"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 21 de desembre del 2011

Repagament sanitari

Copiat i traduït de la pàgina de "escolar.net":

"Eufemisme: manifestació suau i decorosa d'idees que la seva recta i franca expressió seria dura i malsonant (Diccionari de la RAE). L'eufemisme es basa en la confusió i, com qualsevol engany, té data de caducitat. Quan la idea malsonant impregna tant a l'eufemisme que deixa de servir com a disfressa, el llenguatge educat busca un nova paraula, un nou amagatall, una nova manipulació. Cap eufemisme és per sempre, tots tendeixen a mutar. Així, per exemple, comencem per les “loquerías” per passar als “manicomis” als quals després reemplacem per “pavellons psiquiàtrics” i, més tard, per “clíniques de repòs”. És una evolució similar a la qual està seguint una altra idea malsonant: la del repagament sanitari al que de manera eufemística van cridar “copagament” i ara la Generalitat vol batejar com a “tiquet moderador”. El seu veritable nom hauria de ser un altre: és un impost a la malaltia.
Els defensors del copagament argumenten que és una manera d'evitar abusos, de prevenir que alguns viciosos de la malaltia col·lapsin els serveis sanitaris. És dubtós que tal cosa succeeixi –no conec a ningú que es vulgui passar el matí en urgències per pròpia voluntat–, però sens dubte no passarà amb el tipus de repagament que ahir va aprovar la Generalitat. Els catalans, a partir de l'1 de gener, hauran de pagar un euro amb cada recepta. També els pensionistes, els malalts crònics o terminals i els aturats. S'evitaran abusos així? Segur que no, perquè les receptes ja estaven controlades pels metges, que són els qui decideixen si estàs el bastant malalt com per necessitar medicació; si hi ha frau aquí, ho comet el doctor, no el pacient. Amb aquest copagament, sens dubte es recaptarà. Però serà un impost injust que gravarà als més malalts: a els qui més ho necessiten, en comptes d'els qui més tenen".

En definitiva una CABRONADA més del nostre govern. Això es justícia social?. Com fa temps que dic, em penso que hi ha moltes partides a retallar abans que tocar la sanitat i la educació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada