"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 31 de desembre del 2011

dimecres, 28 de desembre del 2011

Spateck de Reus

Un any mes s'ha intentat enviar un coet des de Reus a la lluna, i una any mes a fet llufa:



HIMNE SPATECK

Quan s'enlairen els coets
Tots es posen a badar
I al sentir-ne els seus xiulets
A cantar o a refilar
(tots fan el xiulet del coet).

Quan s'enlaire l'Spateck
Cap a Marte o cap el Sol
Ja no queda cap mussol
Que no cregui en el coet.

Quan s'enlairen els coets
Tots es posen a badar
I al sentir-ne els seus xiulets
Acostumen a exclamar:
Ah!...ahhhhhhhhhhhh! ahhhhhhhh!
Pummmmmmmmmmm!
VISCA REUS!

Farena, camí de les Mines, Mas de Mateu, Cogullons, Farena

Arnera al camí de les Mines - Els Cogullons

Avui ens em trobat la Neus, en Josep i jo, ah ... i la Bruna, i ens hem anat fins a Farena a donar un petit tomb per aquelles contrades, amb informació facilitada pel Xavi Pagès, del Restaurant Brugent. Aparquem a l'entrada del poble i sortim a dos quarts menys cinc de nou, tot seguint el PRC-20, per deixar-ho ràpidament, a l'altura d'un pou recuperat, per agafar a l'esquerra el Camí de les Mines. Passem a tocar una arnera, i mes endavant les restes d'un altre pou, encara que aquest ens costa una mica trobar-ho.
Arribem a un senderó travesser, que be per la carena, i el seguim a l'esquerra, per anar a buscar el camí que puja del Riu Sec i va al Coll del Coster de la Roca Pintada. Seguim fins a trobar el Pr que ve pel camí de la Solana, Grau del Roquerol, i ja hi som a les contrades del Mas de Mateu. Bevem aigua de la seva font, i busquem el pou de neu, costa una mica però finalment el trobem, totalment tapat per la vegetació, al pas que va, aviat ni es veurà amb el perill de que algú caigui dins. Aquí podria dir el de sempre, que no cuidem el patrimoni, i bla bla bla, però ja està tant sobat que no cal dir-ho més.
El mas arruïnat, com el pròxim que veurem, el de Xuflet. El que era una pista ara es un camí, a trossos estrets però de bon passar. A l'esquerra ens surt un camí que remunta el Barranc del Mas de Xuflet, que intentem seguir per anar a sortir al Colletó d'en Serra, el camí es veu clar, era ampla, però ara esta molt tapat. Es d'aquests camins que si vaig sol (o segons amb qui, sense desmerèixer als companys d'avui), el seguiria, però reculem i seguim el PRC20.2 fins als Cogullons, passant pel costat d'un gran balma que devia servir de corral.
Als Cogullons mengen una mica, i seguim, passant per la Font del Grèvol, les dos basses de sota, i agafem el GR., primer en una forta baixada, fins a la pista, després en forta pujada, molt curta, i després suau per anar a passar entre el Mas de la Baridana i els corrals, que estaven a tocar el cingle. Veiem el que diuen que era un tractat de pau entre els cristians i els musulmans, quan van habitar per aquestes contrades, i deixem d'anar a Rojals, que era la primera intenció, tot baixant cap a la Bartra. Quan el camí toca la pista no trobo, ni la primera drecera que estalvia un gran retomb de la pista, ni l'entrada del camí que va paral·lel a ella i arriba fins la Bartra. Crec que la retocada de la pista amb maquinaria les deu haver tapat. Hauré d'anar un dia, a l'inrevés per gravar-m'ho al gps.
A la Bartra, i pel PR vell, anem a creuar el Riu Sec, que baixa bastant d'aigua, i amb la forta pujada per salvar el coll, i després amb baixada suau, arribem a Farena, després de fer uns 14 quilòmetres. Son dos quarts de tres de la tarda.
El dia a començat molt fred, després i cap al migdia, amb el sol, ja ha escalfat una mica, però als Cogullons hem hagut de menjar ben arrecerats a la paret, per evitar el vent. El entorn on ens hem bellugat avui, al meu parer, es preciós, no te desperdici i amb molts racons per visitar i retrobar. I si ajuntem una bona companyia, fa que el dia hagi estat rodó.

Per baixar el track, teclejar: aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


0000000000



00000000000000

dimecres, 21 de desembre del 2011

Repagament sanitari

Copiat i traduït de la pàgina de "escolar.net":

"Eufemisme: manifestació suau i decorosa d'idees que la seva recta i franca expressió seria dura i malsonant (Diccionari de la RAE). L'eufemisme es basa en la confusió i, com qualsevol engany, té data de caducitat. Quan la idea malsonant impregna tant a l'eufemisme que deixa de servir com a disfressa, el llenguatge educat busca un nova paraula, un nou amagatall, una nova manipulació. Cap eufemisme és per sempre, tots tendeixen a mutar. Així, per exemple, comencem per les “loquerías” per passar als “manicomis” als quals després reemplacem per “pavellons psiquiàtrics” i, més tard, per “clíniques de repòs”. És una evolució similar a la qual està seguint una altra idea malsonant: la del repagament sanitari al que de manera eufemística van cridar “copagament” i ara la Generalitat vol batejar com a “tiquet moderador”. El seu veritable nom hauria de ser un altre: és un impost a la malaltia.
Els defensors del copagament argumenten que és una manera d'evitar abusos, de prevenir que alguns viciosos de la malaltia col·lapsin els serveis sanitaris. És dubtós que tal cosa succeeixi –no conec a ningú que es vulgui passar el matí en urgències per pròpia voluntat–, però sens dubte no passarà amb el tipus de repagament que ahir va aprovar la Generalitat. Els catalans, a partir de l'1 de gener, hauran de pagar un euro amb cada recepta. També els pensionistes, els malalts crònics o terminals i els aturats. S'evitaran abusos així? Segur que no, perquè les receptes ja estaven controlades pels metges, que són els qui decideixen si estàs el bastant malalt com per necessitar medicació; si hi ha frau aquí, ho comet el doctor, no el pacient. Amb aquest copagament, sens dubte es recaptarà. Però serà un impost injust que gravarà als més malalts: a els qui més ho necessiten, en comptes d'els qui més tenen".

En definitiva una CABRONADA més del nostre govern. Això es justícia social?. Com fa temps que dic, em penso que hi ha moltes partides a retallar abans que tocar la sanitat i la educació.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Feliç solstici d'hivern



Al solstici d'hivern, aprofitant que els dies son mes curts i les nits mes llargues, pel que el ritme diürn baixa, hauria de servir per tenir temps de reflexionar sobre els nostres somnis i fer tots els esforços necessaris per aconseguir-los.
Aprofito aquests dies del solstici per desitjar a tothom que aquests siguin dies de joia i felicitat, però sobretot que arribeu a fer realitat els vostres somnis, per impossibles que us sembli. I que aquests dies de joia, felicitat i de somnis durin la resta de l'any.
Un apunt, hem de tenir en compte que cap d'any es un invent de la humanitat, en canvi els solsticis es una cosa real, i jo em pregunto que com es que no es celebra el canvi d'any en un dels dos solsticis?. La humanitat sempre va fora de la realitat ....
Sigueu feliços i sobre tot , feu feliços als demés.

Petons a tots


dilluns, 19 de desembre del 2011

La cançó número 1 del dia del naixement

Segons la pàgina web de "everyHit" la cançó que era número 1 del dia del meu naixement era: "Galway Bay", cantada per Bing Crosby.



Quina cançó mes lletja per celebrar que jo vaig néixer!!!

dissabte, 17 de desembre del 2011

Castell de les Sitges, Florejacs i Pilar d'Almenara

Castell de les Sitges - Florejacs des de les Sitges

De resultes de guanyar un dels premis en un sorteig realitzat per les revistes Descobrir i Sapiens, avui i acompanyat per l'Esteve he anat a visitar el Castell de les Sitges i el poble de Florejacs, després pel nostre compte, el Pilar d'Almenara, ja que no ens hem de desviar massa i aprofitaré per pujar-hi a dalt, que l'altre vegada que anava sol, no ho vaig fer.
Tal i com ens van dir, a les 11 estem davant del castell de les Sitges, per més informació d'aquest castell, aquí. Som una vintena de persones, a més de la responsable de la revista i el que serà el nostre guia del matí, en Jaume Moya, dinamitzador de la Segarra.
Ens explica una mica la creació i vida dels castells a la Segarra, on ens diu que hi ha comptabilitzats més de 100. Alguns visitables per dins, altres només per fora, alguns amb poques restes i uns pocs no visitables de cap manera.
Després entrem a dins, on podem observar la majoria de habitacions, el celler, el forn, la presó, l'aljub, etc. Però no es pot pujar a la torre al no està en condicions. Curiós es l'entrada a la torre, el castell es va edificar (com la majoria) al tombant de la torre de guaita, i que ara ha quedat a l'altura del segon pis.
Després ens anem a Florejacs, on el castell ha quedat engolit pels habitatges que es van construir a recer del castell, tant dins com fora de les muralles. La torre central no s'ha conservat, si una de les quatre torres de les cantonades, i un tros de la muralla. Un poble digne de veure, però que s'ha d'anar expressament, ja que la carretera mor allí. Per informació, aquí.
Després per pista ens anem fins a Puigverd d'Agramunt i per carretera fins a pocs minuts a peu del Pilar d'Almenara. Pugem dalt, on teníem previst dinar, però amb el vent que fa ens decidim fer-ho al raser de les runes de l'ermita de Sant Vicenç. Ha estat una llàstima el no poder dinar amb la contemplació magnifica que es veu des de dalt de la torre, fet que hem pogut constatar, però per poca estona, al menys ens ha sabut a poc.
De passada cap a casa intentem trobar la Necròpolis Ibèrica d'Almenara, una necròpolis de la edat del bronze, que per tercera m'ha estat infructuosa. D'aquesta no se si tornaré ja que o vaig errat o ha estat destrossada; es molt possible que jo sigui molt dolent per fer recerques.
Un dia on hem tingut una bona lliçó d'història, arquitectònica castellera i vida dels segles passats.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.



Vídeo d'una panoràmica des del Pilar d'Almenara
00000000000

El vídeo de tot el reportatge ha estat suprimit per youtube degut a una reclamació de "Nuclear Blast Records" per que la música es material protegit. Tenen raó, la música es del grup "Nightwish", però si els fa mal que es posi en un vídeo sense ànim de lucre, que s'ho facin mirar. 

00000000000

diumenge, 11 de desembre del 2011

Planet Earth: Amazing nature scenery (1080p HD)

Fabulós vídeo de la BBC, amb allau inclòs:



00000000000000

diumenge, 4 de desembre del 2011

Aiguafreda, Sant Isidre de la Figuera, Cami dels Matxos, Fondrats, El Belli, Tagamanent, Aiguafreda

Sant Isidre de la Figuera - Santa Maria de Tagamanent

Per avui hem quedat per fer una sortida al Montseny, aprofitant un track de ”bouvier“, però amb varies diferencies, principalment que nosaltres pujarem per on ell va baixar i nosaltres baixarem passant pel cim del Tagamanent, i així acompanyar a dos dels companys a fer un 100 cims.
Ens trobem Chris, Joan Josep, Josep Maria, Esteve i jo, i anem fins a Aiguafreda, aparcant a l'esquerra de la Riera de l'Avencó, en una zona d'aparcament on hi ha un restaurant davant del pou de gel. Sortim a dos quarts de nou, creuant la Riera per un pont de ferro i seguint pista amunt. La pista la deixem poc després de passar el Pont del Peu de Costa i Can Parellada. El camí puja per bosc, es bonic i agradable. Arribem a la pista. El track segueix per la pista, però nosaltres trobem el camí vell, encara que l'entrada està tallada i em costa una mica pujar-hi. El camí del que queda un rastre molt bo, es completament transitable i molt millor que passar per la pista, a la que creuem dos vegades mes. L'últim tros puja una mica fort. Arribem a un coll entre els dos cims de la Taquilla on hi ha una bassa per veure el bestiar. Des d'aquí i per una parada (potser camí vell) i paral·lel a la pista arribem a la Codina, on ens trobem un brau que en un principi es queda davant nostre plantat però de seguida marxa cap on està el ramat de vaques, nosaltres en broma diem que va a cuidar-se de les seves dones.
Aquí a la Codina, aprofitem per esmorzar. Sota el camí hi ha una font tancada per una porta, que deu agafar l'aigua d'una bassa a l'altre costat del camí i mes amunt hi ha un dipòsit. Seguim per pista, encara que Chris i Joan Josep trobem el camí vell, i arribem a l'ermita de Sant Isidre de la Figuera, ermita que per fora encara es conserva una mica. Ens allarguem a visitar, per fora, un aljub que està en el camí de la Figuera. Tallem pel costat d'una gran bassa de la Figuera, i veiem que el camí que passava per dins del mas està tallat, per ell, i al dret, per les parades arribem a la Perera, mas abandonat i mig enrunat (La Figuera sembla habitat i un tros rehabilitat). Davant de la Perera hi ha una alzina de grans dimensions i al costat un pou digne de veure.
Per camí vell, bonic i completament transitable, encara que ja comença sobrar alguns ramatges, arribem a una pista que ve de la Codina, la seguim, per deixar-la en poca estona per agafar el que segons les explicacions llegides, es el camí dels matxos, que traspassa tres torrents o sots; tots tres amb aigua i fàcils de creuar (segurament poc després de fortes pluges serà una mica mes difícil). Hi ha algun toll on a l'estiu podria ser ideal per refrescar-se.
Arribem al final d'una pista, on els mapes posa que hi havien saleres (pel bestiar), però ara destrossat per la pista. Anem fins a Fondrats, una gran masia en runes. D'allí anem a la Masia de Bellit, habitada (al menys avui), on al costat hi ha un pou d'aigua, molt prop hi ha una gran alzina. Busquem el fossar dels moros i les cases velles, que marca el mapa, i encara que una mica desplaçades, les trobem. Al fossar encara es poden distingir unes poques tombes però amb les pedres del damunt totes fores de lloc. Pugem fins a la Jaça del Bellit, es un gran corral, amb dos gossos grans que ens venen a saludar i vigilar i un ramat de cabres en el tancat. Al turonet del damunt trobem la base del que era l'ermita. Aquí suposem que l'ermita podria haver estat construïda damunt d'una torre dels moros. I a l'actualitat creiem que, pel que marquen els mapes, el que hi havia a l'ermita ara es deu venerar a una capella a la masia.
Tenim dos opcions o anar al Pla de la Calma per la pista o buscar un camí que surt al mapa, i es mes curt. Sortim pel costat d'una gran bassa, seguim al dret per un bosc netejat de fa poc, però quan arribem al Sot dels Boixos, decidim pujar al dreta a la pista, mentre en Josep Maria continua buscant la continuació. Al poc ell la troba, però els altres ja hi som a la pista que es el camí del Tagamanent. Ens retrobem mes endavant, després de passar pel costat d'un petit llac (o bassa arranjada) i una gran alzina. Passem pel costat de ca l'Agustí, actualment casa-museu, per Bellver (restaurant) i pugem al Tagamanent, on Chris i Joan Josep comptabilitzen el 100 cims, l'Esteve no hi juga, en Josep Maria ja el te fet i jo ja ho tinc finalitzat. Aquí dinem i ràpidament baixem, ja que veiem que avui se'ns farà fosc.
En comptes de baixar, sortint per on hem vingut i una mica mes avall agafar la cruïlla, baixem pel costat de la pared del que era la bassa, on hi ha un grauet, mol bonic amb la pedra fent escales, encara que li manquen dos o tres esgraons. La continuació està perduda, però baixant al dret uns pocs metres trobem el camí bo, que ens porta al GR. En aquesta baixada els companys troben uns pocs rovellons.
Anem pel GR, camí ben marcat encara que una mica atorrentat, mentre veiem que se'ns comença a fer fosc. Al arribar a l'alçada de Can Puig-Agut ja se'ns fa fosc del tot, i resulta que dels cinc només dos porten frontal (jo quasi sempre en porto, però avui no), mentre la lluna entra directe al camí ho anem veiem, però en quan tomba una mica i com sempre va per dins del bosc, no veiem res, caminant una mica tantejant el terreny, fet que comporta que jo em faci mal al genoll i el Josep Maria, al turmell i al canell. Per fi arribem al Pou de Gel i al cotxe. Manquen cinc minuts per les sis de la tarda, després de fer mes de 21 quilòmetres i mig. El tros fosc ha estat un quilòmetre set-cents i ens ha costat un hora i cinc minuts, incloent una petita marrada on a fosques hem vist la Font Amargosa, canalitzada. Si haguéssim mirat el mapa, quan se'ns ha fet fosc hauríem vist que caminant una mica mes (encara que no massa mes), hauríem anat per pista i segur que mes rapit.
El dia ha estat molt bonic i profitós, l'excursió ha estat molt be, amb paratges desconeguts a la primera meitat, descobrint camins vells, per on la gent ja no hi passa, com la majoria va de pressa van per les pistes, deixant els camins vells, que es van perdent. La llàstima es que amb la meva velocitat les caminades es fan molt llargues, i cada vegada tinc mes clar que tinc que buscar o excursions fluixes o llargues, però mai les dues coses a l'hora i a l'hora que em arribat no em pogut admirar el gran pou de gel que hi ha, i que està molt ben conservat.
I per arrodonir el dia els companys han trobat uns quants rovellons i uns quants fredolics.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


0000000000000000000



000000000000000000


dijous, 1 de desembre del 2011

Grans perles de la Cúria Romana

Recopilació, a manera de decàleg, d'algunes de les declaracions dels membres de la jerarquia d'Església Catòlica en els últims anys. Dissenyadors del model evangèlic i posant les bases de la doctrina de milions de fidels que veuen en les seves paraules el guió espiritual de la seva pròpia vida. Exemple metzinós de la consciència manipulada del planeta catòlic.

1.- El arzobispo de Granada: “Si la mujer aborta, el varón puede abusar de ella”
2.- El arzobispo de Bruselas: “El sida es un acto de justicia”
3.- El Arzobispo de Panamá: “Los homosexuales juegan con fuego”
4.- El obispo de la prelatura Cancún-Chetumal: “Hay que perdonar a curas pederastas; no sabían lo que hacían”
5.- El obispo de San Cristóbal de las Casas: “El Erotismo impide respetar a los niños”
6.- El obispo de Tenerife sobre la pederastia: “Puede haber menores que sí lo consientan y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso, si te descuidas, te provocan”
7.- Obispo de San Sebastian: “Existen males mayores que los que esos pobres de Haití están sufriendo en estos días. Nos lamentamos mucho y ofrecemos nuestra solidaridad, pero deberíamos llorar por nosotros, por nuestra pobre situación espiritual, por nuestro materialismo, que es un mal más grande que el que esos inocentes están sufriendo”.
8.- El obispo de Córdoba: “La Unesco quiere hacer que la mitad de la población sea homosexual”
9.- El obispo de Segorbe-Castellón: “La educación sexual en las aulas se reduce a “exaltar la homosexualidad”
10.- El obispo de Cracovia: “El Holocausto es un invento judío”

Extret de "Kurioso.es"