"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 19 de gener del 2012

Un tomb per la Mussara, després de veure sortir el sol

Mas dels Vells o Cal Biel - La Mussara 

Avui ens hem trobat en Joan Josep i jo amb un objectiu fixo, que es veure sortir el sol des de la Mussara i després anar a donar un tomb per les contrades, però sense objectiu massa determinat. Ens trobem a Alforja i llavors carretera amunt cap a les Airasses. Arribem que ja es veu però el sol encara manca una mica perquè surti. Ens hem de tapar fort ja que junt al fred hi fa un vent entre fluix i moderat (segons TV3), tot junt fa que faci una rasca que fa petar.
Manquen 10 minuts per a les vuit quan la línia de l'horitzó es comença a posar vermella i després de 20 minuts tenim la primera visió del sol, el tros superior de la rodona. Fem les fotografies desitjades, jo quasi trenta de les que no en salvaria cap, i anem cap el cotxe a agafar les motxilles per anar a donar un tomb. Em torno a fixar que al costat de la bassa hi ha una gran quantitat de deixalles que dóna pena, i això que la majoria de gent que arriba aquí, arriba en cotxe.
Sortim per darrera de les cases enrunades, entre aquestes i el camí de la Font, en realitat el que busquem es el camí vell de La Febró. Trobem primera les restes d'una era, que podria ser l'Era de l'Agustenc o la Era de la Pallissa Vella de l'Agustenc, segons ens indica el llibre de Topònims de Ramon Amigó. Seguidament trobem les restes del camí que anava cap a la Febró, que anava directe a connectar al que ara es la pista que va al coll de l'Agustenc, encara que els trossos de les restes del camí son intransitables per la quantitat de matolls que hi han dins. Tota aquesta zona va estar objecte de replantació i ara està de aprofitament forestal, pel que els caminois que hi ha ara o es pista o son traces fetes pels rovellonaires. Arribant quasi al Coll de l'Agustenc, anem a buscar el camí que comunicava el que ara es la pista amb el Mas dels Vells o Cal Biel. Es en bon estat i es ample, fins que arriba a una torre d'electricitat i llavors es desdibuixa una mica, però es fàcil de seguir un rastre que ens porta a creuar la carretera i arribar al mas. Conten que li diuen dels vells perquè un vianant va passar i va trobar en un recer del mas, un jaio plorant, li va preguntar que li passava i el jaio li va respondre que el seu pare li havia pegat perquè va dir que no portava el dinar al padrí (avi).
Al Mas trobem el basi on arriba l'aigua de les taules del mas, amb aigua glaçada, igualment com el basi de la font. El que si que hi ha es moltes deixalles en la petita bassa de la font. La font està sense aigua.
Anem a buscar la pista de la Rasa dels Descarregadors, al començament es defineix bastant be el camí, però poc a poc el rastre van quedant bastant difuminat. Seguin un rastre, trobem unes fites, i creuem la rasa, aquí es defineix un caminoi, que ens fa passar per el que creiem es el naixement de l'aigua de la rasa. Si féssim cas als nous mapes hem agafat en direcció est massa aviat, hauríem d'haver seguit mes estona els rastres en direcció SE.
Sortim a pista i d'allí a la carretera que seguim una estona per que jo no havia vist mai la Font de la Paua, hi això que està a peu de carretera, està seca. D'aquí anem a visitar les runes del Mas d'en Peiró, la seva font (seca) i la seva bassa. Veiem el roquer on feien practiques d'escalada i que han batejat (amb molt d'encert) la Roca d'en Peter.
Com estem a prop ens decidim a intentar localitzar la Cova del Manco, que el company ja havia intentat dues vegades sense aconseguir-ho, però avui portem una petita ressenya, extreta d'un llibre vell. El cas es que després de buscar durant una bona estona on mes o menys indica la ressenya, i quan ja ho deixàvem estar, en Joan Josep mirant en un lloc que no tenia res a veure, la troba. La alegria és total. És una cova on al sostre hi han gravats uns estels que pot ser degut a que algun pastor avorrit s'hagi distret pintant un cel estelat, o que hagi servit de sukkà (cabana on jueus del Baix Camp celebraven la festa de les Cabanelles o Tabernacles); podria ser que després de l'expulsió dels jueus, els que van quedar i havien renegat de la seva religió, només de portes enfora, fessin les reunions en un lloc apartat i amagat. La possibilitat d'això últim es gran però els estels dels jueus em penso que son de sis puntes i aquestes son de cinc, i a més es la forma mes fàcil de dibuixar un estel per una persona avorrida. Per més explicacions podeu llegir el blog de Premsa Cossetania , que es el que vam llegir quan ens va entrar la curiositat i l'ànsia de trobar-la.
De com arribar, les característiques i on està situada no em poso cap informació, ja que en l'actualitat la cova està neta, els estels encara hi son (no tots ja que s'estan perdent per causes d'humitats, però no per la ma del home), i no hi ha rastres de malmeses no naturals. La nostra imaginació ens porta a veure clarament (??) on s'asseia el rabí i on es feia un petit foc, l'únic lloc, i petit, on veiem rastres de foc. Si fos un corral segurament hi hauria mes senyals de haver-se fet foc, i per refugi de pastors, crec que es massa gran.
Des d'aquí ja només ens queda anar a buscar el camí de la font, passar pel costat de l'aljub i el que crec que era la font de la Mussara i arribar al cotxe.
Hem començat a caminar a un quart i mig de nou i arribem al cotxe quan manquen deu minuts per a la una i havent fet uns vuit quilòmetres en total.
El dia ha estat dels que, a nosaltres, ens fa afició, hem aconseguit totes les fites que ens hem anat marcant durant el dia, encara que algun enllaç no hagi estat del tot correcte. Al començament del dia el fred i el vent ens ha fet patir una mica, però a mesura que avançava el dia junt a que hem anat a passar per llocs arrecerats ja no hem sentit el fred.
Però com encara era una mica aviat, a la baixada en cotxe cap Alforja, en Joan Josep m'ha guiat, per poder fotografiar i fer el waypoint corresponent, a on està la font del Sugsano, la nevera del Mas de Sugsano i la font del Moro, dos fonts seques i una nevera convertida en galliner. Puc entendre, però no compartir, que el propietari d'un terreny on hi ha alguna cosa o lloc d'interès natural o cultural no ho respecti, però no es de rebut que la administració que ho deu de tenir inventariat (si no, encara es pitjor) no es preocupi de la seva conservació. Però es un tema massa debatut.

Per baixar el track teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000


0000000000000000

2 comentaris:

  1. sencillamnet fantastica aquesta sortida del sol i tot plegat, gracies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sincerament, a mi no m'ha agradat com m'han quedat les fotografies de la sortida de sol, però després d'estar allà quasi tres quarts d'hora amb el fred que hi feia, el menys que podia fer era posar-les.

      Elimina