els caixers de les oficines de correus estan sent reemplaçats per maquines d'acte-servei, mentre que els caixers estan sent reemplaçats per quioscos computaritzats. No existeix un àrea en la indústria del servei que no aquest sent afectada per
l'automatització computaritzada. L'economista, Stephen Roach va advertir: "el sector serveis ha perdut el seu rol com el motor desenfrenat de creació de treballs a Estats Units." Donada aquesta realitat, on aquesta el nou sector emergent per emprar a tots els nous treballadors desplaçats? NO EXISTEIX CAP.
I mentre els economistes batallen per crear models per bregar amb el fet de la gairebé imparable desocupació; la majoria es refusa a considerar el que realment es necessita per prevenir un col·lapse total de la societat. La solucion no jeu a intentar arreglar els problemes que han sorgit, sinó que és temps que transcendim el sistema íntegrament. Ja que el sistema d'intercanvi monetari, juntament amb el mateix capitalisme, és completament obsolet ara, en el despertar de la creativitat tecnològica.
Si les persones no tenen treballs, no poden sostenir a l'economia, al no poder comprar gens. Aquesta realitat és la prova final que el nostre actual sistema és completament obsolet, i si volem impedir motins als carrers i pobresa a escales mai abans vistes, haurem de revisar les nostres nocions tradicionals sobre el funcionament de la societat a un nivell fonamental.
Requerim un nou sistema social que estigui al dia del coneixement actual i dels mètodes moderns.
En el cor del sistema econòmic mateix, està el mecanisme de treball per ingressos. Tot el nostre sistema econòmic està basat en humans venent la seva mà d'obra com una comoditat al lliure mercat.
Si els humans no tinguessin l'opció de treballar per viure, llavors el sistema monetari, com ho coneixem, es terminaria. Ningú pot comprar béns si no guanyen diners. Les companyies no poden pagar la producció si el consumidor no té el poder adquisitiu per comprar qualsevol cosa. Tal com John Maynard Keynes va assenyalar desdenyosament "Estem sent afligits per una nova malaltia, de la qual alguns lectors tal vegada no han escoltat el nom, però de la qual escoltaran a gran escala en els anys per venir “desocupació tecnològica”.
Això significa desocupació a causa dels nostres descobriments per economitzar l'ús del treball superant el ritme al que trobem noves formes de treball. Mentre polítics, líders empresarials i líders sindicals discuteixen assumptes que segons ells són els responsables pel creixement de la desocupació al món tals com la subcontractació de companyies estrangeres o el treball d'immigrants, la causa real està sent desviada del debat publico i aquesta és la desocupació tecnològica. Ja que el capitalisme de mercat està construït sota la lògica de reduir costos per augmentar els guanys, la inclinació de reemplaçar el treball humà, sempre que sigui possible, per maquines automàtiques, és una evolucion natural de la indústria. Després de tot, una maquina no necessita descansar, no requereix assegurança de salut o prestacions i no forma part d'un sindicat.
Un simple cop d'ull a les estadístiques de treball per sector als Estats Units, mostra el patró de l'automatització de maquines reemplaçant el treball humà definitivament. En el sector agrícola, gairebé tot el volum de treball normal, és fet ara per maquines. Per exemple: en 1949, les maquines van fer un 6% de la recol·lecta de cotó en el sud del país. Per 1972, 100% de la recol·lecta de cotó va ser feta per maquines. En 1860, 60% d'Estats Units treballava en l'agricultura, mentre que avui, menys de 3% treballa en aquest sector
Quan l'automatització arribo al sector de la indústria manufacturera en els anys 50, 1.6 milions de treballs d'obrers es van perdre en 9 anys. En 1950, 33% dels treballadors d'EU laboraven en la indústria manufacturera, mentre que per 2002, solament era el 10%. La indústria de l'acer d'Estats Units, des de 1982 a 2002, augmentà la seu producció de 77 milions de tones a 120 milions, mentre que els treballadors de l'acer emprats van passar de 289 mil a sol 74 mil. En 2003, es va fer un estudi de les 20 economies mes grans del món, oscil·lant des del període de 1995 fins a 2002 trobant que 31 milions de treballs de manufactura es van perdre, mentre que la producció augmentà un 30%.
Aquest patró d'augment de productivitat i guanys, juntament amb la disminució de l'ocupació és un nou i poderós fenomen, sense ningun canvi a la vista. Així que, això prega per la pregunta on s'han anat tots aquests treballs?. Al sector de serveis. Des de 1950 fins a 2002, el percentatge de nord-americans emprat en les indústries de servei va passar d'un 59% a un 82%, ja que els últims 50 anys, el sector serveis ha anat absorbint els treballs perduts en agricultura i manufactura.
Per desgracia, aquest patró s'alentitza ràpidament, ja que l'automatització computaritzada arriba també a aquest sector. Des de 1983 fins a 1993, els bancs van acomiadar a un 37% dels seus caixers humans
i pel 2000, 90% de tots els clients bancaris usaven caixers automàtics, o ATMs. Els tele-operadores de negocis, han estat reemplaçats gairebé tots per sistemes de veu computaritzats. Els caixers de les oficines de correus estan sent reemplaçats per maquines d'acte-servei, mentre que els caixers estan sent reemplaçats per quioscos computaritzats. No existeix un àrea en la indústria del servei que no aquest sent afectada per
l'automatització computaritzada. L'economista, Stephen Roach va advertir: "el sector serveis ha perdut el seu rol com el motor desenfrenat de creació de treballs a Estats Units." Donada aquesta realitat, on aquesta el nou sector emergent per emprar a tots els nous treballadors desplaçats? NO EXISTEIX CAP.
I mentre els economistes batallen per crear models per bregar amb el fet de la gairebé imparable desocupació; la majoria es refusa a considerar el que realment es necessita per prevenir un col·lapse total de la societat. La solucion no jeu a intentar arreglar els problemes que han sorgit, sinó que és temps que transcendim el sistema íntegrament. Ja que el sistema d'intercanvi monetari, juntament amb el mateix capitalisme, és completament obsolet ara, en el despertar de la creativitat tecnològica.
Si les persones no tenen treballs, no poden sostenir a l'economia, al no poder comprar gens. Aquesta realitat és la prova final que el nostre actual sistema és completament obsolet, i si volem impedir motins als carrers i pobresa a escales mai abans vistes, haurem de revisar les nostres nocions tradicionals sobre el funcionament de la societat a un nivell fonamental.
Requerim un nou sistema social que estigui al dia del coneixement actual i dels mètodes moderns.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada