Montargull, Turó del Galutxo, Montfred

Sant Jaume de Montargull - Santa Fe de Montfred

Després de quasi un mes sense sortir per problemes familiars, ara que em decideixo, soc jo el que em trobo molt justet. Torno a tenir els problemes de fa uns quants mesos, pel que m'he decidit a fer una passejada de poc quilometratge tot aprofitant a pujar a un dels cims comarcals, i per això he triat el Turó de Galutxo, amb un tomb d'uns cinc quilòmetres amb un desnivell acumulat de pujada de menys de 200 metres, encara que ja se que faré com sempre i m'embolicaré
Després de dinar agafo el cotxe i me'n vaig cap a Santa Coloma de Queralt i d'allí segueixo per la carretera de la Penadella i al kilòmetre agafo la pista que va a Santa Fe de Monfred i que està arranjada pels ventiladors. Als 350 metres i a la dreta hi ha una bona esplanada, al costat mateix d'un ventilador, lloc on deixo el cotxe. On el deixo es veu molt a prop el vèrtex geodèsic del cim del Montfred, cim que faré a la tornada.
Començo a caminar a dos quarts i cinc de cinc, reculant una mica per anar a buscar el camí del Cal Comtet, per fer això, en comptes de anar per la pista, agafo el camí vell de Monfred, la veritat es que no val la pena, es un trajecte de molt poc metres i el tros encara que es veu clar, està bastant brut.
El camí de Cal Comtet es va embrutant poc a poc, encara que queden restes de l'empedrat, era un camí de carro que devia comunicar el mas amb la carretera de Santa Coloma. Al poc de veure el mas hi ha una bassa abandonada, que segons sembla s'omplia de la font de Cal Comtet. Miro de remuntar el barranquet per si trobo la font, però està tant brut que es impossible. Arribo a Cal Comtet, completament enrunats el mas, el magatzem i el paller, davant del qual encara es veu l'era.
Segueixo pista amunt, i em sembla veure a l'altre costat de les parades de sembrat i del barranquet, el que podria ser la font, està a uns dos-cents metres en línia recte, però s'hauria de creuar una parada recentment segada i no se com estarà el barranc, i avui no estic per fer descobriments.
El camí de carro finalitzava a Cal Comtet, la pujada ha estat una pista agrícola, però quan arribo a la pista de Montargull a Civit em trobo una pista ample, polsegosa i solejada, sort que avui no fa gaire sol.
Veig que el track que porto va a una miranda i vull retallar el camí ja que em sembla veure un senderó, i com sempre, ja estic “emmerdat”. Haig de retrocedir i pes pista vaig a la miranda, que per cert val la pena.
Arribo a Montargull i em trobo que ahir que era Sant Jaume, hi havia festa i coca per tothom, o sigui que vaig un dia tard. Trobo un sender que sembla entre al poble per darrera però el ramal que pujava està infranquejable i l'altre es va allunyant.
El carrer i l'entrada de l'església està netejada, però la resta del poble està impossible, runes i brutícia (no deixalles) per tot arreu, es impossible seguir pels dos carrers que hi havia. Del castell que segons diuen hi havia aquí, ni rastre.
Després d'un tomb i les fotografies vaig cap el turó, que està al davant mateix. La descripció diu que es puja a mes de cent metres de la cruïlla, però el mapa em diu que hi ha un sender des de la cruïlla, que es per on jo l'intento, al principi està be, però poc a poc es va tapant, el terra es veu be, però es impossible passar, quan intento sortir del “merdé” ensopego i caic com un patacó, fent-me una mica de sang a la cara. Aconsegueixo sortir i al poc arribo al cim, cim que es sap per una fita grossa, el que no veig es un cartell que no se on vaig llegir que hi era.
Agafo el camí de Montargull a Montfred, pista ample, polsegosa i solejada fins al cim del Montfred en mig d'un camp de blat. Fotografies de rigor i anar cap a Santa Fe de Montfred, ermita del segle XII, amb dos o tres cases i dos o tres pallers, tot enrunat. L'ermita es pot visitar, però no hi ha res dins, no hi ha ni altar, per no haver no hi ha ni deixalles. Surto pel camí de carro vell, i ja arribo al cotxe a un quart de vuit, després de sis kilòmetres set-cents metres.
La sortida ha estat be, encara que he quedat una mica cansat. He vist runes per tot arreu, i he fet dos cims, un a peu pla i l'altre amb un desnivell d'uns trenta metres, i sobretot he anat sempre rodejat de ventiladors. Això es la Segarra baixa. Per sort el sol només ha sortit a estones i no ha escalfat massa al fer una mica d'airet.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.