"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 16 de novembre del 2011

Les nostres dictadures

Cada vegada estic més convençut de que la gent que vivim als països que diem democràtics ens manca un bull. Diem que nosaltres tenim democràcia i en canvi a l'Àfrica, per exemple, viuen en unes dictadures. Però no ens adonem que als països africans, i part de l'Àsia la població esta dominada per dictadors, mes o menys sanguinaris, amb una tropa de mercenaris que els cuida l'esquena (als dictadors), millor dit les seves riquesses, mentre els països democràtics els espolien, i això ho han heretat dels temps de les colonitzacions europees, o sigui que van passar d'uns dictadors a uns altres. Molt al contrari que ens ha passat a nosaltres, que vam passar d'unes dictadures – regnes, dictadures feixistes, etc.- a unes democràcies, però aquestes les hem deixat perdre totalment, no ens fixem que tenim unes dictadures econòmiques (tots tenen noms i cognoms, no son “Els mercados”, el “FMI”, etc.) i uns mercenaris que els cuida l'esquena (polítics corruptes e/o ineptes) i que ens fan ballar al son que volen els dictadors. Estar clar que aquí tenim feina (?), tenim prestacions socials, educació, sanitat, però tot això fins quan?.
Es veritat que jo no em canviaria, ja que uns son sanguinaris sense lleis i els altres encara no. Però es claríssim que després d'haver lluitat tant per aconseguir uns avanços socials, al final ho deixem perdre tot amb ximpleria i no sabem col·locar al davant dels països gent que enfronti als dictadors. Es una verdadera llàstima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada