 |  |
Roca Campanari - Bassis de la Solana o Nefrotler
Avui m'he quedat sol, ja que els
companys tenien unes altres intencions, pel que després de
pensar-m'ho m'he decidit a anar al Toscar que feia molts anys que no
hi estava, pel que he agafat el cotxe i m'he dirigit cap a Alfara de
Carles, i abans del poble he agafat cap allà.
He aparcat a l'esplanada de les Fonts
del Toscar, al davant de l'ermita de Santa Magdalena, i he sortit a
peu, pel Gr quan mancava mig quart per les nou del matí. A la
previsió del temps anunciaven sol i núvols, espero que el sol
sortirà mes tard, encara que el vent que es sent si que l'han
endevinat.
La meva intenció es pujar fins al Coll
de la Vallfiguera, agafar un camí que surt al mapa i arriba a la
pista que va al Coll de la Carrasqueta, però pel sud de la Roca
Campanari., agafar cap el Mas del Tintorer, anar a buscar el Barranc
de la Vallfiguera, tornar a arribar al Coll de la Vallfiguera, i des
d'allí anar a buscar el camí que baixa al Toscar per la Cova
Pintada, o sigui un “8” que crec que em podria quedar força be.
Surto pujant pel Gr, es un camí
totalment boscà, amb restes d'empedrat, encara aquest que molt
malmès, i que poc a poc va guanyat alçada i entre els arbres es va
veien uns vistes magnífiques, la Moleta, les Rases, la Vall del
Toscar i les formes rocoses de l'altre costat de la barrancada.
Arribo al coll, i busco el camí que
m'hauria de portar a la Roca del Campanari, em sembla trobar-ho
encara que no acaba de coincidir amb el mapa, però tampoc acabava de
coincidir tot el camí de pujada. Segueixo per un caminoi que es veu
clarament la traça però que cada vegada es va tapant pels boixos i
per les branques d'alzina i pi, pel que em costa molt continuar i
l'he d'abandonar, fet que em comporta haver de canviar l'excursió,
al no poder fer el tomb com volia, però penso que si el tancament
del vuit que tenia previst fer de tornada, el repeteixo, el podré
fer encara que allargui la caminada.
Quasi que em passo les restes d'un pou
de pega, que queda uns metres apartats del camí, i trobo un grup de
joves que em pregunten per anar al Toscar i que segons sembla els
està agradant molt el tomb.
Poc després de deixar el camí cap a
la Cova Pintada, es troba un camí que en un blog he llegit “sender
molt perdut, si la gent va passant s'anirà conservant”, no sembla
que retalli massa però ho vull provar i sobre tot per si puc ajudar
a conservar un camí. De primer puja fort però es camí, però de
cop entra en una canal, amb una pendent considerable, on em fa molt
fatigós anar pujant, i quan es surt de la canal, quasi dalt de tot,
el rastre sembla desaparèixer entre els boixos. Per fi arribo a una
pista que no està als mapes, i mercès a l'orientació en un joc de
pistes noves, arribo a la principal. Aquí està la Roca Campanari
que segurament deu el seu nom a la seva forma. El que estic bastant
convençut de que aquest sender no el tornaré a fer.
El temps està canviant, s'està tapant
i els núvols, ben negres, estan venint a molta velocitat empesos pel
fort vent. Paro a menjar una mica i m'adono que estic al davant
d'unes runes, que em sembla es el Corral o Mas dels Gossos, segons
els mapes vells, però en el mapa nou surt completament desplaçat.
Segueixo la pista i a tocar l'entrada
d'un xalet arranjat hi ha una fita que indica el camí que baixa a
creuar el Barranc de la Vallfiguera, camí que agafo. Les vistes son
espectaculars i va baixant suaument fins a creuar-ho, lloc on estan
els bassis, molt malmesos però on baixa aigua.
El camí continua bastant planer i va
guanyant desnivell, ja que el barranc es va apregonant. Comença a
ploure, que poc a poc va augmentant en intensitat. Abans d'arribar al
coll de la Vallfiguera em desvio per anar a visitar els Bassis de la
Solana, son d'obra i estan molt ben conservats, semblen molt nous,
estan plens i entrant aigua.
Arribo al coll i com continua plovent
desisteixo d'anar a buscar el camí de la Cova Pintada i baixo pel
camí mes recte, que es per on he pujat. La baixada se'm fa llarga ja
que està mullat i les roques llisquen molt.
Arribo al Toscar, quan manquen 10
minuts per les quatre de la tarda i sota una gran pluja, després de fer 13,300 quilòmetres.
El dia ha estat profitós a mitges,
encara que el tomb ha estat preciós amb unes grans vistes, per
camins molt boscans, m'ha mancat una mica de sort en l'enllaç i amb
la pluja, ja que em feia molta gracia passar per la cova Pintada,
però ja tornaré d'aquí a poc temps. I el temps ha estat un
imprevist, ja que la previsió del temps era pluges al Pirineu i a
l'oest de Catalunya, però ni una paraula de pluges al sud, està
vist que per Catalunya Radio el sud no existeix.
 |  |
0000000000000000
000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada