"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 30 de novembre del 2011

Parlo de política

Encara que el sapastre d'en Z.P. l'ha pifiat completament al no tenir pebrots d'enfrontar-se als mal-dits “los mercados” o tenir massa interessos per no fer-ho, hi ha una serie de coses que crec que ha fet bé.
1.- Final d'E.T.A., com a banda armada (jo no crec que als últims temps fossin lluitadors per la independència)
2.- Matrimoni homosexual, (Rajoy a dia d'avui: no sap, no contesta)
3.- Llei de dependència, (Encara que ara Rajoy se la carregarà).
4.- Despolitització de TVE (encara que la contrapartida ha estat un sistema de financiaciò que ha afavorit el compte de resultats d'Antena 3 i Telecinco i que ara Rajoy se la carregarà)
5.- Llei Antitabac. (Rajoy sembla que se la vol carregar)
6.- Llei de Reproducció Assistida. (Rajoy a dia d'avui: no sap, no contesta)
7.- Carnet per punts. Amb la negativa del PP a fer-ho, ara ja ni es parla.
I encara que al començament prometia molt més, això es el que ha quedat i poca cosa mes. Tot l'altre s'ha desmuntat amb l'excusa de sortir de la crisis.
I a saber on han quedat les moltes promeses que havia fet, entre elles la llibertat religiosa (d'una pu. vegada) i que les religions es financin soles, la actualització de la justícia, la descentralització de l'estat i moltes més.

I amb aquest article m'acomiado durant una temporada de fer critiques polítiques en el meu blog. Pot ser dic això i a la setmana que ve hi torno, però ara estic completament decebut ja que després del que ens està caient a sobre i de les moltes noticies que surten del que s'embutxaquen els polítics “legalment” (?) i robant i la gent no reacciona i surt al carrer com en el mes de maig francès (o pitjor), jo ja estic fart de espernetegar. Estic convençut que mentre el poder popular no tombi el sistema polític no en sortirem i com tal com dic a l'entrada d'ahir i el que poso al final, copiat de l'Escobar, nosaltres som incapaços.
Una petita mostra de les últimes notícies:
- La Generalitat demana un aval jurídic per privatitzar la sanitat catalana, a més paga 15.000 euros a una consultora (aquí ->), no té funcionaris que puguin fer l'estudi (?)
- Artur Mas (ara li diuen menys i no mas, ja que sempre retalla), pagarà 2 milions d'euros al Grup Godó, en plena època de retallades (aquí ->), per inserir “càpsules y microespais divulgatius de contingut informatiu de interès general para la ciutadania (?) en 8TV, RAC 1 i RAC 105.
- Josep Prat (personatge de Reus): D'un holding opac a les retallades sanitàries (aquí ->). El holding es Innova, i es tant opac i el Prat està tant bé aquí que ara que està en entredit a la Conselleria de Sanitat ja ha dit que prefereix Innova a la Conselleria. El Cup de Reus està intentant aclarir els comptes però CiU de Reus ho tenen tan amagat que no poden aclarir-les i això que en la oposició al govern d'en Pérez només ho reclamava.
- El Gobern indulta a Alfredo Sáenz (aquí ->), però estar clar el Santander ha renovat el compte de crèdit al PSOE i ha fet l'hipoteca al Z.P., per la compra de l'habitatge en un barri residencial a Madrid.
- Rajoy es reuneix amb els banquers per preparar les seves primeres mesures (aquí ->), està clar a demanar-lis permís.
- La fiscalia investigarà els plans de pensions mil·lionaris dels directius de Caixa Penedès (aquí ->), i tot els altres directius i "xupopters" dels bancs i caixes que a més han tingut ajudes estatals?.
- Artur Mas puja 12.000 euros el sou de set càrrecs de confiança de les delegacions territorials (aquí ->), passen de cobrar 48.000 a 60.000 euros.
- El Consell del Barcelonès reparteix en dietes 240.000 euros en dietes (aquí ->), no es en si per la quantitat, es que ja son gent que tenen sous fixos com a responsables de la Administració.
- Baralles continues entre autonomies perjudicant als malalts que viuen en zones limítrofes, o a alguna on als aturats sense subsidi els deixen sense tarja, o sigui han de pagar les visites i els medicaments. Això entre altres injustícies.
Aquestes son les últimes que he llegit aquests dies, no cal parlar de tot el que ha anat sortint del que moltes d'elles ja he parlat. Es continua sense dir res del que passa a Islàndia, a Grècia i altres indrets, on no interessa que se sàpiga, i com que els mitjans informatius estan comprats (mitjançant subvencions i subscripcions) pel poder ...
Els judicis als polítics no avancem mai, i es frenen i frenen, caducant molts d'ells (Cas Fabra de Castellò es un exemple).
El malbaratament no està penalitzat.
Sobre la sanitat recomano llegir aquesta entrada al blog de "Cajon de Vida", d'una carta al "Director" referent a que cap retallada de sanitat afectarà a cap polític.
I ..... tantes coses

I com a final poso un article de "Escolar.net", que copio sense traduir:
"Hay un mensaje electoral en el que han coincidido todos los partidos nacionales, desde el PP hasta IU: España es un gran país, dinámico, imaginativo, laborioso y capaz. Yo miro a mi alrededor y no encuentro ese país por ningún lado. Encuentro un país ruidoso, gritón y bastante beato. Un país con una sociedad civil anémica y una capacidad asociativa lastimosa. Un país insolidario en el que muchos de sus ciudadanos defraudan a la Hacienda pública, creando una de las mayores bolsas de fraude europeas. Un país en el que los medios de comunicación son charangueros y sectarios. En el que la casta intelectual y artística languidece con mediocridad. En el que la clase empresarial no innova demasiado, prefiriendo el ladrillo a la tecnología. En el que la profesionalidad laboral, que nunca fue modélica, se deteriora gravemente, volviendo a los tiempos de la pandereta y la chapuza. Un país, en fin, que no es Alemania ni Noruega ni Francia.
Que un país así le cargue todas sus culpas a la clase política que lo gobierna no solo es siniestro y sainetero, sino que conduce al peor escenario para la izquierda: la negación de las lacras que deben ser corregidas".

Fins aviat, ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada