"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 28 de desembre del 2011

Farena, camí de les Mines, Mas de Mateu, Cogullons, Farena

Arnera al camí de les Mines - Els Cogullons

Avui ens em trobat la Neus, en Josep i jo, ah ... i la Bruna, i ens hem anat fins a Farena a donar un petit tomb per aquelles contrades, amb informació facilitada pel Xavi Pagès, del Restaurant Brugent. Aparquem a l'entrada del poble i sortim a dos quarts menys cinc de nou, tot seguint el PRC-20, per deixar-ho ràpidament, a l'altura d'un pou recuperat, per agafar a l'esquerra el Camí de les Mines. Passem a tocar una arnera, i mes endavant les restes d'un altre pou, encara que aquest ens costa una mica trobar-ho.
Arribem a un senderó travesser, que be per la carena, i el seguim a l'esquerra, per anar a buscar el camí que puja del Riu Sec i va al Coll del Coster de la Roca Pintada. Seguim fins a trobar el Pr que ve pel camí de la Solana, Grau del Roquerol, i ja hi som a les contrades del Mas de Mateu. Bevem aigua de la seva font, i busquem el pou de neu, costa una mica però finalment el trobem, totalment tapat per la vegetació, al pas que va, aviat ni es veurà amb el perill de que algú caigui dins. Aquí podria dir el de sempre, que no cuidem el patrimoni, i bla bla bla, però ja està tant sobat que no cal dir-ho més.
El mas arruïnat, com el pròxim que veurem, el de Xuflet. El que era una pista ara es un camí, a trossos estrets però de bon passar. A l'esquerra ens surt un camí que remunta el Barranc del Mas de Xuflet, que intentem seguir per anar a sortir al Colletó d'en Serra, el camí es veu clar, era ampla, però ara esta molt tapat. Es d'aquests camins que si vaig sol (o segons amb qui, sense desmerèixer als companys d'avui), el seguiria, però reculem i seguim el PRC20.2 fins als Cogullons, passant pel costat d'un gran balma que devia servir de corral.
Als Cogullons mengen una mica, i seguim, passant per la Font del Grèvol, les dos basses de sota, i agafem el GR., primer en una forta baixada, fins a la pista, després en forta pujada, molt curta, i després suau per anar a passar entre el Mas de la Baridana i els corrals, que estaven a tocar el cingle. Veiem el que diuen que era un tractat de pau entre els cristians i els musulmans, quan van habitar per aquestes contrades, i deixem d'anar a Rojals, que era la primera intenció, tot baixant cap a la Bartra. Quan el camí toca la pista no trobo, ni la primera drecera que estalvia un gran retomb de la pista, ni l'entrada del camí que va paral·lel a ella i arriba fins la Bartra. Crec que la retocada de la pista amb maquinaria les deu haver tapat. Hauré d'anar un dia, a l'inrevés per gravar-m'ho al gps.
A la Bartra, i pel PR vell, anem a creuar el Riu Sec, que baixa bastant d'aigua, i amb la forta pujada per salvar el coll, i després amb baixada suau, arribem a Farena, després de fer uns 14 quilòmetres. Son dos quarts de tres de la tarda.
El dia a començat molt fred, després i cap al migdia, amb el sol, ja ha escalfat una mica, però als Cogullons hem hagut de menjar ben arrecerats a la paret, per evitar el vent. El entorn on ens hem bellugat avui, al meu parer, es preciós, no te desperdici i amb molts racons per visitar i retrobar. I si ajuntem una bona companyia, fa que el dia hagi estat rodó.

Per baixar el track, teclejar: aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


0000000000



00000000000000

1 comentari:

  1. Sembla ser que les explicacions que donava de les pintures a la Baridana no son correctes. Jo estava convençut ja que quan era jovenet i passaven d'excursió per allí, els veterans del club es el que ens deien.
    Primer, de tractat de pau, res de res. Ja que primer Torres Amat només fa referencia a unes inscripcions morisques, però després Salvador Vilaseca parla d'unes inscripcions catalanes de lletra gòtica del Segle XV, i es pensa que era d'un monjo del monestir de Poblet o d'algun frare de Montblanc, fet que desmunta la teoria de Torres Amat.
    O sigui que de totes maneres, fotuda de pota per no il·lustrar-me primer.

    ResponElimina