"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 10 de novembre del 2011

Montblanc, Sant Joan, Baixador de les Rases

Ermita de Sant Joan i Font de la Gruta

Per avui en Joan Josep i jo hem quedat per donar un tomb per Montblanc, com sempre fent algunes recerques. Per això aparquem en la zona d'expansió de Montblanc, al davant de la porta d'entrada al camp de futbol. Sortim aproximadament a dos quarts de vuit. L'hora exacta no la tinc ja que no m'he adonat i el gps no em marcava el track, fins que portaven un quilòmetre (mes o menys); no m'ha costat gens refer el camí fet ja que tot era o carrer asfaltat o pista ampla.
Hem seguit el camí a l'ermita de Sant Joan, fins a l'esplanada on es separa el pujador pel Bosc de Gorrines i el camí del Tàrraga. Pugem pel primer fins a tocar les runes del Mas de Buió, i d'allí per sender fins a la pista, amb una tallada per un drecera amb pujada forta i molt enfangada. Però abans d'això hem estan donant unes quantes voltes per l'entorn ja que no trobàvem el camí (com sempre la recerca principal la portava en Joan Josep). Deixem la pista pel camí que va pujant pels marges mitjançant unes escales de pedra adossats a ells, anant després a buscar camí de Sant Joan que puja pel Bosc de Gorrines. Fent aquesta ruta, per pujar a Sant Joan, es fa un retomb, però hi val la pena i no tenim cap presa.
Arribem a l'ermita de Sant Joan, amb la font quasi seca, però tot molt ben arranjat, els “Ermitans de Sant Joan de la Muntanya” estan fent una gran labor. Segons sembla l'ermita era un petit monestir construït per Elionor d’Aragó i Montferrat.
Després de fer un mos anem a veure la cova de Nialó, on diuen que Elionor es retirava a meditar, no es devia bellugar gaire mentre meditava ja que si no tenia possibilitats de estimbar-se.
Sortim seguint unes marques blanques, que es precisament per on volia anar en Joan Josep, es el que ens portarà al Coll de les Vinyes de Sant Joan, camí netejat de fa poc, i que encara que estret es molt fàcil de caminar i de seguir. Arribem al coll i com no podia ser menys en Joan Josep ja tenia pensat de fer cim, pel que agafem a la dreta i amunt. Dalt hi ha una molt bonica visió de la plana de la Conca de Barberà, encara que Montblanc ens queda una mica amagada, això com de la vall de la Santíssima Trinitat i una mica dels cingles dels Plans de Sant Joan, i el Roquer del Penitent. Caminem una mica per la moleta i en Joan Josep aprofita per pujar a una agulla que feia temps tenia pel cap pujar-hi.
Seguim amunt per la Coma del Castlà (Carla segons el cadastre) fins que trobem el camí que puja de Sant Joan als Plans, tot i passant per la Font de l'Estornell. Quan arribem a la pistota (del que era un tallafocs) i tenim al davant el camí que ens portaria a la Pasquala, hem de decidir per on anem, ja que al final d'aquesta pista i segons l'Ortofoto de l'ICC, sembla que pugui haver un baixador. Després de comentar si anem a veure el baixador o anem cap a la Pasquala, la sort (pedra a l'aire) ens diu que anem cap el baixador. Efectivament al final de pista hi ha un baixador molt marcat, amb un grau molt bonic i després sempre per dins del bosc. Busquem una mica la Font Sota els Rasos, però no la trobem. El tros final del baixador està molt enfangat, i això que veiem el camí vell fent les esses, però massa brut per seguir-ho.
Arribem a la pista, anem a veure una barraca de pedra seca, i ja ens dirigim cap el camí de la Coma del Diable, on trobem les runes d'un maset que tenia dos compartiments, la font de la Gruta i la Font de la Mare de Deu (dignes d'anar a veure i molt ben arranjats els seus entorns i els camins que hi van). Després les runes d'un mas quasi a tocar el mateix barranc de la Pasquala i ens desviem una mica per contemplar el que havia estar un xalet, en mig del bosc, ara tot abandonat i ple de deixalles. En aquest camí també veiem unes grans pintades de color blau, amb inscripcions que ja no es llegeixen i el pot abandonat (incomprensible la gent que es pensa que a la muntanya no li passa res si s'embruta, i que segur que no ho fan a casa seva).
Sortim al camí de la Pasquala i d'allí cap el cotxe, que arribem quan manquen cinc minuts per les dues i després de fer onze quilòmetre dos-centes.
El dia era molt fred quan hem sortit, però aviat ens hem tingut que treure roba, arribant abans del migdia a anar en màniga curta. Pel que fa a la sortida ha estat interessant i bonica, no hem fet totes les fites que teníem al cap ja que era impossible, havíem de triar entre baixar per la Pasquala o pel baixador, i la sort ens ha dit pel baixador. Hem anat majorment per bosc de pins, encara que hem pogut veure alguns colors de la tardor. Tots els camins que hem fet, incloent els desviaments a les fonts, estan molt ben netejats i en bon estat de conservació, així com les fonts, algunes de recuperades, o sigui que algú/ns de Montblanc estan fent una gran feina i per això se'ls ha de felicitar, i es una llàstima que el tros que a la sortida de Montblanc el camí que es segueix, que es pista, faci una marrada podent-se netejar el tros que seguint un barranquet va totalment recte, que per cert es per on normalment sempre havia jo passat, però esta clar que tot no es pot tenir, crec que ja ho faran. Pel demès un altre dia magnífic de muntanya.

Per baixar el track,aquí.). Per veure o baixar les fotografies, aquí.
0000000000000000


0000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada