 |  |
Runes del Mas de la Noguera - Aiguabarreig Carcaix i Noguera
Avui he intentant fer un tomb que feia temps ho volia fer i que ja ho vaig intentar amb resultat nul, ja que aquell dia no em trobava massa be. Es fer els barrancs de la Noguera o Pedregosa i el del Carcaix. Ja fa temps ho vaig fer amb el Josep Maria i l'Albert, però la sortida de la Pedregosa la vam fer al dret per dins del bosc, pel que últimament se m'ha posat el tornar-ho a fer mes o menys be, i per avui he preparat el tomb a l'inrevés, ja que al mapa senyala tres possibles baixadors, dos d'ells ajuntant-se abans d'un fort baixador.
Deixo el cotxe al Coll de l'Andreu i surto per la pista que va als Masos de la Febró, quan son un quart i mig de nou del matí. De seguida deixo la pista i agafo el camí de la Noguera, agafant una drecera, que resulta que es un tros del camí vell, que m'estalvia un retomb de pista. Arribo al Mas de la Noguera, que com es normal està completament arruïnat.
Deixo l'era i un dels camins que baixen, a ma dreta i surto recte, el camí s'estreny i en un revolt trobo la font de la Noguera, seca. A partir d'aquí el camí es confús però trobo rastres una mica clars que baixen a la llera d'un barrancò que comença on el mapa marca la Font del Mas de la Noguera, aquí deixo un camí marcat que creua el barranc i puja, jo segueixo rastres avall, una mica amb dificultat degut al brut del terreny. Trobo una balma gran i bonica, amagada darrera d'un gran herbà i algunes alzines. Trobo un camí vell, margenat a la dreta, que baixa; està molt brut però vaig baixant, cada cop se'm fa mes dificultós fins que arriba a un tros amb roca desfeta i se m'acaba el rastre, per la dreta pedra desfeta i per l'esquerra el barranc completament tapat, i menys mal que no hi han gaires esbarzers. Remunto, i aquí be els primers grans problemes del dia, baixar m'ha costat però per pujar quasi perdó tot l'alè, tota la fullaraca que m'ha costat passar, ara la trobo cara amunt i a contra-corrent. Arribo mes amunt de la balma, on he deixat un camí a la dreta baixant, l'agafo i amb forta pujada, ben clar i net, em porta a l'era del Mas de la Noguera.
Retorno per la pista a buscar un altre dels possibles baixadors del mapa, em trobo mes del mateix. El rastre es va perdent fins que no em queda cap d'acceptable, o al menys no ho se veure. Remunto un altre vegada i vaig a buscar el tercer possible, aquest ja ni el trobo. Decepcionat tiro enrere i llavors mirant el mapa veig que si vaig cap el Mas d'en Viles, podré baixar al Carcaix, penso que al menys no ho perdre tot. Per pista i allargant-me fins a la font del mas, agafo primer una pista vella, però neta, i després un camí marcat que baixa amb decisió. En una esplanada sembla ser que hi ha un camí que va a enllaçar amb el que primer he provat de baixar des del Mas de la Noguera, però prefereixo seguir pel que vaig, ja que es segur. Arribo al Barranc del Carcaix, al peu del cingle on està el mas de l'Estremenyo. Penso, ara ja està, no faré la Pedregosa però faré el Carcaix. Remunto el Carcaix, senderó poc marcat, passo per uns tolls d'aigua, deixo l'aiguabarreig del Carcaix i Pedregosa i tornen a sortir els problemes. El camí del Carcaix se m'acaba, intento passar entre la vegetació, trobo un altre balma, amagada, i torno a quedar enganxat en mig de l'herbam, sense poder tirar endavant i enredera. Em costa bastant sortir d'aquí, llavors veig la possible continuació, però es una possible o sigui no es segura, a més està molt tapada, pel que decideixo abandonar-ho tot, ja en tinc prou.
Em torno per on he vingut, però encara faig un altre aventura, però aquesta em surt be, passo per un altre font, amb bassis fets de banyeres, lloc on s'acaba el camí, però per rastres de senglars arribo a la font de la Noguera. D'aquí cap el cotxe, però agafant un bon tros del camí vell de la Noguera, que va molt a prop de la pista, però que conserva trossos empedrats.
El dia no ha estat massa calorós, ja que el sol no ha sortit fins que he estat al barranc del Carcaix i llavors tenia l'ambient d'humitat de l'aigua, després s'ha tornat a tapar. El que si que m'ha quedat demostrat que ja no estic per recerques, i mes jo sol, en llocs que sé positivament que estaran tapats i bruts. Confio que un dia u altre aprendré.
El que si que he fet, es mes de deu quilometres i mig, amunt i avall, i he arribat al cotxe a un quart de dues. L'entorn a estat molt bonic i agradable.
Deixo el cotxe al Coll de l'Andreu i surto per la pista que va als Masos de la Febró, quan son un quart i mig de nou del matí. De seguida deixo la pista i agafo el camí de la Noguera, agafant una drecera, que resulta que es un tros del camí vell, que m'estalvia un retomb de pista. Arribo al Mas de la Noguera, que com es normal està completament arruïnat.
Deixo l'era i un dels camins que baixen, a ma dreta i surto recte, el camí s'estreny i en un revolt trobo la font de la Noguera, seca. A partir d'aquí el camí es confús però trobo rastres una mica clars que baixen a la llera d'un barrancò que comença on el mapa marca la Font del Mas de la Noguera, aquí deixo un camí marcat que creua el barranc i puja, jo segueixo rastres avall, una mica amb dificultat degut al brut del terreny. Trobo una balma gran i bonica, amagada darrera d'un gran herbà i algunes alzines. Trobo un camí vell, margenat a la dreta, que baixa; està molt brut però vaig baixant, cada cop se'm fa mes dificultós fins que arriba a un tros amb roca desfeta i se m'acaba el rastre, per la dreta pedra desfeta i per l'esquerra el barranc completament tapat, i menys mal que no hi han gaires esbarzers. Remunto, i aquí be els primers grans problemes del dia, baixar m'ha costat però per pujar quasi perdó tot l'alè, tota la fullaraca que m'ha costat passar, ara la trobo cara amunt i a contra-corrent. Arribo mes amunt de la balma, on he deixat un camí a la dreta baixant, l'agafo i amb forta pujada, ben clar i net, em porta a l'era del Mas de la Noguera.
Retorno per la pista a buscar un altre dels possibles baixadors del mapa, em trobo mes del mateix. El rastre es va perdent fins que no em queda cap d'acceptable, o al menys no ho se veure. Remunto un altre vegada i vaig a buscar el tercer possible, aquest ja ni el trobo. Decepcionat tiro enrere i llavors mirant el mapa veig que si vaig cap el Mas d'en Viles, podré baixar al Carcaix, penso que al menys no ho perdre tot. Per pista i allargant-me fins a la font del mas, agafo primer una pista vella, però neta, i després un camí marcat que baixa amb decisió. En una esplanada sembla ser que hi ha un camí que va a enllaçar amb el que primer he provat de baixar des del Mas de la Noguera, però prefereixo seguir pel que vaig, ja que es segur. Arribo al Barranc del Carcaix, al peu del cingle on està el mas de l'Estremenyo. Penso, ara ja està, no faré la Pedregosa però faré el Carcaix. Remunto el Carcaix, senderó poc marcat, passo per uns tolls d'aigua, deixo l'aiguabarreig del Carcaix i Pedregosa i tornen a sortir els problemes. El camí del Carcaix se m'acaba, intento passar entre la vegetació, trobo un altre balma, amagada, i torno a quedar enganxat en mig de l'herbam, sense poder tirar endavant i enredera. Em costa bastant sortir d'aquí, llavors veig la possible continuació, però es una possible o sigui no es segura, a més està molt tapada, pel que decideixo abandonar-ho tot, ja en tinc prou.
Em torno per on he vingut, però encara faig un altre aventura, però aquesta em surt be, passo per un altre font, amb bassis fets de banyeres, lloc on s'acaba el camí, però per rastres de senglars arribo a la font de la Noguera. D'aquí cap el cotxe, però agafant un bon tros del camí vell de la Noguera, que va molt a prop de la pista, però que conserva trossos empedrats.
El dia no ha estat massa calorós, ja que el sol no ha sortit fins que he estat al barranc del Carcaix i llavors tenia l'ambient d'humitat de l'aigua, després s'ha tornat a tapar. El que si que m'ha quedat demostrat que ja no estic per recerques, i mes jo sol, en llocs que sé positivament que estaran tapats i bruts. Confio que un dia u altre aprendré.
El que si que he fet, es mes de deu quilometres i mig, amunt i avall, i he arribat al cotxe a un quart de dues. L'entorn a estat molt bonic i agradable.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada