"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 30 de setembre del 2011

El Papa demana a l'Església que es despulli de la seva riquesa terrenal i poder polític

Si es veritat el que diu en "El Confidencial" del dia 30 de setembre (llegir la noticia aquí ->), jo em pregunto com es que si el que mana més (que es ell) opina d'aquesta manera com es que els seus subordinats (i ell mateix) no ho practica. El que demostra que es un altre farsant que només diu el que vol sentir la gent i no el que farà (més o menys que els nostres polítics).
Estaria molt be que per demostrar que sent el que diu comences a demanar al govern de les espanyes que no donin ni un euro més a la sucursal que tenen aquí i que ells mateixos denunciessin a les autoritats de cada país, els pederastres que tenen en la seva plantilla.

dijous, 29 de setembre del 2011

Jo me'n ric

Diuen me'n ric de tot i me'n burlo de tot perquè me'n ric d'ells i me'n burlo d'ells i ells es creuen ser-ho tot.

dimecres, 28 de setembre del 2011

Brindis

Avui he rescatat d'un racó del meu ordenata, un text que es va fer famós a la meva joventut i que es recitava en els casaments (canviant el final, també en altres celebracions). Ho poso en castellà que es tan com es deia en aquell temps i no m'atreveixo a traduir-ho no sigui que perdi part del seu encant:

- Estamos todos - ¡ Estamos !
- Cual caballeros - ¡ Cumplimos !
- Y a las mujeres - ¡ Amamos !
- Pero ante todo - ¡ Bebamos, bebamos, bebamos !
- Bebió nuestro padre Adán - ¡ Bebió !
- Bebió nuestra madre Eva - ¡ Ah, cuan buena era !
- El que bebe - ¡ Se emborracha !
- El que se emborracha - ¡ Duerme !
- El que duerme - ¡ Sueña !
- El que sueña - ¡ No peca !
- El que no peca - ¡ Va al cielo !
- Puesto que al cielo vamos - ¡ Bebamos, bebamos, bebamos !
- Ah, líquido infernal que hasta al hombre mas cabal - ¡ Le haces andar a gatas !
- Por ellas - ¡ Por las más bellas !
- Por las de culo ancho - ¡ Por las de cuello estrecho !
- Por las que ofrecen sus labios desinteresadamente - ¡ Aunque estén llenas de telarañas !
- Por las mujeres - ¡ No, por las botellas !
- ¿ Vino Dios al mundo ? - Vino !
- ¿ Y, para quién vino ? - ¡ Para todos vino !
- ¿ Y como vino ? - ¡ En bota !
- Y la mujer - ¡ En pelota viva !
- Si Dios borrachos nos tiene - ¡ Será porque nos conviene !
- Antes que no nos conocíamos - ¡ Bebíamos !
- Ahora que nos conocemos - ¡ Bebemos !
- Pués... - ¡ Bebamos, bebamos, bebamos, hasta que no nos conozcamos !
- Cuando Dios llamó a Gabino, no dijo - ¡ Gabino, ven !
- Sino... - ¡ Venga, vino !

¡ Arriba, abajo, pal centro y pa dentro !

¡ Viva los novios !


0000000000

dimarts, 27 de setembre del 2011

Discurs polític

I rescatat un text bastant vell i l'he traduït, ja qué continua sent de la màxima actualitat:

ELS POLÍTICS
En el nostre partit polític complim amb el que prometem.
Només els imbècils poden creure que
no lluitarem contra la corrupció.
Perquè si hi ha alguna cosa segur per a nosaltres és que
l'honestedat i la transparència són fonamentals
per aconseguir els nostres ideals.
Demostrarem que és una gran estupidesa creure que
les màfies seguiran formant part del govern
com en uns altres temps.
Assegurem sense escletxa de dubte que
la justícia social serà la fi principal del nostre mandat.
Malgrat això, encara hi ha gent estúpida que pensa que
es pugui seguir governant amb els ardits de la vella política.
Quan assumim el poder, farem l'impossible perquè
s'acabin les situacions privilegiades i el tràfic d'influències.
No permetrem de cap manera que
els nostres nens tinguin una formació insuficient.
Complirem els nostres propòsits encara que
els recursos econòmics s'hagin esgotat.
Exercirem el poder fins que
comprenguin des d'ara que
Som la "nova política".

FINS A AQUÍ ES POT LLEGIR EL QUE DIUEN MAS O MENYS TOTS ELS POLÍTICS, PERÒ SI ES LLEGEIX A L'INREVÉS, DES DE LA ULTIMA LÍNIA A LA PRIMERA ES VEU PERFECTAMENT EL QUE DE DEBÒ VOLEN DIR I A MÉS ES EL QUE ESTAN FENT DES DE TEMPS IMMEMORIABLES..

dilluns, 26 de setembre del 2011

El èxit

L'èxit és un somni del que de vegades et despertes de manera una mica desagradable.

dijous, 22 de setembre del 2011

Quina colla de presidenciables

Havia una vegada un polític (la paraula polític acostuma a estar lligada a corrupció e ineptitud) que era ministre del govern d'un personatge que li deien ansar (o alguna cosa similar). Aquest ministre ho era de “Fomento”, i mentre ho va ser van passar, entre altres, dues coses significatives, el naufragi del petrolier “Prestige” i la construcció del AVE Barcelona-Madrid. En el primer cas mercès a la seva gestió l'Atlàntic es va omplir de petroli, gestió que en el seu moment ja es va demostrar nefasta, i ara ha estat confirmada científicament, com es pot llegir en un article de El País. En el segon cas, per no fer cas als geòlegs aragonesos, el pas per l'Aragó va costar a l'erari públic un munt de milions d'euros suplementaris per tapar les esquerdes que es van obrir al terra per on passava el tren (estar clar que van ser pagats per l'erari públic).
Al que anava, aquest personatge que ha demostrat tenir un criteri nefast o malèvol, va guanyar les eleccions al Principat d'Astúries, i no content amb això es vol presentar per president del govern de les espanyes. Menys mal que no guanyarà, en cas contrari ja podem emigrar tothom.
Encara que no podem oblidar que l'altre gran protagonista de la gestió del Prestige va ser ni mes ni menys el que te les màximes possibilitats d'arribar a president, un que anomenen Rajoy (el pilotes fora o el mut, com li diuen, amb raó).

dimecres, 21 de setembre del 2011

Carta d'una recaptadora d'impostos

Un escrit interessant que demostra, una vegada més, que la càrrega fiscal d'aquest país la suporta la classe treballadora, i encara que el frau mes important està en les grans fortunes, no per això els autònoms no perden oportunitat d'aprofitar-se de les lleis per defraudar. Està clar que es mercès a les lleis fiscals del nostre país fetes pels nostres polítics corruptes e ineptes.


Carta de una recaudadora de impuestos

diumenge, 18 de setembre del 2011

No es pot multiplicar la riquesa dividint-la

Tot el que una persona rep sense haver-ho treballat per obtenir-ho, una altra persona ha d'haver-ho treballat per a això, però sense rebre-ho ...
El govern no pot lliurar res a algú, si abans no l'hi ha pres a alguna altra persona.
Quan la meitat de les persones arriben a la conclusió que elles no han de treballar perquè l'altra meitat està obligada a fer-se càrrec d'elles, i quan aquesta una altra meitat es convenç que no val la pena treballar perquè algú els llevarà el que han aconseguit amb el seu esforç, això ... el meu benvolgut amic ... és la fi de qualsevol nació.
No es pot multiplicar la riquesa dividint-la.
Dr. Adrian Rogers, 1931

dijous, 15 de setembre del 2011

Rodrigo Rato, vicepresident econòmic?

El que passa aquí es incomprensible. A les espanyes hi ha un personatge que es diu Rodrigo Rato, que va ser "Ministro de Economía y Hacienda" amb el govern d'un altre personatge que li diuen Ansar (o alguna cosa similar), que a més va ser Director gerent del FMI (Fondo Monetario Internacional no "Fuimos Muy Ingenuos").
Al que anem, del FMI han fet un informe on fan una critica devastadora de la seva gestió al davant de l'organisme, incloent la gestió de quan era ministre de les espanyes, es pot llegir l'article aquí. L'home es cansa, s'avorreix, veu que el vestit li ve gran o el que sigui, i plega de l'organisme i llavors es torna a les espanyes. Com es normal a aquests personatges, de seguida li troben feina, que no es mes ni menys que president de Caja Madrid, que es una entitat financera que està en fallida, però que no es porta a que peti ja que es una entitat financera (vaga la redundància) i aquestes no peten, es posen els diners de tots els espanyols (els que ho son i no volen ser, també) que facin falta. Llavors aquesta caixa junt amb altres formen un banc (mes diners públics posats) i com no, ell passa a ser el president. Resulta que fer aquest banc comporta tornar a posar molts bitllets públics (però molts), però ell i els altres "compinches" es reparteixen uns sous i uns bons que fan esglaiar (bons en metàl·lic, estar clar), mireu si es fort que inclús el Rajoy (si aquell gallec que vol ser president del govern i que s'amaga sempre que el seu partit ha de fer alguna proposta o definir-se en alguna cosa), critica aquest repartiment de calerons , (aquí) i el seu partit demana determinar responsabilitats i d'una de les entitats fusionades.
S'ha de dir que la CAM va patir una guerra feroç de la Aguirre (comunitat de madrid) contra el Blesa (el que era president) i al final va guanyar la Aguirre.
Ara be el bo, que es que en Rajoy, aquell que el critica públicament pels emoluments que es reparteixen, vol fer-ho "Vicepresidente Económico del Gobierno" (si guanya) (aquí).
I no he llegit a cap lloc que algú, amb una mica de cara i ulls, faci públic els "mèrits" d'aquest personatge als càrrecs que ha tingut, si no que tothom calla. Deu ser perquè no hi ha ningú amb cara i ulls en aquestes espanyes, espanyes que es poden anar a la ... però que ens tenen agafats pels o..
Ho deixo aquí.

ooooooooooooooooooo

diumenge, 11 de setembre del 2011

Formigosa des de Esblada i masos i llogarets enrunats

Puig de Formigosa - L'Albereda

Per explicar la sortida d'avui he de fer, primer, referència al dimecres, ja que aquest dia vaig anar al traumatòleg per visita rutinària dels genolls, agreujat que de la sortida dels dos últims diumenges, els dijous següent encara estaven molt sensibles. El cas es que el metge em diu que sobretot el genoll dret ha empitjorat molt i que m'he de fer unes radiografies i nova visita, que per cert me la donen pel mes d'octubre, encara que intentaré a la setmana que ve colar-me. El cas es que el genoll el tinc ben cascat.
Tornant avui. Tota la setmana he estat pensant que avui no sortiria, pel que no he quedat amb els companys, però ahir a la nit em va venir el rampell, i vaig buscar alguna cosa suau, que ja tingués preparat i no fos massa lluny. Entre elles he trobar un tomb a Formigosa, pujant des d'Esblada. Fa temps entre una serie de tracks i el mapa de l'Institut Cartogràfic vaig preparar un tomb, d'onze quilòmetres, pujant al cim del Formigosa (que no he estat mai), visitant el llac artificial, i que només eren 400 metre de desnivell acumulat, tot pista i com a única possible dificultat la baixada del cim, 100 metres de desnivell en 600 de recorregut.
Vaig fins a Esblada i ja començo que no se massa on deixar el cotxe, no el vull deixar a la plaça de l'església, ja que la caminada es a l'altre banda de la carretera, però per fin entre varies alternatives trobo el lloc que m'agrada, em preparo i surto a les vuit del matí. Passo per davant de les runes de les cases del llogaret, runes a les que la vegetació se les està menjant. Al començament ja m'embolico, endavant, enrere, fins que veig clar per on he d'anar, però llavors mirant els mapes veig que hi ha un camí, que no es pista i que tallaria una mica. El començament del camí es veu bona traça, pel que deixo el que tinc preparat i agafo el camí.
El camí es boscà i ràpidament arribo a una font, amb dues petites basses recol·lectores, i aquí s'acaba el camí. Penso que ja està be, he vist la font i decideixo tirar enrere, però ben mirat veig que m'he deixat una traça que es per on em marca el mapa del gps, està una mica brut, però decideixo provar-ho. El camí va pujant, per Es Clota d'Esblada (nom extret del cadastre), el terra es veu clar, però hi ha estones una mica tapat, a més hi ha gran quantitat d'arbres caiguts, pins i alzines. Vaig seguint amunt, a vegades els rastres es divideixen i he de fiar-me del gps, altres el camí està ben visible.
Fins que arribo a una pistota, on al poc, conflueix la que tenia programada. En temps no se si hi guanyat, però la veritat m'ha agradat pujar per aquest camí mig abandonat.
Ara si que s'ha de seguir el que tenia programat, primer seguint la pistota, després agafant una pista vella i boscana, per sortir a un camí pedregós però de bon caminar, i finalment sortir a la pista de la carena.
Des de que he sortit a la pistota, exceptuant el tros de camí pedregós, m'he trobat, o les pistes amples recent eixamplades o senyalitzades per fer-ho, incloent les pistes boscanes i sense trànsit.
Arribo al cim, exactament no se sap on es, a on sembla mes no es pot arribar, ja que al eixamplar la pista ha deixat de ser accessible, però a la vora del camí hi ha un mesurador de velocitat de vent i al seu pal un naixement (no poden faltar).
Faig les fotografies de rigor i baixo cap a les cases de Formigosa. El baixador es una mica dificultós, per gent minvada de recursos com jo, però amb calma i sense estressar-se s'arriba be a la pista.
Aquí decideixo anar fins a la Font de Jovany, son 600 metres d'anar. Arribo, hi han dos tot-terrenys omplint garrafes d'aigua. Jo paro i aprofito per esmorzar una mica. Després torno per on he vingut, fins a les cases de Formigosa. El lloc me'n recorda (igual que la font), de quan feia el Montserrat a Reus, el que passa es que anant amb calma com avui, veus que de cases hi havien mes de dues, que son les que veies a la marxa, i malament perquè jo passava quan ja era fosc. Baixo fins el llac, artificial, per tornar i seguir pista cap a l'Albereda, lloc on encara estaré estona per arribar. Primer em desvio (no ho tenia previst) fins les runes de la Serra, era un mas grandiós, tot enrunat. Al baixar trobo el que crec deu ser la Font de la Clota, o al menys una sortida de la font. Llavors sento un grupet de gent que estan pujant cap al cim i son mes escandalosos que jo, que ja es dir.
Mirant el mapa, veig que per veure el mas de la Collada (tampoc estava previst), no hi ha massa, pel que decideixo anar. Aquí s'he ajunten quatre gossets que no em deixaran fins el cotxe. El mas una part enrunada i altre que encara es conserva, però tot rodejat de deixalles, entre elles una furgoneta plena d'andròmines. Miro al mapa i sembla que la Casa de la Font no es lluny, aquí faig una petita marrada, però arribo fàcilment. Mas enrunat, amb un cotxe i una caravana abandonats en una pineda que deu pertany als propietaris del mas, i al costat una font, on l'aigua cau a una pica, i la que sobreeix, per sota la pista es replega en una bassa abandonada. Retorno cap el camí programat, on si que tenia marcat una possible edificació, sempre que hi hagi camí, que al mapa no es veu. La realitat es que no veig per on baixar si no es anant al dret per dins del bosc, si hi havia algun camí al eixamplar la pista s'han carregat l'entrada o jo soc una mica “cegato” i no l'he sabut veure.
On hi ha una bassa contra-incendis, hi ha uns quants olms, que ja comencen a perdre la fulla. Des d'aquí veig l'edificació anterior, enrunada com es normal a aquestes contrades. Arribo a l'Albereda, unes quantes cases completament enrunades i arruïnades on la vegetació aviat impedirà veure les poques parets i columnes que queden. Ja només queda rodejat, deixant-la a la dreta, la Tossa, passar a tocar les runes d'un forn (lloc que aprofito per donar-lis als gossos el menjar que m'ha sobrat – una llesques de pa – i que se'ls mengen en un tres i no res) , i ja arribo on tinc el cotxe, quan son un quart i mig de tres, després de fer setze quilòmetres tres-cents (hi això que eren 11 i al començament he retallat). Aquí els gossets que m'han acompanyats comencen a notar alguna cosa, i quan arranco en segueixen bordant per la carretera, però jo no puc fer-lis res.
El dia ha estat be, la majoria dels camins els he fet sense sol, o per bosc o amb núvols, però als trossos oberts i amb sol, aquest ha picat de valent. Com sempre una cosa fàcil i curta l'ha he hagut de complicar, la qüestió es que tal i com m'esperava he arribat coix. Esperem a veure que em dirà el metge a banda de renyar-me.

Per baixar el track arreglat. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000



000000000000

dissabte, 10 de setembre del 2011

Decret de Simón Bolivar, a copiar

"Simón Bolívar, Libertador Presidente; teniendo presente:

1- Que una de las principales causas de los desastres en que se ha visto envuelta la República ha sido la escandalosa dilapidación de sus fondos por algunos funcionarios que han intervenido en ellos.
2-Que el único medio de extirpar radicalmente este desorden, es dictar medidas fuertes y extraordinarias, he venido a decretar y

DECRETO
ARTICULO PRIMERO: Todo funcionario público a quien se le convenciera en juicio sumario de haber malversado o tomado para si los fondos públicos $ 10.000 arriba, queda sujeto a la pena capital.

ARTICULO SEGUNDO: Los jueces a quienes según la ley competa este juicio, que en su caso no procedieren conforme a este Decreto, serán condenados a la misma pena.

ARTICULO TERCERO: Todo individuo puede acusar a los funcionarios públicos del delito que indica el Artículo Primero.

ARTICULO CUARTO: Se fijará este Decreto en todas la Oficinas de la República, y se tomarán en razón de él en todos los despachos que se libraren a los funcionarios que de cualquier modo intervengan en el manejo de los fondos públicos.

IMPRIMASE, PUBLIQUESE Y CIRCULESE

Dado en el Palacio Dictatorial de Lima, al 12 de enero de 1824, IV de la República".
SIMON BOLIVAR

"En cuanto a dinero ya he dicho a usted que ha de hacer para pagar deudas y ahora añadiré: que suprima todos los empleos que no sean necesarios, además se va a mandar un reglamento de Hacienda que dará bastante dinero, de suerte que quitando pícaros, ahorrando gastos y aumentando la renta, iremos para adelante y tendremos con que pagar todo"
SIMON BOLIVAR

dimecres, 7 de setembre del 2011

Els antidisturbis portaran càmeres de vídeo

Extret de la Vanguardia.com del dia 03 de setembre (->):

"El conseller d'Interior, Felip Puig, ha avanzado, en una entrevista a la ACN, que los agentes de la Brigada Móvil de los Mossos d'Esquadra irán equipados con cámaras de vídeo para grabar y transmitir imágenes en directo a partir de 2012. En las primeras pruebas que ya se han llevado a cabo, en manifestaciones reales, las cámaras se han instalado en los cascos de los agentes y los resultados han sido muy positivos. "Serán sobre todo para obtener más información e instruir mejor los atestados sobre las personas que agreden a la policía o actúan de una manera irregular", explicó. El conseller ha asegurado que la decisión "ya está tomada" y que a partir del próximo año ya serán "operativas".
Puig, durante la entrevista, ha querido poner en valor nuevamente la labor de la Brigada Móvil de los Mossos d'Esquadra. "Son profesionales muy preparados que trabajan en situaciones muy complicadas, sometidos a mucha presión social y mediática". Precisamente para protegerlos de esta presión meditàtica, Puig anunció hace meses que el Departament se planteaba dotar de cámaras de vídeo los agentes de la Brigada Móvil, para conseguir imágenes que permitieran sacar a la luz pública las agresiones que sufrían los agentes y que a menudo, según Puig, no aparecían en los medios.
"En el mundo digital actual", reflexiona el máximo dirigente de los Mossos, "todo el mundo puede filmar y todo el mundo puede colgar las imágenes en las redes, creo que la policía también debe poder disponer de estos mecanismos". Lo hacen otros policías europeos, y ahora, la catalana "estará al mismo nivel". El objetivo esencial de las cámaras, ha remarcado, es que funcionen como "un sistema de información, de transmisión de imágenes en directo y para acumular pruebas gráficas"."

Ara només cal preguntar-li si en f.p. també donarà càmeres als manifestants perquè gravin el que fan els gossos.

dimarts, 6 de setembre del 2011

Posa't el CAT

Posa't el CAT
..../\„,„/\..........
...( =';'= )........
.../*♥♥*\.........
..(.|.|..|.|.)........
I a netejar el país de rates!!

dilluns, 5 de setembre del 2011

La felicitat (2)

Podríem resumir la felicitat com l'absència de la por.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Ruta de les Tines de la Vall de Mura

Tines de les Solanes i les de la Casa de les Tines

Avui l'Esteve i jo ens hem anat a la comarca del Bages per visitar la Vall de Mura, on hi ha tot un tomb visitant una gran quantitat de tines de vi abandonades.
Significar que en dos o tres valls del Bages, regades per unes tantes rieres, (Flequer, Mura i no se si alguna mes), com que la plantació principal eren els ceps, en mig dels camps, sobretot a la part baixa, o al costat dels masos tenien uns grans dipòsits on emmagatzemaven el raïm, i allí mateix el xafaven i recollien el vi, i era el vi el que transportaven a la venda., per això totes les tines estaven enrajolades, i tenien al sostre una corda on s'agafaven els que xafaven el raïm, i a sota hi ha un forat per extreien el vi. A internet hi han varies pàgines que ho expliquen millor.
Anem a Manresa i abans d'entrar ens desviem al barri de Viladordis i d'allí creuant el riu Llobregat aparquem al costat dels Tres Salts del Llobregat. Per segui l'excursió aprofitem el track i les explicacions de “carme i ignasi”, a continuació faig copiar-pegar les explicacions que ells donen:

"Aquest itinerari ens permetrà admirar racons de gran bellesa de la riera de Mura així com poder veure una gran varietat de les tines del Bages (Són dipòsits quadrats o circulars construïts amb pedra i morter de calç i folrats amb cairons o rajoles vidriades. La darrera filada de cairons estava reculada uns 15 cm enrere, fent una petita lleixa a tot el volt perquè s'hi pogués repenjar l'engraellat de fusta o brescat on s'abocava la varema i es trepitjava i el most s'escolava entre el brescat. A la part inferior de la tina hi havia una obertura per on es treia el vi quan havia fermentat, aquest forat s'anomenava boixa o broc, que sovint estava protegit dins d'una cabana. L'itinerari ha estat elaborat seguint les indicacions del llibre "Tines a les Valls del Montcau" de Farell Editors. Comencem el nostre itinerari als Tres Salts del Llobregat (hi podem accedir amb cotxe des del barri de Viladordis de Manresa dirigint-nos per una pista, primerament asfaltada i després de terra, en direcció al Llobregat, hi ha pals indicadors senderistes, i passant per sobre d'un pontet per sobre del LLobregat i continuant la pista a la dreta a l'altra banda fins arribar als Tres Salts del Llobregat prop d'on podrem deixar aparcat el cotxe). Haurem passat amb cotxe just per davant la casa de les tines (amb 7 tines precioses) i just a tocar d'on deixem el cotxe trobarem la primera tina i la seva respectiva cabana, la Tina Llobregat, restaurada. La pista passarà per la confluència del riu Llobregat i la desembocadura de la riera de Mura i anirem seguin, aigües amunt, la riera de Mura on aviat trobarem els conjunts de tines Solanes: un primer conjunt força restaurat format per vuit tines i tres cabanes i, una mica més enllà, un segon conjunt de tres tines sense la part superior, força malmeses, al costat de la llera de la riera de Mura. Seguirem caminant per la pista fins arribar a un creuament de pistes, agafarem la de la dreta que passa pel costat d'una construcció i deixarem la de l'esquerra (GR-4) que és per on tornarem. Seguirem força estona la pista fins arribar a trobar la primera tina solitària al costat mateix del camí (una tina i restes de 2 barraques) i molt propera trobarem la segona tina solitària. Continuarem en la mateixa direcció fins que ens desviarem per un petit corriol a mà esquerra per acostar-nos a veure El Triangle, petit embassament, de la riera de Mura. Podem retornar a la pista o bé continuar, com nosaltres, seguint el curs de la riera aigües amunt per després anar a retrobar la pista i tornant una mica enrere per anar a buscar el trencall que ens portarà al Mas Ventaiol, abandonat, i podrem veure la seva tina i retornarem pel mateix camí fins a retrobar la pista per on anàvem que continuarem fins arribar a trobar la tercera tina solitària, restaurada. Anirem a buscar el corriol que hi ha per sobre d'aquesta tina i el seguirem cap a l'esquerra, en la mateixa direcció que anàvem, fins arribar a trobar les Tines del Camí de Sant Esteve format per dues tines: una en molt bon estat, restaurada, i una altra inacabada. Retornarem pel mateix corriol a trobar la pista per on anàvem que anirem seguint. A l'altra banda de la riera, hi ha la Tina Solei de les Generes: per anar-hi no queda més remei que travessar la riera (si es pot) i seguir cap a l'esquerra al costat de la llera, sobre la roca nua, i després pujar pels marges a trobar-la (no hi ha camí aparent que hi porti i pot haver força vegetació), es tracta d'una tina i una barraca amb el sostre enfonsat, sense restaurar. Tornem cap a la pista per on anàvem i la seguirem fins arribar a un creuament de pistes i seguirem per la dreta (era la menys fresada) que ens portarà a la Baga de les Cucoles, un conjunt de tina i construcció molt malmès i ple de vegetació (que gairebé la tapa). Seguirem molta estona aquesta pista revoltant la zona fins arribar a una piscina natural de la riera. Girarem a mà dreta cap el mas de Sant Esteve i més enllà trobarem les seves dues tines sense restaurar i retornarem fins la riera de Mura, travessarem per sobre el pont i pujarem per la pista asfaltada de la qual ens desviarem més endavant per una pista en direcció nord i que revoltarà però ens pujarà per sobre de la riera de Mura, de manera que l'anirem resseguint per l'altra banda de l'anada però a un nivell superior que ens permetrà veure vistes aèries de la riera de Mura i de les tines que hem anat veient. Anirem seguint la pista, i després les indicacions del GR-4, fins arribar a un creuament d'una pista amb un gran roc al mig que seguirem per anar a veure les Tines de les Generes: primer una solitària i, a tocar, un conjunt de dues tines i una barraca, tot restaurat. Retornem a la pista per on anàvem i continuem a mà dreta fins arribar a trobar la Tina del Camí de les Generes, conjunt d'una tina i dues barraques. La pista anirà baixant fins arribar-nos a trobar amb el creuament de la pista que havíem fet d'anada i seguirem amb la mateixa direcció que anàvem que ens portarà altra vegada a les Tines Solanes i de retorn als Tres Salts del Llobregat. Tot el recorregut es pot fer en BTT (únicament l'hauríem de deixar en alguns moments puntuals si volem arribar a totes les tines). Atenció!! Si bé l'excursió no és massa llarga, el temps de durada d'aquesta amb la visita mínima i imprescindible de les tines, s'allarga molt".

només aclarint els detalls particulars de la sortida d'avui.
Sortim caminant a tres quarts de nou del matí, després de visitar l'entorn dels tres Salts del Llobregat, o a la dreta del riu hi han les restes del que devia ser un molí. De seguida de sortir ja es va a visitar la primera tina.
La majoria de tines, tenen adossades cabanes, i la majoria de les que em visitat estan abandonades, encara que hi ha alguna que ha estat reformada. A més la “civilització” fa servir aquest llocs per “amagar” la brossa en comptes de portar-se-la cap a casa, l'exemple mes clar son les tines de Sant Esteve de Vila-rasa que estan a punt d'obrir-se per la meitat i llavors hi haurà una gran quantitat de deixalles escampades, però això es el de menys, ja que a tocar hi ha una gran pedrera que s'està menjant la muntanya, o sigui que no ve d'aquí.
La riera de Mura, que segons els mapes, quan s'acosta a Sant Esteve, agafa el nom de riera de Sant Esteve, baixa molt poca aigua i els tolls, alguns que estarien be per remullar-se una mica, l'aigua es d'un color verd fosc, o sigui qualsevol es remulla allí. El lloc mes evident es on diuen el triangle, que es una gran presa (gran per l'amplada) on l'aigua entollada no es pot ni mirar.
El Mas de Ventajol m'ha donat llàstima, al comprovar un mas tant gran i senyorial que era i totalment enrunat.
Quan hem arribat a Sant Esteve m'he adonat que al mes d'abril del 2008, en un tomb que vaig fer des de Rocafort ja havia estat al lloc, això demostra que la meva memòria amb l'edat va perdent i molt.
Es curiós que les tines son totes rodones (normal), però les cabanes del costat i les que estan soltes son quadrades per fora, però per dins, la base es quadrada però canvia a rodona al mig metre de terra, fins la cúpula.
El dia ha estat molt calorós, encara que el sol no ha sortit fins prop del migdia, i llavors anaven succeint-se moments de sol i moments ennuvolats, i els moments de sol, aquest escalfava de valent. La riera tal com he dit portava poca aigua, i ha estat bonic veure els xops començar a tardorejar.
El recorregut ha estat quasi tot per pista, excepte uns quants grups de tines que s'havia d'entrar entre mig de la vegetació que se les està menjant.
El que sembla es que si es vol fer un tomb sense anar a totes les tines, hi ha un camí per la vora de la riera, que per anar o tornar deu ser molt mes agradable, el que si, que et perds algunes tines. Tot un tros del camí de les Generes, devia patir algun incendi no fa massa anys.
Hem arribat al cotxe a tres quarts de quatre, o sigui set hores justes a la muntanya, per recorre divuit quilómetres, encara que la sortida era de setze, però allò de xafardejar fins l'últim detall de tot, sembla que no, però van augmentant el recorregut fet.
Després de dinar junt al cotxe, anem a peu a fotografiar els tines de la Casa de les Tines, es un grup de set tines que semblen molt ben conservades, no hem pogut apropar-se massa ja que el camí estava tallat per una cadena i a l'habitatge de darrera donava tota l'impressió de ser habitat. I per últim en cotxe ens hem arribat a visitar l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, a Viladordis, i no em trobat ni rastres el poblat medieval que marca el mapa de l'Icc.
Un altre dia de muntanya (baixa muntanya), i un altre zona visitada.
Qui vulgui el track mes val que ho vagi de la pàgina d'on jo m'ho vaig baixar, el penjo igual, però com es normal a cada visita hi han tombs i retombs voltant el visitat.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
000000000000000


dissabte, 3 de setembre del 2011

Saber diferenciar

En aquest mon es imprescindible, per viure feliç, saber diferenciar el que es important i el que es essencial, i llavors, dedicar-si a això últim.

divendres, 2 de setembre del 2011

Converses amb Déu

Estava Saddam Hussein parlant amb Déu des de l'infern i li preguntà:
- Com estarà Iraq dins de 10 anys?
Déu li contestà:
- "Estarà tot destruït per les bombes enviades pels Estats Units"
Saddam va seure ..... i va plorar.

Bush parlant amb Déu i li preguntà:
- Com estarà Amèrica dins de 10 anys?
Déu li contestà:
- "Estarà totalment contaminada per les bombes químiques enviades per l'Iran"
Bush va seure ..... i va plorar.

Estava Mariano Rajoy parlant amb Déu i li preguntà:
- Déu, com estarà Espanya d'aquí a 10 anys si sóc elegit president?,
Llavors Déu ....... es va asseure i va plorar.

00000000

dijous, 1 de setembre del 2011

Lemes i frases del 15M

Una selecció dels lemes, frases y pancartes surgides de les protestes que es van iniciar el 15M, i que més han cridat la atenció als ciutadans:

1. "No somos antisistema, el sistema es anti-nosotros"
2. "Me sobra mes a final de sueldo"
3. "No hay pan para tanto chorizo"
4. "¿Dónde está la izquierda? al fondo, a la derecha".
5. "Si no nos dejáis soñar, no os dejaremos dormir".
6. "Se alquila esclavo económico"
7. "Se puede acampar para ver a Justin Bieber pero no para defender nuestros derechos"
8. "Error 404: Democracia not found"
9. "Error de sistema. Reinicie, por favor"
10. "Esto no es una cuestión de izquierda contra derechas, es de los de abajo contra los de arriba"
11. "Vivimos en un país donde licenciados están en paro, el presidente de nuestro gobierno no sabe inglés...y la oposición tampoco"
12. "Mis sueños no caben en tus urnas"
13. "Políticos: somos vuestros jefes y os estamos haciendo un ERE"
14. "Nos mean y dicen que llueve! "
15. "No falta el dinero. Sobran ladrones"
16. "¿Qué tal os va por España"?- "Pues no nos podemos quejar". "Osea, que bien ¿no?"- "No, que no nos podemos quejar."
17. "No es una crisis, es una estafa"
18. "No apagues la televisión... Podrías pensar"
19. "!!Tengo una carrera y como mortadela!!"
20. "Manos arriba, esto es un contrato"
21. "Ni cara A, ni cara B, queremos cambiar de disco"
22. "Rebeldes sin casa"
23. "Democracia, me gustas porque estás como ausente"
24. "Nosotros buscamos razones, ellos victorias"
25. "Cuando los de abajo se mueven, los de arriba se tambalean"

- SI HAY QUE CORTAR... CORTEMOS, PERO DE DONDE SOBRA!
- En Bélgica llevan casi 1 año sin gobierno y EL SISTEMA FUNCIONA SÓLO CON UNAS BUENAS LEYES.
- España debe bajar su déficit en 9,4 puntos porcentuales en la próxima década, una de las reducciones más drásticas del mundo, según el Fondo Monetario Internacional... que además pide un recorte en las prestaciones sanitarias de nuestro país para reducir la deuda. Menudo panorama.
- ¿No crees que ha llegado el momento de coger el toro por los cuernos?...
- ELIMINAR EL SENADO : NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO 100 SENADORES, EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO. LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL (DUVERGER, JELLINEC, ETC.) OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN, ¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 SENADORES? DE ESTA FORMA AHORRARIAMOS 3.500 MILLONES DE EUROS CADA AÑO.
- ELIMINAR LA PENSIÓN VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES Y DEMÁS "PADRES DE LA PATRIA ".
- REVISAR LOS SUELDOS DE ESTOS ALCALDES QUE SE PONEN LOS SUELDOS QUE LES DA LA GANA.
- CAMBIAR LAS LEYES, Y ADEMÁS DE CÁRCEL PARA LOS LADRONES, OBLIGAR A QUE TODO EL DINERO QUE HAN ROBADO LOS POLÍTICOS Y DEMÁS "ADJUNTOS" VUELVA A LAS ARCAS DE DONDE HA SIDO ROBADO. (p.e. Camps, Fabras, Pachulis, Pantojas, Bonos, Juan Guerra, hij@s de Chavez, Matas, Munar, etc...)
- ELIMINAR MUCHOS coches oficiales (no es posible que tengamos más coches oficiales que USA!).
- Anular TODAS las tarjetas de crédito oficiales (que cada uno pague con la propia Y recupere el gasto SOLO si es justifiable) y poner en la calle a TODOS los "cargos de confianza" (tenemos funcionarios de sobra para encargarse de esas labores).
- ADELGAZAR PERSONAL EMBAJADAS (No es posible que gastemos en esto más que Alemania y Reino Unido).
- Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios) se ahorrarían más de 45.000 millones de Euros, no haría falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios, ni subir el IVA, como tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.
- Tiene razón el FMI cuando dice que "un buen plan de ajuste podría incluso acelerar la actividad económica".
- CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS, SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA

- Está comprobado que los millones de msn, correos, vía móvil e Internet ha logrado exasperar a los políticos de este país.
- Hay que seguir denunciando y dar curso a todos estos mensajes que les ponen en evidencia.