"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 15 de setembre del 2011

Rodrigo Rato, vicepresident econòmic?

El que passa aquí es incomprensible. A les espanyes hi ha un personatge que es diu Rodrigo Rato, que va ser "Ministro de Economía y Hacienda" amb el govern d'un altre personatge que li diuen Ansar (o alguna cosa similar), que a més va ser Director gerent del FMI (Fondo Monetario Internacional no "Fuimos Muy Ingenuos").
Al que anem, del FMI han fet un informe on fan una critica devastadora de la seva gestió al davant de l'organisme, incloent la gestió de quan era ministre de les espanyes, es pot llegir l'article aquí. L'home es cansa, s'avorreix, veu que el vestit li ve gran o el que sigui, i plega de l'organisme i llavors es torna a les espanyes. Com es normal a aquests personatges, de seguida li troben feina, que no es mes ni menys que president de Caja Madrid, que es una entitat financera que està en fallida, però que no es porta a que peti ja que es una entitat financera (vaga la redundància) i aquestes no peten, es posen els diners de tots els espanyols (els que ho son i no volen ser, també) que facin falta. Llavors aquesta caixa junt amb altres formen un banc (mes diners públics posats) i com no, ell passa a ser el president. Resulta que fer aquest banc comporta tornar a posar molts bitllets públics (però molts), però ell i els altres "compinches" es reparteixen uns sous i uns bons que fan esglaiar (bons en metàl·lic, estar clar), mireu si es fort que inclús el Rajoy (si aquell gallec que vol ser president del govern i que s'amaga sempre que el seu partit ha de fer alguna proposta o definir-se en alguna cosa), critica aquest repartiment de calerons , (aquí) i el seu partit demana determinar responsabilitats i d'una de les entitats fusionades.
S'ha de dir que la CAM va patir una guerra feroç de la Aguirre (comunitat de madrid) contra el Blesa (el que era president) i al final va guanyar la Aguirre.
Ara be el bo, que es que en Rajoy, aquell que el critica públicament pels emoluments que es reparteixen, vol fer-ho "Vicepresidente Económico del Gobierno" (si guanya) (aquí).
I no he llegit a cap lloc que algú, amb una mica de cara i ulls, faci públic els "mèrits" d'aquest personatge als càrrecs que ha tingut, si no que tothom calla. Deu ser perquè no hi ha ningú amb cara i ulls en aquestes espanyes, espanyes que es poden anar a la ... però que ens tenen agafats pels o..
Ho deixo aquí.

ooooooooooooooooooo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada