"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 22 de gener del 2012

Cova Ferrins, Pont Foradat, Malladeta del Llentiscle, Cova la Roja, Àrea de la Fou

Pont Foradat - Ratapinyades a la Cova la Roja 
Per avui ens em adjuntat l'Esteve, l'Ignasi, en Joan Josep, Josep Maria, jo, i la Castanya, i ens hem anat fins el Pantà d'Ulldecona, per seguir pista amunt cap a la Fou, però deixant el cotxe a la Cova Ferrins.
Una vegada aparcats i preparats, hem sortit a mig quart de deu, deixant a l'esquerra la pista de la Tenalla i a la dreta el Barranc de la Fou, per un camí molt ben netejat i arranjat per la gent del Parc; camí que poc a poc va guanyant alçada tot dirigint-nos cap el Pont Foradat. Es una foradada que quan passes per la pista de la fou, la veus allà dalt i sembla que no s'ho pugui arribar, pel que el company Joan Josep la tenia entre ull i cella, i veient que si que es pot arribar, avui ens tocar fer-ho.
Arribem a la foradada però primer hem de pujar per una canal ben dreta i al final una petita grimpada amb l'ajuda inestimable d'una sabina, i jo amb l'ajuda dels companys. El lloc es magnífic, en mig del forat amb la visió de quasi tota la vall, llàstima del vent, ben fred, que ens impedeix esmorzar aquí, fet que fem a peu del forat.
Després de l'esmorzar, incloent els fruits secs, el vi, el cafè i el te amb herbes i alguns amb la “copeta”, hem de decidir per on continuem, pel camí normal, pel que tomba per l'altre costat de la foradada o el que tomba entre la Mola Aixada i la Faixa dels Panys, al final acordem, després del normal debat, seguir el camí normal.  Per sort no hi havia cinc opcions, ja que en aquest cas, cada u hauria tingut una, de segur.
El camí normal ja no està net encara que la traça es va veient, però en alguns moments et fa dubtar, en aquells moments es veu una fita que t'assegura per on vas, hi han poques fites però molt ben posades. Quan el camí tomba en direcció nord per continuar tombant al N-O, l'espectacle es increïble, s'ha de veure, la grandíssima pared de la Mallada del Llentiscle es va apareixen en tota la seva esplendor, a més tenim l'espectacle de veure els voltors saltant dels nius en un ressalt de la pared. El companys em diuen que m'estan vigilant, ja que noten el fotut que estic pel que estan esperant que jo caigui.
Al creuar un barranquet el company Joan Josep va a buscar la font de la Mallada del Llentiscle i quan la troba, barranc amunt, ens crida i tots anem a veure-la. La baixada per aquest barranc era l'opció de venir de la  foradada per l'altre costat; sembla ser que era una ruta mes curta , però amb una baixada considerable i no sembla que guanyés en bellesa.
Anem seguint a tocar paret de la mallada, on hi ha el que ens pensem que era la cova, una petita balma, tancada de pedres, on sembla que els pastor devien de fer foc, i amb argolles clavades a la pared per lligar els animals (ases, mules o similars). Dirigint-se cap a la Portella de la Malladeta, passem pel costat del que les informacions ens diuen que es la Font de la Faça de Bou, tot podria ser, però ....
A la portella trobem els dos camins que baixen al Barranc de la Fou, i on hi ha un pal indicador caigut, ho aixequem i ho travem com podem. De seguida trobem la cova i la font de la Portella, la cova molt petita, també tancada amb pedres i la font amb aigua fresca i clara.
Aquí el camí torna a ser ample, net i més fàcil de caminar. Quan canviem de direcció nord a direcció oest, com que la zona es completament obaga, notem un canvi de temperatura bestial, d'anar amb samarreta a tenir que tapar-se amb quasi tota la roba que portem. I quan creuem el Barranc de la Cova la Roja, ens trobem amb la tercera opció que teníem a la foradada; aquí crec que hem endevinat l'opció. Baixem per bon camí fins la Cova la Roja, també amb aigua, i un aixopluc ben parit. Entrem a la cova i tenim la gran sorpresa del dia. Es una cova recte, que excepte a l'entrada que hem de gatejar una mica, podem anar de peu, on trobem una corrent d'aigua que s'esmuny entre les fissures del terra, comptem cinc ratapinyades hivernant penjades del sostre, fet que fa que passem amb molt de compte ja que sembla ser que tenen la rabia, i no sigui que les despertem i sense voler ens esgratinyin. Al final hem de tornar a gatejar una mica per sortir a una petita sala on per la seva pared surt l'aigua que corre per la cova. O sigui un encert total que el company Joan Josep hagi decidit entrar a veure que hi havia. Dins de la cova també hem trobat un munt d'ossos (tots ells costelles) de no sabem de quina classe d'animal son i quina classe d'animal s'ha fotut un bon o bons tiberis; no hem sabut veure potes ni cap.
No ens adonem que teníem previst visitar i ens ho saltem, els bassis de la Cova la Roja, que deu estar a l'entorn.
El camí en principi es bo, però hi ha alguns moments que s'ha de baixar per roquers, curts però amb la seva complicació per a mi.
Arribem a la cruïlla amb el barranc de les Tosques, que anem a visitar d'aigües amunt, es un indret bonic, amb aigua corrent, i un teix, no massa gran. De seguida estem a la cruïlla de la Cova dels Bous, amb el Barranc de la Fou, i aquí decidim no anar cap a la cova, per escurçar la sortida. També decidim anar a dinar a l'àrea de lleure.
Després de dinar, a alguns ens agafa una gran peresa pujar a la cova i font dels Àngels, més sabent que ens queden més de quatre quilòmetres de pista fins el cotxe. Com no podia faltar i per donar ambient a la finalització del dia, no manca la polèmica entre els que volen anar i els que no, però al final tots en pau, ens anem cap el cotxe. Arribem a  un  quart i cinc de sis, després de fer mes de dotze quilòmetres i mig.
La excursió d'avui, i parlo per a mi, ha estat dura, amb trossos de camí on s'endevinava la traça, però amb una salvatgia impressionant, s'ha d'estar en aquells paratges per apreciar-ho.

Per baixar el track, teclejar Wikiloc. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
0000000000000000000000


0000000000000000000000

4 comentaris:

  1. guau joan, quina pasada de fotos i de muntatge, es maravellos que poguem compartir aquesta natura tant esplendida que tenim. gracies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es gratificant que a la gent li agradi el que pujo a "inet". Això em dona força per continuar fent-ho.

      Elimina
  2. Molt bon reportatge Joan. Eixa zona es especialment maca ... una llàstima la perea de pujar a vore la cova de l'ángel, es molt, molt maca (ademés dels bassis que allí s'hi troben)
    Si no hi has estat mai ací tens alguna fotografía :
    http://vamosderuta.blogspot.com/2009/02/tinensa-area-la-fou-cova-roja-cova-bous.html

    Salutacions!!
    Angel

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat es que va ser culpa meva principalment, ja que últimament estic molt fotut dels genolls i les caminades per aquestes terres ho castiguen molt, i vaig arribar a l'àrea de la Fou que em feien molt de mal.
      Abans de que em petin (ja que ja no tenen solució) del tot tinc previst fer un tomb com el que he vist que vau fer, i així completar el que no varem veure aquest dia.
      Vosaltres continueu com sempre, que quan no podré sortir em delectaré llegint les vostres cròniques.

      Elimina