 |  |
Cova Benaixa - Mas de Cullerer
Cada vegada que vull anar als Ports em passo per el blog del seu gran coneixedor, en Lluís Ibáñez i com ahir a la tarda em va venir el rampell d'anar avui a donar un tomb per aquelles contrades, vaig passejar, virtualment, per les seves pàgines i vaig triar una que surt del Monument al Guarda Forestal, camí de la Franqueta, precisament aquesta, però decidit a fer alguna variant i algun allargament.
Com que m'he decidit a ultima hora no m'he pogut posar en contacte amb els companys habituals (els que no estan als Pirineus), pel que vaig sol.
Agafo el cotxe fins a Horta de Sant Joan, allí agafo la pista asfaltada en direcció a la Franqueta, quedant molt estranyat del cartell que hi ha, regulant el transit dels autocars ja que no passen dos a l'hora, no em pensava que anessin autocars, tot que sé que es un lloc molt concorregut. Aparco davant del monument al Guàrdia Forestal, i surto a peu quan passen cinc minuts de les vuit del matí, pel camí de les Fanecades. Camí ombrívol, molt maco, que va pujant suaument, fent llaçades quan convé, però poc a poc va guanyant verticalitat i començà a haver alguns repetjons que et fan suar, en alguns em sembla veure el rastre del retomb que feia abans. Al poc de la sortida veig un ramat de cabres hispàniques a l'altre costat del barranc
Arribo a un mirador on val la pena estar una bona estona contemplant el gran paisatge que es veu. A partir d'aquí el camí deixa la direcció N-NE i passa a ser E. Fins ara el camí era ample, netejat de fa poc, molt ben fitat i tapat els possibles corriols que no van enlloc, a partir d'ara el camí, continua netejat i fitat, però ja es un senderó estret, encara que de bon caminar. Creuo el barranc dels Cucons, i al poc arribo a un lloc on em marca que es un punt perdedor, però amb el fitat que està, no cal gps. Passo el Coll de Pere i vaig cap a la Cova Benaixa, una cova que val la pena visitar, amb tres foradades, una es la d'entrada. Per camí roquerós arribo a uns prats, desviant-me per visitar la Cova de les Bruixes, una balma sense cap importància, i d'allí baixo al Coll de Botana, on estan les runes de la Corralissa de Franxo, i vaig a visitar el Povet de Botana i el basi del povet.
Aquí deixo el track, ja que l'altre vegada que vaig estar per aquí, no fa massa anys, no vam buscar el Mas del Cullerer, però si vam veure el seu pou, i em va agradar. Agafo el camí del coll de Membrado, i mes o menys on marca el mapa de l'ICC, localitzo el Mas de Cullerer, per això he seguit un rastre esborradís i molt tapat. De mas de Culleres vaig al dret cap el Mas de Sep, tots dos enrunats. Surto al camí del coll i fàcilment localitzo el pou, molt curiós a l'haver uns esglaons, estrets, per baixar al fons. Agafo el camí per tornar al coll de Botana, tot suat i ple de pinassa per l'esquena ja que la recerca dels masos l'ha fet al dret, entre mig del bosc, o per camí molt tapat.
Baixo pel camí del Coll de Botana, no trobo ni rastres del bassis i del mas d'en Pujol. Però si que decideixo buscar el que crec que es el mas de Borrell. Des del coll de Botana el camí es una pista vella i abandonada, a estones es agradable al anar per dins del bosc, però a estones es solana i de no gaire bon caminar al estar una mica torrentada. Per buscar el mas, he d'anar un altre vegada al dret per dins del bosc, o sigui torno a quedar ple de pinassa per tot arreu, trobo el mas, enrunat, està clar, amb totes les teules ben posades al seu costat, amb una figuera (ja he vist varies baixant), que com les anteriors te les figues encara verdes. Per sortir d'aquí intento sortir per un camí vell, el terra es veu una mica, però em costa horrors caminar per aquí i poder sortir un altre vegada a la pista.
Les pròximes visites ja son mes fàcils, el roure, la servera i la font de Franxo, aquesta a la mateixa pista. Els dos arbres son interessants de veure'ls. No així la posterior visita, ja que tinc el waypoint de la Cova de les Piletes però no el track, el que si veig es que al mapa hi marca un camí, primer ample després estret que arriba molt prop del waypoint, pel que em decideixo anar-hi a intentar-ho. El camí efectivament es una pista abandonada fins que arriba a un barranquet que el creua, d'allí es va estrenyent i tapant cada vegada mes, amb massa esbarzers i rosers bords que sobren, al menys es la opinió dels meus braços i les meves cames. Arribo després de barallar-me amb unes alzines, a un roquer completament tapat, i on em sembla veure que la cova està sota, això si, no hi veig la manera de baixar. I pensar el que m'ha costat arribar i el que em costarà sortir d'aquí.
Arribo a la pista i tot ratllat, punxat, ple de fulles per tot arreu, vaig avall. Arribo al Coll del Llop, i a la dreta hi han unes fites, no tinc ganes de veure on van (a la nit casa xafardejant per inet, he vist que aquelles fites van a la cova, bingo!!!).
Passo pel costat del Mas de Toni i en desvio per entrar al Mas de la Franqueta, tots dos arruïnats, però feia molts anys que tenia al cap poder passar a tocar-ho. Està tancat, fet que el respecto. Arribo a l'àrea recreativa, amb gent dinant a les taules, bec aigua i dino al costat de riu, després de donar-me un banyet.
Ja només queda agafa el camí, es PR, que va seguint el riu dels Estrets, això si, encara manca pujar a veure las runes del mas del Canyissar, per sort anar-hi i sortir-me no em cal punxar-me. Arribo al cotxe quan son tres quarts de cinc i després de fer 16 quilometres i mig, i això que era una sortida entre 10 i 12 quilometres.
El dia ha estat molt bo, no he patit gaire el sol, a banda d'un tros del camí de baixada del Coll de Botana. Fins aquest coll, el camí ha estat esplèndid, es del que fan créixer l'afició. Després han vingut les recerques, la majoria satisfactòries, acompanyat amb un bon bany al riu, i finalment el camí suau del riu dels Estrets. A mes comentar que pel camí de baixada he trobat moltes figueres, quasi totes amb les figues encara verdes, però hi havia una molt carregada de figues madures, de la que m'he atipat, ho he fet al estar en un tros completament abandonat.
M'he apuntat per tornar un altre dia a intentar arribar a la cova, i fer algunes variants per camins, que molt em temo, que poden estar completament abandonats i tapats.
No pujo el track i waypoints al wikiloc, ja que val la pena seguir el track d'en Lluís Ibáñez. Si que ho pujo al meu arxiu personal, rectificant només els rebots de senyal, però no les entrades i sortides errònies o no, que he fet.
Com que m'he decidit a ultima hora no m'he pogut posar en contacte amb els companys habituals (els que no estan als Pirineus), pel que vaig sol.
Agafo el cotxe fins a Horta de Sant Joan, allí agafo la pista asfaltada en direcció a la Franqueta, quedant molt estranyat del cartell que hi ha, regulant el transit dels autocars ja que no passen dos a l'hora, no em pensava que anessin autocars, tot que sé que es un lloc molt concorregut. Aparco davant del monument al Guàrdia Forestal, i surto a peu quan passen cinc minuts de les vuit del matí, pel camí de les Fanecades. Camí ombrívol, molt maco, que va pujant suaument, fent llaçades quan convé, però poc a poc va guanyant verticalitat i començà a haver alguns repetjons que et fan suar, en alguns em sembla veure el rastre del retomb que feia abans. Al poc de la sortida veig un ramat de cabres hispàniques a l'altre costat del barranc
Arribo a un mirador on val la pena estar una bona estona contemplant el gran paisatge que es veu. A partir d'aquí el camí deixa la direcció N-NE i passa a ser E. Fins ara el camí era ample, netejat de fa poc, molt ben fitat i tapat els possibles corriols que no van enlloc, a partir d'ara el camí, continua netejat i fitat, però ja es un senderó estret, encara que de bon caminar. Creuo el barranc dels Cucons, i al poc arribo a un lloc on em marca que es un punt perdedor, però amb el fitat que està, no cal gps. Passo el Coll de Pere i vaig cap a la Cova Benaixa, una cova que val la pena visitar, amb tres foradades, una es la d'entrada. Per camí roquerós arribo a uns prats, desviant-me per visitar la Cova de les Bruixes, una balma sense cap importància, i d'allí baixo al Coll de Botana, on estan les runes de la Corralissa de Franxo, i vaig a visitar el Povet de Botana i el basi del povet.
Aquí deixo el track, ja que l'altre vegada que vaig estar per aquí, no fa massa anys, no vam buscar el Mas del Cullerer, però si vam veure el seu pou, i em va agradar. Agafo el camí del coll de Membrado, i mes o menys on marca el mapa de l'ICC, localitzo el Mas de Cullerer, per això he seguit un rastre esborradís i molt tapat. De mas de Culleres vaig al dret cap el Mas de Sep, tots dos enrunats. Surto al camí del coll i fàcilment localitzo el pou, molt curiós a l'haver uns esglaons, estrets, per baixar al fons. Agafo el camí per tornar al coll de Botana, tot suat i ple de pinassa per l'esquena ja que la recerca dels masos l'ha fet al dret, entre mig del bosc, o per camí molt tapat.
Baixo pel camí del Coll de Botana, no trobo ni rastres del bassis i del mas d'en Pujol. Però si que decideixo buscar el que crec que es el mas de Borrell. Des del coll de Botana el camí es una pista vella i abandonada, a estones es agradable al anar per dins del bosc, però a estones es solana i de no gaire bon caminar al estar una mica torrentada. Per buscar el mas, he d'anar un altre vegada al dret per dins del bosc, o sigui torno a quedar ple de pinassa per tot arreu, trobo el mas, enrunat, està clar, amb totes les teules ben posades al seu costat, amb una figuera (ja he vist varies baixant), que com les anteriors te les figues encara verdes. Per sortir d'aquí intento sortir per un camí vell, el terra es veu una mica, però em costa horrors caminar per aquí i poder sortir un altre vegada a la pista.
Les pròximes visites ja son mes fàcils, el roure, la servera i la font de Franxo, aquesta a la mateixa pista. Els dos arbres son interessants de veure'ls. No així la posterior visita, ja que tinc el waypoint de la Cova de les Piletes però no el track, el que si veig es que al mapa hi marca un camí, primer ample després estret que arriba molt prop del waypoint, pel que em decideixo anar-hi a intentar-ho. El camí efectivament es una pista abandonada fins que arriba a un barranquet que el creua, d'allí es va estrenyent i tapant cada vegada mes, amb massa esbarzers i rosers bords que sobren, al menys es la opinió dels meus braços i les meves cames. Arribo després de barallar-me amb unes alzines, a un roquer completament tapat, i on em sembla veure que la cova està sota, això si, no hi veig la manera de baixar. I pensar el que m'ha costat arribar i el que em costarà sortir d'aquí.
Arribo a la pista i tot ratllat, punxat, ple de fulles per tot arreu, vaig avall. Arribo al Coll del Llop, i a la dreta hi han unes fites, no tinc ganes de veure on van (a la nit casa xafardejant per inet, he vist que aquelles fites van a la cova, bingo!!!).
Passo pel costat del Mas de Toni i en desvio per entrar al Mas de la Franqueta, tots dos arruïnats, però feia molts anys que tenia al cap poder passar a tocar-ho. Està tancat, fet que el respecto. Arribo a l'àrea recreativa, amb gent dinant a les taules, bec aigua i dino al costat de riu, després de donar-me un banyet.
Ja només queda agafa el camí, es PR, que va seguint el riu dels Estrets, això si, encara manca pujar a veure las runes del mas del Canyissar, per sort anar-hi i sortir-me no em cal punxar-me. Arribo al cotxe quan son tres quarts de cinc i després de fer 16 quilometres i mig, i això que era una sortida entre 10 i 12 quilometres.
El dia ha estat molt bo, no he patit gaire el sol, a banda d'un tros del camí de baixada del Coll de Botana. Fins aquest coll, el camí ha estat esplèndid, es del que fan créixer l'afició. Després han vingut les recerques, la majoria satisfactòries, acompanyat amb un bon bany al riu, i finalment el camí suau del riu dels Estrets. A mes comentar que pel camí de baixada he trobat moltes figueres, quasi totes amb les figues encara verdes, però hi havia una molt carregada de figues madures, de la que m'he atipat, ho he fet al estar en un tros completament abandonat.
M'he apuntat per tornar un altre dia a intentar arribar a la cova, i fer algunes variants per camins, que molt em temo, que poden estar completament abandonats i tapats.
No pujo el track i waypoints al wikiloc, ja que val la pena seguir el track d'en Lluís Ibáñez. Si que ho pujo al meu arxiu personal, rectificant només els rebots de senyal, però no les entrades i sortides errònies o no, que he fet.
 |  |
0000000
000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada