"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 5 de febrer del 2012

Alforja, la Carrerada, Cova de l'Aleu, Camí de la Cingla, Caseta de l'Evaristo, Alforja

Font i Caseta de l'Evaristo 

Avui ens han convidat a dinar a Alforja, però abans havien de anar a trescar una mica pel seu terme municipal, i per això ens hem trobat la Chris, la Neus, en Joan, en Joan Josep, en Josep i jo mateix.
Sortim d'Alforja per la Carrerada quan manquen cinc minuts per les nou del matí, ben abrigadets pel fred que hi fa, encara que quan comencem a pujar ja ens comencem a treure una mica de roba, només una mica.
Deixem la Carrerada per anar a visitar la Cova de l'Aleu, a la porta de la qual aprofitem per esmorzar, està arrecerat i toca el sol.
De com arribar a la cova no poso cap descripció ni el waypoint de la seva localització, es una cova on es possible que hi hagin restes arqueològics i pintures prehistòriques. Ja està gravada amb inscripcions, de les que algunes poden fer mes o menys gracia, però al meu parer es una manca de respecte, encara que hi ha algunes de molt antigues. Fa poc es van enviar fotografies per intentar esbrinar si les restes i les pintures son dignes de estudiar o no tenen cap valor.
Per arribar a la cova els companys han posat una corda, sobre tot per que pugui arribar jo, els altres tenen la suficient flexibilitat per no necessitar-la.
Es una cova on l'entrada de baix, fumada, està tapada per enfonsaments, la intermèdia es necessita una corda per despenjar-se i la superior després d'unes gatejades, també per enfonsaments s'arriba a les restes d'una escala de pedra i a una sala bastant gran, lloc on arriba l'entrada intermèdia, i d'allí a una galeria on hi ha les possibles pintures i al final, a una serie d'inscripcions i on ens pensem que era la comunicació amb l'entrada de baix.
Després anem pel Camí de la Cingla, deixant-ho per baixar pel Pas del Carboneret, un baixador molt bonic, llàstima del brut que està. Aquest baixador si estès una mica net, encara que hi ha una mica de feina per netejar-ho be, seria dels que es fan molt a gust, tot comptant amb la forta baixada. Ens dediquem a posar bastantes fites, encara que es convenient seguir el track del gps. Arribem a la Caseta de l'Evaristo. Per tenir una visió mes ample del que es la zona i l'historia de l'Evaristo podeu llegir la crònica que va fer en Joan Josep el 20 de novembre de l'any passat (aquí ->).
Quan estem baixant per aquí ens comença a nevar, la neu encara que no amb molta força, sembla que vol agafar. Com no podia faltar últimament, jo torno a quedar enganxat amb la cama dolenta amb una sentida que em fa veure els estels, i això que està tapat.
Hem seguit pel camí de la Grallera, passant prop de les restes d'unes mines de barita, i arribant a Alforja, la neu s'ha convertit en pluja, no massa forta però una mica empipadora.
Hem arribat a dos quarts de tres i a Alforja s'ha unit en Juan, i tots junts hem dinat acompanyat de moltes rialles. Dinar, cafè, gotetes i tot això al costat d'una llar de foc, que a l'hivern es molt agradable.
Hem fet, en realitat, nou quilòmetres, encara que al track oficial hi figurin menys, per la retallada d'anar i tornar a la cova.
Una bona matinal, un bon dinar, i una bona sobretaula. Es pot demanar més?.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
0000000000000000000000 
00000000000000000000000000

2 comentaris: