"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 15 d’octubre del 2011

Font Cova Avellanes, Bassis i Teixos del Marturi, Tres Pins

Bassis i teix del Marturi

Per avui teníem una agenda molt complerta, encara que els pronòstics del “Meteocat” no eren massa favorables pel matí, no així a partir del migdia (deia a les 8, “gotetes”, a les 12 sol i a les 20 sol i núvols). La sorpresa ha estat quan enfilàvem cap a Tortosa, veure Caro totalment tapat. Els últims retombs del caragol ja els hem fet dins de la boira. Arribem a l'aparcament de la Font Avellanes, sota unes “gotetes” com deia la previsió, però les parts superiors de la muntanya ni es veuen.
Sortim a dos quarts de deu, passant per la Font Cova Avellanes, que per cert està seca, amb una boira no massa espesa, però boira a la fi. Mentre anem pujant la boira es va fent mes espesa. Jo no pateixo massa ja que fins el Coll de Marturi ja ho conec, i de la resta porto el track del gps, però el dia em don “mal rotllo”.
Arribem als bassis del Marturi, tenen aigua però el aigua no corre. No parem ja que està plovent. Primer per pla i després en pujada arribem al Coll de Marturi, amb una boira que no ens deix veure ni el cim, ni inclús la seva base, ja que a prou feina es veu a deu metres. Seguim cap els teixos, el camí no te pèrdua, a més hi ha algunes fites i algunes marques vermelles.
Al peu dels teixos i protegits de la fina pluja que està caient fent les fotografies programades i aprofitem per esmorzar una mica, no estem massa estona ja que la humitat es molt forta.
Després pugem a la Serra del Boix, deixant per un altre ocasió fer el cim, amb la boira i la “rasca” que fa no apeteix i es anar a fer el “ximple” ja que la boira no ens deixaria veure res. Jo ja he estat dues vegades al cim i la veritat es que si no hi ha boira, la visió no millora gaire de la que es veu al coll de Marturi, no la d'avui, està clar.
Per sortir de la Mola del Boix i anar cap l'entrada de l'Embarronat o seguir cap a Serrassoles he de mirar contínuament el gps, ja que es un gran roquer bastant ample, ple de boixos baixos, però amb cinglera als dos costats i no puc veure cap de les referencies visuals que conec.
Arribem a l'entrada de l'embarronat, cruïlla així mateix de camí que ve de la Font de la Llagosta i de camí a Serrassoles, que es on ens dirigim, ja que decidim no abandonar, encara. Zona bastant visitada per mi, fa uns quants anys, però que avui em costa una mica seguir els camins, poc marcats. Intentem anar a veure el teix de Serrassoles, però amb la boira i sota la pluja ens es una missió impossible. Seguim fins a Tres Pins i ja decidim deixar la fageda de les Ombries de Carlares per un altre dia, i baixem pel camí de Tres Pins, deixant-ho quan aquest travessa la pista que va de la carretera del Port a quasi Casetes Velles, agafant-la i baixant fins la carretera i d'allí a l'aparcament, que arribem a un quart i mig de cinc, després de fer una mica mes de catorze quilòmetres.
El dia, pel que es refereix a la meteorologia, ha estat nefast, amb pluja, no massa forta però molt continuada, amb boira espesa a les parts altes i mes fluixes a la baixa, però l'ambient i el recorregut es mereixa continuar, el Port ja està començament a acolorir-se de tota mena de colors grogs i vermells de la tardor. Els aurons tots grogs, els corners, vermellosos, els grèvols ja vermells, etc. Com el company ben diu, el Port està començant a “tardorejar”.
Ens ha quedat varies coses a fer, Teix de Serrassoles, fageda de les Ombries de Carlares, i en cotxe volíem anar a visitar el teix de la Cadireta i altres teixos del barranc de Millers, però les muntanyes, els arbres i els boscos no es belluguen i sempre podrem tornar-hi.
No poso el track al wikiloc ja que de segur no hem anar pels millors llocs i seria una mica estúpid que la gent segueix el nostre track, i dels lloc on hem estat ja hi ha algun track.


Si vols baixar el track, tecleja aquí. Si vols veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000


2 comentaris:

  1. Encantadores excursions amb tot tipus de detalls
    Una salutació
    Lo Piolet
    http://lopiolet.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Moltes mercès. Els comentaris com el teu son els que em donen ànims per continuar el blog.

    ResponElimina